diumenge, 25 de febrer de 2018

“Treballant la Marca España”



S’acaba una altra setmana “horribilis” pel govern de l’Estat, cosa a la que ja ens comença a tenir acostumats un Partit Popular més propi d’una república bananera que d’un estat de la UE.

El tinent coronel de la Guardia Civil que lidera la investigació contra el procés català, és enxampat utilitzant un compte de Twitter on, amb pseudònim, i fent-se passar per politòleg, carregava contra tot el que fes tuf d’independentista.

Sis agents del Cos Nacional de Policia han patit la vergonya en les seves carns quan, alertats per un anònim i valent heroi, creien que anaven a detenir el president Puigdemont i es van trobar protagonitzant un gag d’El Intermedio.

El Parlament Europeu d’aquesta Europa que –diuen- que “mai reconeixeria” una Catalunya independent, s’ha decidit a investigar l’evident falta de pluralitat i la manipulació dels informatius de TVE.

Transparència Internacional ha fet públic el seu últim informe en que Espanya apareix com el país on més creix la percepció de la corrupció, al costat d’Hongria i Xipre.

Una dirigent de l’ultradreta espanyola confessa, en un apunt al seu blog personal, que es va fer un bon tip de riure en saber que el govern de l’Estat finançava amb diners de procedència “il·legal”, les manifestacions unionistes organitzades a Barcelona per fer sortir al carrer allò que ells en diuen “la mayoria silenciosa”.

Amnistia Internacional ha abandonat aquell postura “neutral” i ha pres partit acusant el govern espanyol de violar els drets humans fent servir una força desproporcionada durant les carregues del 1 d’octubre.

La Unió Europea ha instat Espanya a revisar la prohibició, pactada amb Rússia, per què vols amb origen a El Prat puguin volar a Tòquio.

Cinc diputats del PSOE es van oblidar d’anar al Congreso i han impedit reactivar el debat sobre renda bàsica que ells mateixos havien proposat.

Els jubilats han sortit al carrer a exigir al govern de l’Estat –aquell que va regalar 63.000M€ als bancs- que millori les seves pensions.

El PSOE, primer aplaudeix i després critica la censura imposada a IFEMA, que es va veure obligada a retirar una instal·lació dedicada als presos polítics espanyols.

S’ha sabut que els nens catalans treuen la millor nota en castellà, d’entre totes les comunitats autònomes bilingues.

Un jutge ha prohibit un llibre on es recorda la vinculació amb el narcotràfic –demostrada- d’un ex alcalde del PP gallec i converteix el document en supervendes a Amazon.

La Junta d’Andalusia, aquella que presideix la Susana Diaz que pateix per si les nomines dels andalusos s’ingressen en un banc català, ha reconegut que ha perdut 2000M€ que no sap on son.

La Guardia Civil registra l’avió privat en que la família de Josep Guardiola va aterrar a El Prat, a la recerca del president Puigdemont.

Suïssa diu al govern espanyol que es vagi oblidant de demanar l’extradició de l’Anna Gabriel.

Pérez de los Cobos, el coronel de la Guardia Civil encarregat del dispositiu que va reprimir el referèndum, declara davant del jutge, en qualitat de testimoni (és a dir, que no pot mentir) que el dia 1 d’octubre, a Catalunya, no hi van haver carregues policials. I com a premi, anuncien que l’ascendiran a general.

I com a toc final, l’alcaldessa de Barcelona i el president del Parlament planten al rei del “a por ellos, oe”, mentre Moncloa afirma que això fa perillar la continuïtat del Mobile World Congress, més que l’efecte que pot tenir que el món hagi vist policia militaritzada arrencant urnes de les mans dels ciutadans a cops de porra.

I tot això ha passat en, només, una setmana. Son els mateixos que van dient que el procés català ha fet tant mal a la “Marca Espanya”. Com si necessitessin ajuda...

dimecres, 21 de febrer de 2018

A 200 anys de la igualtat salarial entre dones i homes



D’un temps ençà s’han popularitzat els dies mundials de..., els dies europeus de... Jornades amb les que es reclama la nostra atenció sobre qüestions que requereixen una reflexió col·lectiva davant de determinades problemàtiques que hauríem de ser capaços d’assimilar o revertir.

Existeix el Dia Europeu de les Víctimes del Terrorisme, Dia Europeu per la Prevenció del Risc Cardiovascular, el Dia Europeu de l’Obesitat, el Dia Europeu de la Depressió... Aquests son alguns dels exemples en que cal treballar per seguir fent bona feina de conscienciació. Però, quan en ple segle XXI, sentim que existeix un Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Homes i Dones, grinyola tant que no podem fer altra cosa que posar-nos les mans al cap i admetre, sense miraments, que entre tots “ens ho hem de fer mirar”.

El 22 de febrer es commemora el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes. En l’actualitat, no només continua existint una important escletxa salarial entre homes i dones, sinó que aquesta situació es va perpetuant en el temps. La presencia de dones en els llocs de decisió continua sense tenir el suport necessari i la conciliació de la vida personal i familiar de les dones que assoleixen càrrecs directius continua essent un difícil repte.

