dilluns, 28 de juliol del 2008

ELS BLOCAIRES , UNA NOVA MANERA DE FER COMUNICACIÓ I DIÀLEG

Sempre em fa una certa peresa fer cròniques de trobades informals, o entre amics i per tant més lúdiques i personals. És com si hagués de creuar la línea d’allò més privat, d’allò que correspon a la part més epidèrmica de nosaltres mateixos.

Ja fa força temps que un amic em va dir que creia que el meu blog hauria d’incloure aspectes més personals. Jo interpreto com a personal les meves posicions, no únicament polítiques, d’un munt de temes que des del 2006 he anat desgranat d’un munt de temes i circumstàncies, però sempre reservant-me confessions que corresponen més al cercle d’amics i coneguts. Tanmateix crec que no fora just sinó fes un comentari del sopar de blocaires que varem tenir ara fa una setmana en el marc del que s’anomena la llopasfera.

Tot aquest nou món de la societat del coneixement i de les noves tecnologies dona peu, és ben veritat, a descobrir persones molt interessants. Inquietes per la societat, compromeses des de diversos àmbits, implicades en activitats diferents i alhora sacsejadores d’un nou món que elles mateixes el van dibuixant.

D’en Vilapou i en Jordi Verdura (El tros), ja vaig tenir el plaer de fa temps d’anar-los “descobrint” , són les autèntiques ànimes de la Llopasfera i han volgut que tot aquestes energies de comunicació diversa que ha sorgit darrerament , aglutinar-la per conviure plegats. Per tant moltes gràcies per la tasca que fan.

Ells han permès que en Jordi Sitja, secretari de comunicació d’ERC i Miquel Pérez , ex-regidor d’ERC a l’ajuntament , puguem seure a la taula plegats i parlar del món mundial , però el més important és que ens ajuda a veure la part més humana i càlida dels companys adversaris políticament. D’en Sitjà he descoberta la part de la persona que el fa ser un gran gourmet i un cercador de vins de qualitat i en Miquel Pèrez amb quí les batalles de política local ens allunyava força, el descobreixo més com una persona reflexiva i oberta a tot un seguit de qüestions que ens amoïnen força a tots plegats.

Noves descobertes com ara la qualitat humana i fotogràfica del Quim Fàbregas, l’inquiet i molt interessant Applejux, les imatges de Dakinho, que ara ha estrenat bloc, un Jaume Bagó, menys tímid que resulta que és un excel·lent fotògraf i els ulls sempre inquiets, curiosos i cercadors de novetats de la Dolors Lieury, entre d’altres.

Pel que fa al Saül i la barrufeta ja fa temps que formen part del meu bagatge emocional.

El què deia els blocs un nou àmbit de descobertes i coneixences que aconsegueix un nou marc de diàleg i comunicació. Tot un privilegi.

dimarts, 22 de juliol del 2008

EL PSC I LES POQUES GARANTIES DE LA LLUITA PER LA DEFENSA DE LA SEVA CATALANITAT

Si els socialistes catalans volien donar un veritable avís a Zapatero aquest cap de setmana, el que havien de fer és aprovar el grup propi al Congrés. Què faran els seus 25 diputats ??. Paraules NO, FETS. Això és el que calia més que mai. El sector catalanista ha sortit derrotat del congrés. El PSC-PSOE no tindrà veu pròpia a Madrid.

Són molt difícils de creure els advertiments que ha llançat el PSC-PSOE a Zapatero aquest cap de setmana durant el congrés del partit. La raó és senzilla: en 30 anys, els socialistes catalans no s’han desmarcat ni una sola vegada del PSOE.

Amb aquesta trajectòria de submissió absoluta, sembla lògic que com a mínim mostri la meva incredulitat davant de les amenaces de Montilla.

Cal recordar que l’actual President de la Generalitat José Montilla va presentar 62 esmenes a l’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya que pretenien diluir aspectes fonamentals del text.
L’anunci el va fer l’1 d’octubre, l’endemà mateix d’aprovar-se l’Estatut a la Cambra catalana. Repasseu l’hemeroteca.

La maquinària del PSC , és bona traslladant missatges, i contra-programant sistemàticament informacions que a ells no els hi és beneficiosa, però el temps ens demostrarà una vegada més que, han perdut una nova oportunitat de defensar els interessos de Catalunya , constituint-se en aquest Congrès, com a grup propi a Madrid.

La resta són focs d’artifici per distreure al personal.

dilluns, 14 de juliol del 2008

PLA DE REESTRUCTURACIÓ D’AENA D'EN ZP


El moviment social i econòmic que ha anat reivindicant que El Prat sigui un Aeroport Intercontinental em fa arribar la següent carta:

