dilluns, 24 de novembre de 2008

EL PRESIDENT PUJOL A MADRID

El President Pujol encara segueix aixecant molta expectativa allà a on va , aquest dimecres passat va ser protagonista d’un esmorzar organitzat per un Fòrum de Madrid. La sala plena de gom a gom a l’espera d’escoltar a un polític català que encara que ell diu que ja està retirat és obvi que encara desprèn molt d’interès.

Però aquesta conferència es feia en un context més difícil per la relació Catalunya /Espanya, amb l’incompliment de l’Estatut entre d’altres qüestions.
Algunes idees i reflexions del President:

  • Això que es diu que la política no és important, no és veritat. Mai ha sigut veritat. La política és molt necessària.
  • La Societat Espanyola té en l'actualitat un excés d'arrogància .
  • Tatxar de RADICAL, tot el que no és "debido cumplimiento" és erroni i interessat . Això és el que alguns tenen voluntat de fer veure a l'Artur Mas com un radical, i no és cert.
  • La relació de Catalunya respecte a Espanya, està malament , francament malament.
  • Sistema Econòmic Espanyol, SÒLID........PERO NO EXISTEIX , INSISTEIXO NO EXISTEIX.
  • Caldrà recorre al dèficit per fer front a la crisi i fer-ho especialment per invertir en Infrastructures.
  • CIU única força política que ha presentat propostes econòmiques.
  • Respecte a visions de diferents nobels d'economia prefereixo Krugmann + Keynes
  • No es tracta de destruir ni el capitalisme , ni el mercat, sinó de protegir-los.
  • S'ha acabat la Festa (excés de descontrol econòmic) el dilluns és un bon dia per començar a treballar ( reordenar i conrear futur econòmic) .
  • Pel que fa a la gestió de la Memòria Històrica (Garzón) . Un Excès de judici moral pot fer mal a la gestió de la memòria. A Catalunya tots hem sigut Màrtirs i Víctimes. Cal tractar-ho amb prudéncia i humiltat.
  • Que si és necessari un Pacte de la Moncloa ...?? Que el govern actuïi i proposi , no únicament gestos i fotografies i també una oposició constructiva. CIU sempre ha sigut lleial amb UCD, PSOE i PP , l'actitud actual d'Espanya respecte Catalunya és de deslleialtat , han actuat en termes d'engany, per tant la desconfiança és enorme.
  • Catalunya també té culpa amb la imatge que es dona darrerament . Orgull i modèstia és una bona combinació. El tripartit no actua així.
  • Sentència ESTATUT.- No podem optar per la via del conformisme. No estem d'acord i cal dir-ho. No han jugat net.
  • "YO ACUSO" a la classe política espanyola i a determinats sectors de la societat espanyola del divorci que hi ha ara entre Catalunya i Espanya. Han sigut molt deslleials.
Un silenci immens a la sala i una atenció respectuosa i profunda era l’embolcall d’aquest esmorzar.

dilluns, 17 de novembre de 2008

MÉS OPORTUNITATS PERDUDES

Aquest era un dels meus eslògans a la campanya electoral de les eleccions municipals. Considerava aleshores I segurament ara encara més que a la nostra ciutat s’estaven perdent oportunitats.

Les circumstàncies de la vida m’han portat al Senat, i de retruc a tenir una nova plataforma, potent, per treballar per Calella. Sempre m’he posat a disposició del govern de la ciutat de Calella. Ara i abans. Sempre els hem dit, jo i el grup, que estàvem disposat a remar junts en la mateixa direcció per aconseguir coses bàsiques , coses importants per a la nostra ciutat.

Quan he tingut oportunitats com ara, hem plantejat amb els grups catalans del Senat i del Congrés, modificacions als Pressupostos Generals de l’Estat i també al de la Generalitat, en benefici de Calella i del Maresme. I res, el govern de la ciutat no ha fet cap pas per remar en la mateixa direcció. Ni tan sols s’han dirigit a nosaltres per modificar les peticions cap a d’altres objectius. Res de res.

