dijous, 16 d’agost del 2018

17A; homenatge a la dignitat




Des de que, ara fa uns dies, s’aixequés parcialment el secret de sumari sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils d’ara fa un any, ens han recordat, “per terra, mar i aire”, uns fets que no oblidarem tots els qui aquella tarda d’agost del 2017 vàrem ser testimonis de la sense raó del terrorisme. A les nostres retines van quedar gravades, per sempre, unes imatges que, no per previsibles, son menys colpidores.

Les televisions de tot el món mostraven les imatges d’unes Rambles tenyides de sang mentre un jove apareixia mort al seu cotxe, robat per l’assassí de la furgoneta. Hores més tard Cambrils se sumava a la macabra llista d’escenaris del terror. Setze persones van perdre la vida i més d’un centenar van resultar ferides. 

Davant de tanta desesperació, només ens quedava el consol de veure l’extraordinària tasca de la Policia de Catalunya, uns Mossos d’Esquadra que van ser admirats per una ciutadania que els aplaudia al seu pas pels carrers de pobles i ciutats i cobria els seus vehicles amb clavells. Un cos que va demostrar un nivell de professionalitat digne dels països més avançats de l’Europa del segle XXI.

Mentre els homes i dones de la Policia catalana es jugaven la vida als carrers de Barcelona i Cambrils, a la Delegación del Gobierno de España es reunia un comitè de crisi on els Mossos no van ser convidats. Només hi van ser presents els representants d’uns cossos policials que, aquells dies, estaven massa ocupats buscant urnes i paperetes per tots els racons de Catalunya, aliens a l’activitat d’un pressumpte confident del CNI que acumulava explosius en una casa d’Alcanar.

Aquells dies ens vàrem sentir orgullosos, com mai, de la Policia de Catalunya i dels seus responsables. Vàrem seguir atents les compareixences del conseller d’Interior, Joaquim Forn, i el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Luis Trapero, a qui molts varen elevar a la categoria d’heroi. Avui, L’un està rebaixat de funcions, víctima de la persecució d’una “injustícia” espanyola que mai li perdonarà una professionalitat que va deixar en evidencia a aquell Ministerio del Interior a qui la Fiscalia “todo se lo afina”. L’altre resta tancat entre reixes per ordre d’un tribunal venjatiu que l’utilitza per donar exemple als qui tinguin temptacions de demanar un referendum.

Ells no volen cap homenatge (els hi respectarem la seva voluntat) però trobaria molt injust no reivindicar-los en aquest húmil post com el que són, uns grandíssims servidors públics amb enormes dosis de dignitat i humanitat. Aquest divendres, quan estigui a l’homenatge a les víctimes als actes organitzats a Barcelona i a Calella, us tindré molt presents.