divendres, 29 d’octubre del 2010

A pell de plàtan: un somriure i un projecte

La crisi actual ha posat de manifest que estem vivint un canvi de cicle polític i econòmic en profunditat. Per sortir endavant i amb èxit, ens cal aconseguir un nou estil de governança dels afers públics, i molt especialment a Catalunya.

Aquest nou estil ha de posar, i no només de paraula, la política al servei de les persones. Ha de considerar les institucions com a instruments eficients per atendre les necessitats del país, i que tindran vigència sempre i quan estiguin al servei del ciutadans. Cal allunyar-se del model polític en què les institucions tendeixen a fer als ciutadans dependents d'elles sense resoldre els problemes de fons.

El nou estil suposa revisar tots les estratègies i les polítiques realitzades fins ara. Caldrà innovació, imaginació, esperit emprenedor i, fins i tot, intel·ligència emocional per abordar les polítiques d'aquest nou cicle.

El canvi d'estil polític ha de comportar també una transformació en la manera de fer les campanyes electorals. Malauradament encara hi ha formacions polítiques que perceben l'electorat com una massa uniforme de fàcil manipulació. Des d'aquesta perspectiva, no calen propostes per encarar el futur; n’hi ha prou amb intentar despertar els instints més irracionals amb instruments coneguts: la desqualificació, la ridiculització, l'insult, la por, etc.

A manca d'arguments, enfrontament a ultrança. És la política dels meus o els teus, amb mi o contra mi; mai és la política del nosaltres, de la diversitat constructiva, de la confrontació positiva. Aquesta manera de considerar els electors com a persones sense criteri té el seu reflex en la manera de gestionar l'administració. Enlloc d'un lideratge encoratjador, s'imposa un tutelatge asfixiant que cerca fer els ciutadans dependents de l'administració, la mateixa que constantment els culpa dels seus propis errors de gestió. Una manera de fer que substitueix les solucions reals per una propaganda malaltissa de fets que difícilment s'esdevenen. Una experiència que els catalans han viscut al llarg de 7 anys.
Aquesta és la veritable confrontació d'idees que tindrà lloc a les eleccions al Parlament de Catalunya. L'estil nou, tranquil, constructiu i encoratjador que lidera Artur Mas davant el qui, com a proposta electoral, només esgrimeixen la desqualificació sistemàtica. Però des de CIU ho tenim clar: per cada pell de plàtan nosaltres respondrem amb un somriure i un projecte de futur.

Artcicle publicat al cronica.cat

dilluns, 11 d’octubre del 2010

FESTA MAJOR, FIRA I CHALLENGE A CALELLA

A Calella ja hem tingut la Festa Major, Fira I la Challenge I per tant cal fer una valoració.

Aquesta any la Festa Major ha passat sense pena ni glòria. Un perfil molt baix a on la desinformació general ha estat la tònica principal. Fins i tot se’ns ha negat la possibilitat de fer el vermut a l’estand dels voluntaris de l’Hospital en el recinte de la Fira com es tradicional en el dia Festiu, el dia de la Minerva. El fet que l’acte institucional d’inauguració no es feia fins el mateix dia a la tarda, no va permetre accedir-hi. Abans, en alguna altra ocasió que havia coincidit el mateix, s’havia obert la Fira i a la tarda es procedia a la inauguració oficial sense que això impedís que tots els que gaudim de la diada festiva poguéssim anar al vermut tradicional de l’Hospital.

Un apartat especial és el tema tant comentat per Calella que és el de les atraccions , ubicar aquestes a l’altra punt de la nostra Ciutat perdent tota possibilitat de complementació de la Festa va ser al nostre entendre un greu error. Per no parlar de la precipitació de la decisió, improvisació i nul·la informació als usuaris de l’aparcament de busos suprimit durant 10 dies.

En el cas de la Fira ens hauríem de plantejar el seu futur. Uns amics em feien veure que la Fira és un supermercat de productes més o menys artesanals, en un recinte al que s’accedeix pagant. Els excel·lents monogràfics que s’havien fet en d’altres anys han passat a millor vida. Enguany al celebrar els 30 anys de la Fira, sincerament crec que com a mínim una retrospectiva de la Fira com varen fer amb encert la Ràdio i TV hagués estat el correcte.

Sempre he tingut la impressió que l’actual Govern Municipal (PSC-ERC) mai s’han acabat de creure les possibilitats de la nostra Fira , llevat del període del Regidor Miquel Perez que crec sincerament que ho va fer correcte. Percebo també que l’equip tècnic que hi ha al darrere estan sense cap direcció política i una mica abandonats en la seva il·lusió de fer de la Fira una bona oportunitat i proposta de municipi.


I en darrer terme la Challenge, quin gran i magnífic espectable !! 1.000 atletes procedents de 36 països d’arreu del món, lluitant i competint en la nostra geografia.