“Degut a les gens esperançadora notícia que ha aparegut a la premsa aquests darrers dies sobre la decisió que vol prendre el President del Govern espanyol, Sr. Zapatero, respecte a la gestió individualitzada de l’aeroport de El Prat, ens veiem amb l’obligació de informar-vos i fer-vos saber la nostra valoració totalment negativa que representarà per les possibilitats de futur per Catalunya i el seu entorn més proper si es confirma la notícia.
El president del Govern espanyol, senyor José Luís Rodríguez Zapatero, anuncia que presentarà al juliol un pla de reestructuració d’AENA, amb l’objectiu d’ampliar la participació privada i incorporar les comunitats autònomes a la seva gestió, conservant l'àmplia majoria del sector públic estatal. Aquest model que pretén implantar el Govern espanyol queda anys llum del model de gestió individualitzada de l’aeroport de El Prat que reclama la societat catalana, millor dit és descaradament fer veure que canvien les coses, per a que tot quedi igual i controlat des de Madrid.
Volem confiar que, davant les realitats que en la gestió d’aeroports s’han imposat a tota Europa, el sentit comú i l’interès general de la societat catalana siguin entesos pel president Zapatero i no ens prengui el pèl, com ho seria si es confirma aquest rumor. Podeu consultar el recull de premsa sobre la notícia del nou pla de reestructuració que presentarà el Govern espanyol, en el document que us adjuntem.
Davant aquesta sorpresa, i davant la possibilitat d’haver de reobrir i donar continuïtat a la campanya 'per un aeroport intercontinental amb una gestió individualitzada' engegada a finals de l’any passat per l’Associació Catalana de Professionals i altres entitats, junt amb tots vosaltres, més de cent mil adherits, us volem fer arribar les següents notícies, per a que us feu una idea de com pot estar aviat la situació i de les grans possibilitats que té l’aeroport de El Prat i la resta d’aeroports de Catalunya, només amb un simple canvi de gestió, d’una gestió des de la proximitat.”

Com adherida que soc, els hi agraeixo la implicació i treball i recomano que a tots aquells que no esteu adherits us afegiu a aquets moviment cívic, que persegueix que Catalunya tingui amb El Prat un Aeroport de primera com és mereix.

SI ET VOLS ADHERIR AL MANIFEST CLICA AQUÍ

divendres, 11 de juliol del 2008

CDC, UN PARTIT QUE BATEGA AMB LA GENT

Avui comença el 15è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, i amb ell la voluntat de tots els militants, delegats i evidentment de Felip Puig i Artur Mas que aquest Congrés sigui l'oportunitat de configurar un moviment polític renovat amb idees, continguts i persones.

Convergència sempre ha estat un referent en la centralitat de la societat catalana, la capacitat d'aglutinar diferents sensibilitats ha estat una de les principals virtut d'aquest partit.

Ara però, més que mai hem de ser capaços d'il·lusionar al conjunt de la ciutadania amb propostes que se les sentin properes. Volem ser el partit de la gent, això vol dir que hem de ser un partit que bategui amb la gent i això significarà que coneixem les il·lusions i les necessitats i que cerquem respostes a les seves problematiques.

Lluny de dogmatismes i falses retòriques hem de recuperar la il·lusió també de la ciutadania a partir d'un llenguatge directe que parli d'alló que de debó li neguiteixa als ciutadans.

l'Artur Mas em proposa com a Secretaria Executiva de l'Àmbit Sectorial, li agraeixo la confiança i em proposo des de la meva nova responsabilitat (un cop retificada pel plenari) buscar respostes als neguits dels catalans. Cercar complicitats amb entitats, organitzacions, en definitiva amb la societat civil per tenir el pols real de les questions que mes preocupa a la gent.

Per sort compto, amb un munt de gent a CDC que tenen molt de coneixement i experiència en diferents àmbits com són: Acció Social, Medi Ambient, Immigració, Educació, Justícia, Economia, etc. Tinc la voluntat d'aplegar tot aquest immens coneixement que tenim al partit i crear les eines per tal de que es pugui expresar.

El meu compromís es dedicar-me e a fons per que a cada pas que fem, tinguem conciencia de que sentim el bateg de la gent amb nosaltres

dilluns, 7 de juliol del 2008

LA CATALANITAT A MILS DE QUILÒMETRES


Es prou conegut la feina que fan arreu del món els Casals Catalans, mantenint la llavor de la catalanitat a molts quilòmetres de distància del País que els ha vist néixer.

Poder gaudir de la companyia d’aquests catalans amb un sopar , a on també les visions de la política catalana amb distància és sens dubte una oportunitat de reflexió, amb la serenor que imposa no veure’s sotmesos a la pressió mediàtica que oferim sovint tots els partits polítics.

Sentir-se català en terra forània i alhora agraït per la terra que els acull, és sens dubte la bona disposició personal que he vist amb la trobada que he tingut amb el Casal Català de Tenerífe.

Casal Català que a més hi ha una representació de Calellencs importants. Esteve Pedemonte, Carles Sagrera, Jimmi, són part dels membres més actius que juntament amb en Rafael Estartús i Ferran Freixas, empresaris turístics, varem poder compartir, a partir d’una invitació que em varen fer com a Senadora, una trobada a on varem parlar de diverses qüestions, com per exemple; l’actual situació econòmica respecte al turisme, la política catalana i el seu futur en un model d’Estat confós així com del cada vegada més consolidat, nacionalisme espanyol, del qual mai se’n parla massa.

Tot un plaer aquesta trobada i l’acollida que em van fer, a ells mostrar el meu agraïment més profund per tot el treball d’anar consolidant la llavor de la catalanitat, fora dels límits del nostre País.