dijous, 6 de març del 2008

NO ENS RESIGNEM, VOLEM QUE ENS RESPECTIN



Tot i que no va passar gens desapercebut, m’agradaria comentar un fet que és la mesura clara del poc que és respecta a Catalunya. És tracta de la vista de Manuel Pizarro, el fitxatge estrella del PP, a Girona.

Aquest personatge va reunir-se amb els empresaris gironins per a explicar les propostes econòmiques populars i intentar convèncer als assistents la bondat de votar a la seva opció política. Segons ha transcendit, Pizarro lluny de sentir-se comprensiu amb els neguits del empresaris, va començar a carregar contra aquests, tot dient que els empresaris catalans eren com un amic sablista que demana diners constantment i que no feia una passa sense veure que feien els altres. Per si això no era poc, els va dir que eren uns ploramiques, que tenien una autopista des de feia 30 anys i que a Teruel, d’on ell es originari, no en tenien. Sort que havia de demanar el vot! Aquest és el poc respecte que ens tenen als catalans d’un temps ençà.

Arriben a casa nostra, no per demanar-nos el vot, sinó per exigir-nos-el amb arrogància, gairebé per imposició.
Aquesta situació no és fruit de la casualitat sinó de l’actitud d’extrema feblesa de les nostres institucions polítiques. El tripartit, obsedit en fer desaparèixer Convergència i Unió, no ha dedicat temps –ni ha sabut – defensar els legítims interessos dels catalans. Han donat un xec en blanc al govern Zapatero que no els ha servit de res. Han delegat la defensa dels ciutadans de Catalunya a tercers.

No cal fer la llista de promeses incomplertes; tots la coneixeu i la patiu en la vostra vida quotidiana. Ho han fet també que mai en trenta anys de democràcia espanyola no havia hagut una corrent d’anticatalanitat tan gran. Uns han posat el foc – el tripartit-, altres la llenya – el PSOE – i altres ho adoben tot amb benzina – el PP-.

El primer pas per ser novament respectats és que en respectem a nosaltres mateixos; que fem pinya al voltant de l’únic objectiu de servir a les persones del nostre país, que el nostre vot sigui coherent amb el nostre sentiment nacional.

El senyal més clar que podem donar als que avui no ens respecten és enfortir i fer créixer la representació de Convergència i Unió a les Corts Espanyoles.
Que sàpiguen que no ens resignem, que ens respectem i que ens hauran de respectar.