Un gran esforç per part de l’Ajuntament i Consell Comarcal i un gran compromís i treball també per part dels empresaris que tenen aquesta concessió esportiva .

Crec sincerament que va ser un dia magnífic amb la companyia d’un temps perfecte que va ajudar molt a gaudir de la jornada . CIU des del primer moment ha estat al costat de l’equip municipal ajudant a que aquesta Competició Internacional esdevingués un èxit. Compromís que per part del nostre grup municipal ha passat per aconseguir 180.000 € del pressupost de l’Estat amb les esmenes que en qualitat de Senadora vaig presentar als pressupostos generals.

Per altra banda l’èxit de la Jornada va venir marcada pel treball previ que havien fet la Regidora Loida Serrano, el Director de la Competició Agustí Perez i també el Regidor de CIU Albert Torrent que entre d’altres, varen fer un seguit de reunions per tal què res fallés en aquesta nova edició esportiva. A tots ells gràcies per la feina feta.

A tots els col·lectius implicats (Policia, ADF’S, Foto-film, Manel Vicente, Voluntaris, etc ) moltes gràcies per tota la implicació i treball ben fet. Al “Team Calella” moltes gràcies per posar la llavor esportiva local en aquesta dura prova i fer tant bon paper , al capdavant d’ells, en Joan-Carles Castellà.

Per nosaltres quedes dues assignatures pendents en el tema Challenge. La primera dotar-nos d’una bona estratègia de Comunicació. És absolutament necessari garantir un bon altaveu doncs pensem que segueix faltant un ressò proporcional a la qualitat i a l’esforç del projecte esportiu.

L’altra assignatura per a nosaltres és la implicació de la Comarca (no em refereixo al Consell Comarcal) doncs institucionalment estant implicats.

Creiem que cal una major implicació dels municipis de la comarca, sobretot d’aquells que es veuen més directament afectats. Cal cohesionar i compartir a nivell de municipis una major complicitat en benefici de tots. Passada la Festa Major, Fira i la Challenge i en plena Octoberfest , ens endinsem cap a la Tardor.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

PSC-PSOE: Incompliment permanent amb Catalunya

Ara que ja tenim els pressupostos que ha preparat el Govern Espanyol del PSOE, podem constatar un cop més que l’incompliment dels socialistes amb Catalunya és ja una tradició. Els pressupostos del 2011 presentats per la VicePresidenta Salgado, no compleixen amb la inversió a Catalunya (Disposició Addicional Tercera). I per tant són novament injustos per al país. Fem una mica de memòria per saber en quin punt ens trobem .

L’Estat deu a Catalunya en concepte d’incompliments de la Disposició Addicional Tercera (anys 2007-2010) 2.755,4 M€. Per altra banda cal recordar que l’any 2010, l’Estat deixarà d’executar a Catalunya el 26,5% de la inversió pressupostada.

Des del 2005, el Govern espanyol ha deixat d’executar inversions per valor de 3.124 M€ per tant cada cinc anys, l’Estat s’estalvia una anualitat sencera d’inversió, i tot això amb la complicitat i silenci sistemàtic dels PSC i dels seus 25 diputats al Congrés i senadors.

Llegim als diaris com la “discrepant” consellera Tura manifesta que el grup del PSC al Congrés no està allà per donar suport al PP, això és evident, però caldria que demostressin que són allà per defensar Catalunya, cosa que amb les dades a la mà, és evident que no fan.

De cara aquesta propera campanya electoral, el PSC intentarà vendre’ns la llibertat de discrepar com una garantia de salut democràtica interna, però la realitat ens demostra que no és veritat. Els diputats i senadors del PSC a Madrid, novament votaran uns pressupostos que ens fan mal com a opaís i per tant novament la servitud del PSC passarà per davant dels interessos de Catalunya. Això sí, faran venir al ministre Blanco “Pepiño pels companys del PSC” per explicar-nos que 2 i 2 fan 6. I sinó temps al temps.

Una dada absolutament vergonyant és que aquest proper any 2011 i segons els Pressupostos presentats pel Govern Espanyol, el nivell d’inversions a Catalunya serà del 15’2% en lloc del 18’59 % que correspon al PIB Català, però més preocupant és comprovar com els Socialistes Andalusos saben lluitar pel seu territori, ja que a Andalusia es complirà estrictament amb allò compromès .

Pel que diuen els mitjans de comunicació, a la seu dels socialistes catalanss estan molt ocupats en fer estratègies de campanya per combatre ferotgement a CIU. Més els valdria que fessin cursos de dignitat política per fer-se valdre amb els seus companys del PSOE com fan els socialistes andalusos, i no haver de renunciar sistemàticament a allò que a Catalunya li pertany de dret.


ARTICLE PUBLICAT AL CRONICA.CAT