divendres, 27 d’agost de 2010

Intentar alterar la realitat com a estratègia política

A les acaballes d’aquesta legislatura veiem com destacats membres del Govern Català accentuen encara més les seves “ alteracions de la realitat”, és a dir, que de manera conscient fan manifestacions públiques de qüestions de la seva competència, que no s’ajusten a la realitat.

L'objectiu principal d'aquesta estratègia política és fer creure que l’acció de govern és bona, però xoca frontalment amb una tossuda realitat que desmenteix categòricament aquestes afirmacions.
Un exemple clar el tenim amb l’actual liquiditat del nostre Govern. Mentre el President Montilla i el Conseller Castells es reafirmen en que no hi ha problemes greus, la realitat és que la Generalitat en té de problemes i molt greus per complir els seus compromisos. Dos exemples clars: per primera vegada d’ençà la restauració de la Generalitat s’han retardat els pagaments als hospitals; i la Generalitat no ha pogut col·locar cap emissió de deute als mercats financers internacionals.

És evident que no donar importància a tots aquests indicadors en una mostra clara de la voluntat d’alterar la realitat per part dels responsables públics. Potser acceptar això seria confirmar la mala negociació en l’acord sobre el Finançament. Cal recordar que el tripartit va signar una clàusula a l’acord de finançament que diu que en cas que hi hagi diners cobrats de més, Catalunya els hauria de tornar a l'Estat, però que els deutes de l'Estat quedaven saldats. Va ser una molt mala negociació del tripartit i la realitat és que l'Estat ens deu molts diners en, per exemple, la llei de Dependència, i que ara no cobrarem.

El Conseller Castells s’indigna si se li fa cap referència en aquest sentit, però el temps posarà les coses en el seu lloc i no dubto gens que les futures auditories del nou govern confirmaran allò que diversos símptomes ens indiquen i que són les dificultats de liquiditat de la Generalitat.

ARTICLE PUBLICAT AL TRIBUNA.CAT

dilluns, 2 d’agost de 2010

L’HOSPITAL DE CALELLA I L’EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL

Dijous 29 de juliol el Ple de l’Ajuntament de Calella va aprovar, amb els nostres vots contraris, la modificació del Pla General Urbanístic, que segons el govern de la ciutat, obre les portes a la construcció del futur nou hospital comarcal de Calella.

Per què varem votar-hi en contra?


Doncs per què al nostre parer la modificació proposada posa en perill la viabilitat de la construcció del nou hospital. Tot un seguit d’errors i contradiccions en la proposta de planejament així ens ho fan veure:
  • Un hospital de vocació comarcal, que ha de donar servei a una població actual de un quart de milió de persones, i futura de més de 400,000, ha d’estar molt ben comunicat. I actualment, les úniques vies que poden garantir aquesta comunicació són la N-II, amb totes les seves dificultats, i la l’autopista, la C-32. Pensar en d’altres solucions és fer volar coloms, doncs en les actuals circumstàncies de crisi econòmica, no és previsible que a un termini de 15 – 20 anys, tinguem una altre solució. Cal recordar que el Ministre de Foment aquesta mateixa setmana ha anunciat la retallada de 1.200 M€ en obres ja iniciades a Catalunya.
  • Com alternativa provisional, la modificació aprovada dibuixa un vial per darrera de l’anomenat PP1 (actualment zona verda) que desembocaria a la rotonda nord de la urbanització de Sant Quirze, amb pendents d’entre el 12 i el 24%. Pensem que el Decret 344 sobre mobilitat de Catalunya, en cap cas accepta pendents superiors al 12%, i això solament en casos excepcionals. Per anar al nou hospital haurem de passar per la carretera d’Horsavinyà.
  • Per tant, sense la ronda nord de Calella prevista en el Pla General, tothom haurà de passar per la N-II o si voleu pel carrer Sant Jaume, via que ja està actualment força col·lapsada, i que segons les previsions de la modificació del planejament, s’incrementarà la circulació de vehicles en un 269%. Uns 16.000 vehicles més cada dia. Ho pot assumir això el carrer Sant Jaume( N-II) al pas per Calella? Pensem que la majoria d’aquests vehicles vindran del nord de la comarca i de la comarca veïna de La Selva. I això, acceptant que, segons diu el nou Pla General, un 20% de les persones aniran a peu a l’hospital o en bicicleta. No és somniar això?
  • Podem parlar d’altres elements que ens poden agradar més o menys, com per exemple la fotografia virtual que queda a l’entorn de la riera, amb un continuo d’edificis, a banda i banda, de planta baixa més 6 plantes. Blocs de 23-25 metres d’alçada.
  •  I finalment hauríem parlar dels greuges comparatius que el nou planejament imposa als propietaris d’altres sectors de la ciutat, i que no són pocs.

Amb tots aquests elements damunt de la taula, per què creiem que l’equip de govern posa en perill l’hospital nou de Calella? Doncs per què la Generalitat de Catalunya, que és qui finalment ha d’aprovar la modificació del POUM, o bé canvia d’opinió, i fa allò de “donde dije digo, digo diego” o si es manté amb els mateixos criteris que varen ser utilitzats en l’aprovació a l’any 2005 del POUM, tornarà la proposta de modificació a Calella, per revisar-la i modificar-la en aquests aspectes i potser en d’altres.

I aleshores que? Doncs la nostra ciutat quedarà molt debilitada, enfront d’altres pobles veïns que també aspiren a tenir l’hospital en el seu terme.

Per això, i com sempre actuant en positiu per Calella, varem proposar a l’equip de govern de fer les coses millor. De tornar a estudiar tot el projecte, i presentar-ne un de nou, ubicat en aquest espai o un altre, això no és l’important, però que tingui en la viabilitat de la construcció del nou hospital, en la seva vocació comarcal i en la perspectiva de 5-10 anys, els eixos centrals de la proposta.

En aquesta línia sempre ens trobaran.

Una altra Calella és possible.