dissabte, 25 de novembre del 2017

Treballant per a tothom



Aquestes ultimes setmanes han passat moltes coses. Reconec que, igual que moltes persones, estic impactada per uns esdeveniments que tenen més a veure amb el passat que ens explicaven pares i avis, que amb el futur que esperàvem per als nostres fills i nets.

Mai havíem abusat del terme “dia històric” d’una manera tant justificada. Tots plegats hem perdut el compte dels dies, setmanes, mesos que portem vivint intensament una lluita que ens ha portat lluny, molt lluny, en un camí que encara no toca a la seva fi.

Hem viscut dies tristos però, afortunadament, al nostre voltant també passen coses bones que ajuden -i molt- a seguir endavant.

Aquesta setmana hem celebrat l’aniversari de la constitució de la “Fundació Hàbitat Solidari” de Calella, una iniciativa que va néixer el 1997 sota el paraigua de Càritas Parroquial de Calella, amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge a persones i famílies amb pocs recursos. Al 2006 es va incorporar a la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió  què, actualment, depèn de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i des de de juny 2016 està dins de l’Oficina d’Habitatge que l’Ajuntament de Calella ha obert a la Plaça Vicenç Ferrer.



Vint anys després, la “Fundació Hàbitat Solidari” justifica més que mai la seva existència, com ho demostren -a tall d’exemple- les dades referents a l’activitat desenvolupada en el que portem d’any. Gràcies al treball molt constant i eficaç del tinent d’alcalde Jordi Sitjà i al treball sovint anònim i incondicional d’en Jordi Salbanyà,  s'ha arribat als 90 pisos socials que, en paraules de l'experta en polítiques d'habitatge, Carme Trilla, és una de les més importants de Catalunya.

Fins al 31 d’octubre, pel que fa als ajuts per al pagament de rebuts de lloguer o hipoteques, s’han fet 355 actuacions, ajudant a 181 famílies amb un total de 37.319€ i s’ha intervingut en 24 casos de desnonament. Son dades que esvaeixen qualsevol dubte sobre l’encert d’una iniciativa que ha estat reconeguda pel “Banc de Bones Practiques” dels governs locals, que ha posat en valor l’habilitació d’habitatges d’inclusió social i lloguer assequible.

Però això no és tot.

El mateix “Banc de Bones Practiques” ha reconegut el “Programa d’Atenció a Domicili a l’Alta Hospitalària”, les actuacions de sensibilització, detecció i seguiment per la qualitat de la gent gran del projecte “Cuida’m” i l’impuls d’iniciatives en l’àmbit comercial com “L’establiment de la quinzena; botiguers de pel·lícula”.

Son els resultats de les polítiques adreçades a les persones, aquelles que més satisfan als qui hem escollit dedicar uns anys de les nostres vides a servir als ciutadans. El fruit d’una feina que seguirem fent des dels ajuntaments per garantir un solida base al país que tots plegats construïm dia a dia. Son les polítiques socials que, des del Govern de Calella, hem volgut impulsar amb l’objectiu de ser útils als ciutadans, especialment als més vulnerables. Aquest és l’horitzó amb el que treballem cada dia, a peu de carrer, escoltant les persones. En aquesta direcció i amb aquesta vocació seguirem treballant per construir una societat més justa.

dissabte, 4 de novembre del 2017

"Si estàs passant per un mal moment, continua avançant”



En els últims anys hem pogut assistir a un màster de manipulació del missatge que ens ha portat del comiat “en diferit” de Barcenas -el tresorer del partit més corrupte d’Europa- fins al referèndum “il·legal”, eufemisme amb que el govern del Partit Popular s’ha referit a un referèndum “no autoritzat”.

Que no ens robin les paraules. Que no ens parlin d’expresident i d’ex consellers. Tenim president i tenim consellers, i tots ells formen el Govern legítim de Catalunya, aquell escollit a les urnes amb el vot dels catalans. I si, el president de Catalunya potser no és un exiliat, però ara mateix està a l’exili. Ningú marxa per voluntat pròpia lluny de casa i de la família.

Després de set manifestacions milionàries pels carrers de Catalunya en que els catalans hem demostrat que estem emprenyats, al govern del Partit Popular no li ha sortit ni una carícia, ni una paraula amable, ni un gest per intentar acostar-se a la Catalunya “rebel” i interessar-se pels motius del seu malestar. Ha preferit entrar en l’espiral del “cuanto peor mejor para el suyo beneficio politico”, travessant línies vermelles de quatre en quatre fins a posar-se al nivell dels governs més absolutistes al cant del “a por ellos, oe...”, amb un fiscal titula documents com a “Mas dura sera la caida”, sentint-se tots plegats “mucho españoles”.

I mira cap a una altra banda l’Europa que hauria de facilitar la restitució del govern legítim de Catalunya, la sortida dels seus consellers de la presó i la tornada del president, l’alliberament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, retornar la sobirania robada al Parlament de Catalunya, tancar els sumaris oberts contra alcaldes de tot Catalunya, restituir l’honor del president Mas, el conseller Homs i les conselleres Rigau i Ortega, restituir al seu càrrec el Major Trapero i retornar a les seves bases els milers de policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya per mantenir fresca l’amenaça de la porra.

Però això és massa. Massa, per a un govern que es vanta de l’aplicació lliure d’un article incert copiat d’una constitució alemanya que va permetre Hitler assolir el poder absolut. Massa per qui ens vol captius i desarmats i, si pot ser, humiliats. Massa per qui ha trobat, en el procés, la millor manera d'aconseguir que ningú parli dels 900 càrrecs del Partit Popular investigats per corrupció.

Hem arribat massa lluny com per tornar enrere. Com va dir Winston Churchill, “si estàs passant per un mal moment, continua avançant”.

Ens veiem a les urnes.