Algú dirà que la diferencia salarial entre homes i dones es va reduint. I dirà la veritat. Però també cal dir que entre els anys 2007 i 2016, aquesta diferencia salarial es va reduir, només, en un 2,4%. Si aquesta xifra ja us sembla poca cosa, espereu a saber que, segons l’informe global de la bretxa de gènere 2016 del Fòrum Econòmic Mundial, a aquest ritme, faran falta 200 anys per aconseguir la igualtat salarial entre homes i dones.

En l’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”, presentat l’any passat pel Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat, es van poder constatar algunes coses que son, de totes, totes, impròpies d’una societat del segle XXI que es vol considerar avançada.

L’Estudi va deixar palès que els homes cobren més que les dones en tots els trams d’edat, tot i que la bretxa salarial s’incrementa en el grup d’edat de més de 55 anys, quan el sou incideix de forma decisiva en la futura pensió de jubilació.

Hi ha menys dones en les tasques que demanen major nivell de qualificació. Les tasques on existeix major desigualtat salarial son les relacionades amb els serveis i venedors i, també, en el sector financer.

A partir dels 35 anys, els ingressos de les dones s’estanquen, a diferencia dels homes. A ningú se li escapa que és en quest tram d’edat quan les dones demanen, en un nombre molt més elevat que els homes, permisos de maternitat i reduccions horàries.

Tampoc ens pot passar per alt l’impacte negatiu que té per les dones el fet d’assumir més tasques de cura que els homes, i com aquest fet els representa una pèrdua d’ingressos quantificable econòmicament per la menor dedicació al mercat laboral. La cura encara és una tasca que, en la majoria de casos, recau sobre les dones i tenir temps per a la cura és un fet que es penalitza laboralment.

No ens podem limitar a llegir aquestes dades, any rere any, amb l’esperança que un miracle posi fi aquesta injustícia. És feina de tots treballar per a que la igualtat d’oportunitats en el mon laboral sigui efectiva per eradicar l’escletxa salarial entre dones i homes.

És necessari donar suport a qualsevol iniciativa destinada a sensibilitzar a la societat i, especialment, el teixit empresarial, sobre la necessitat d’avançar en la eliminació de la bretxa salarial.

Cal que seguim treballant amb fermesa per esborrar el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes del calendari, ni que sigui per preservar la nostra dignitat col·lectiva.

dimarts, 6 de febrer de 2018

Calella, “Ciutat del Bàsquet Català 2018"



Sempre he cregut en l’esport com a transmissor de valors, exemple de disciplina i element indispensable per a una vida saludable.

Des del primer moment, el Govern que tinc l’honor de presidir va fer una aposta ferma per la promoció i la protecció de l’esport de base, en qualsevol de les seves disciplines.

Vàrem assumir el compromís de vincular Calella i l’esport, convertint la ciutat en seu de competicions de primer ordre com la “Volta Ciclista a Catalunya”, l’”Ironman”, la “Mitja Marató”, el recent impuls del circuit inclusiu “Sumant Capacitats”, l’adhesió a les “Vies Braves”, la designació de Calella com a “Vila Europea de l’Esport 2016” o la designació com a seu dels “X Jocs Special Olympics”.

Recentment, Calella ha assolit una altra de les fites de l’agenda esportiva local, prenent el relleu a Sant Cugat del Vallès com a “Ciutat del Bàsquet Català 2018”, una iniciativa impulsada per la Fundació del Bàsquet Català que pretén fer “un reconeixement als homes i dones del bàsquet de l'àmbit territorial elegit, que han propiciat el seu desenvolupament, creixement i popularització”.

No és casual que aquest any, la “Ciutat del Bàsquet Català” sigui Calella, on aquest esport ha fet fortes arrels gràcies, en bona part, a la feina del “Club Bàsquet Calella” que, enguany, commemora el seu 50è aniversari, quan fa 90 anys que el pare Eusebi Millán, dels Escolapis de Calella, va portar aquest esport a la ciutat.

Em consta que la gent del Bàsquet de Calella -que històricament ha format part activa del teixit associatiu de la ciutat- afronta aquest repte amb la mateixa il·lusió i energia amb la que, ens els moments més foscos de la postguerra, un grup de calellencs van reprendre amb força la practica d’aquest esport vivint, sota les sigles de “J.A.C.E. Calella”, el moment més gloriós del bàsquet local, portant el Club a la màxima categoria i compartint “parquet” amb el Barça, el Joventut, el Montgat o el Real Madrid.

La designació de Calella com a “Ciutat del Bàsquet Català” arriba en un bon moment pel bàsquet calellenc. En l’actualitat el Club compta amb 21 equips federats de totes les categories (13 masculins, 6 femenins i 2 equips mixtos d’iniciació) amb un total de 261 esportistes, 23 tècnics, 32 delegats d’equips i 8 delegats de camp, sumant un total de 324 llicències federatives.

Club Basquet Calella i Ajuntament treballarem plegats per fer de Calella la més digne mereixedora d’aquesta capitalitat. Farem una bona feina, n’estic convençuda.