Mai he demanat diners en les esmenes als pressupostos de l’Estat o de la Generalitat, per fer accions o actuacions que solament fossin voluntat del grup de CiU a l’ajuntament. Sempre ho he fet a partir de voluntats col·lectives de l’ajuntament o de demandes que persones o entitats que m’han fet. Aquest any he presentat esmenes per dotar econòmicament (L’Orfeó, Riera Capaspre, Façana Marítima, Prova Esportiva Challenger)

Vaig prioritzar-alhora de presentar les esmenes-projectes que entenc són absolutament essencials per Calella i que tots els partits polítics ho portem als nostres programes electorals. Algú es pot arribar a creure que el fet de la titularitat de l’Orfeó condiciona la possibilitat de fer arranjaments de petita millora al local?? Que la Riera o la Façana estiguin en processos diferents, no és excusa per renunciar a alguna dotació econòmica, o el govern municipal dona per fet que al llarg de tot l’any 2009 encara tindrem la façana marítima igual, sense cap previsible canvi??.

Però l’equip de govern no ha remat, ni amunt ni avall, i no han lluitat per donar suport i incorporar alguna dotació econòmica en els pressupostos de l’Estat, tal i com havia presentat jo com a Senadora.

No podien donar suport ni tant sols a una de les esmenes presentades , per aconseguir diners, en aquesta època tant difícil i d’escassos recursos econòmics ??.

Ara, una nota de premsa que en síntesi deia que no em poses en temes que corresponien al govern ha fet encara més palesa aquesta situació. (veure nota emesa pel govern municipal)

Sort que la dotació que vaig demanar per al desenvolupament de la prova esportiva internacional Evolution Challenge Barcelona-Maresme que se celebrarà a la ciutat de Calella els dies 24 de maig i 4 d’octubre de 2009 la he pogut salvar, per tractar-se d’un tema que afectava més enllà de Calella, fet que comporta una important injecció de 100.000 € .

Sento una profunda pena quan es descobreix la part més ridícula i mediocre de la política. Els grups municipals del PSC i ERC prefereixen perdre recursos a que no sigui dit que la feina del grup de CIU a Madrid ho ha aconseguit.

dilluns, 10 de novembre de 2008

L’EFECTE OBAMA

Que les darreres eleccions americanes han estat - pel seu resultat- una fita històrica als EE.UU és evident però també és cert que no és únicament el que representa pel seu color, sinó tot aquest nou estil de fer política: directe, pròxim, desprenent il.lusió i passió en el seu compromís amb el País.

Jo personalment sempre vaig preferir Hillary Clinton, a la seva condició de dona, se li afegia una gran preparació política , que al meu entendre, la feia més preparada per l’endemà mateix de les eleccions.

He de reconèixer però que la capacitat del lideratge d’Obama ha generat en política, quelcom molt difícil trobar-lo en aquest àmbit que és ESPERANÇA. Per damunt de tot jo crec que aquest sentiment d’Esperança pel Futur , és el primer objectiu que aconsegueix ja molt a l’inici de la seva cursa electoral.

És evident que l’era Bush havia deixat una insatisfacció i infelicitat a la majoria de la societat americana que Barack Obama ha sapigut canalitzar . El “ Yes, we can” “ Sí, podem “ és el recurs emocional que molt intel.ligentment es va dissenyar i que crec que ha estat cabdal en tota aquesta onada que ha esdevingut en un autèntic moviment de compromís a la figura d’Obama.

Més enllà de la superació de les barreres racials que representa aquesta victòria , crec que cal interpretar-la també com el de la revalorització de la política, és a dir el creure per part dels votants , que el futur no és un regal , sinó una conquesta.

He de reconèixer que em va emocionar, especialment, veure com plorava de felicitat el mossèn Jesse Jackson , suposo que era el seu homenatge a Martin Luther King , al qual ell havia col.laborat estretament.

Obama té grans reptes a resoldre ( 2 guerres, guantánamo , i una crisi financera i econòmica molt important ) però també es veritat que té una enorme autoritat moral per prendre decisions difícils i començar a gestionar el futur d’aquesta potència mundial que tant ens repercuteix a la resta del món.

Desitjo que les expectatives tant enormes que ha generat , pugui anar-les complint tot aportant estabilitat econòmica i política al món, que prou que ho necessita.
Molta Sort ¡¡¡¡