dimecres, 29 d’octubre del 2008

SOBRE LA CRISI ECONÒMICA II

Comentava en l’anterior post que faria avinent una sèrie de dades , que al meu entendre, són molt preocupants del que representa aquesta crisi en diferents paràmetres de la nostra societat, i alguns dels quals són els següents :

Pèrdua del dinamisme del creixement econòmic d’un 3’6% al 2007 a 1’8 % el 2008 i els entesos diuen clarament que s’agreujarà el proper 2009.
  • Inflació elevada , 4’5 % la més elevada dels darrers 13 anys.
  • Creixement de l’atur . 600 aturats per dia.
  • L’índex de pobresa no para de créixer fins un 19%.
  • Creixement dels tipus d’interès . L’euribor del 3’4% el juny 2006 al 5’3% el juny del 2008.
  • L’esforç per fer front a la hipoteca ha augmentat un 24% .
  • El cost d’omplir el dipòsit de gasoil ha augmentat 18 euros.
  • Els productes bàsics s’han encarit de manera important.
Malgrat aquest escenari, gens amable, no volem ni podem caure en el desànim col.lectiu res pitjor que això per remuntar aquesta situació tant i tant difícil. En aquest línea anaven tots els especialistes que aquest passat cap de setmana i en el marc de l’Escola de Tardor de CDC varen participar economistes tant il.lustres com Andreu Mas-Collel, F.Xavier Mena, Heribet Padrol, etc, recomaven prudència però sobretot esperança en el futur.

Entre d’altres qüestions varen dir per exemple que l’economia mai porta a una apocalipsi. L’economia sempre se’n surt. Aquesta crisi arriba en un moment d’ennuegament mundial. Només pot recuperar-se amb l’economia productiva (autònoms, empresaris, administracions públiques, etc).

Aquesta crisi canviarà “l’entorn” i els paràmetres . La capacitat de gestionar les dificultats amb lideratge és l’única solució per poder participar del canvi de l’entorn proper.

Recuperar valors en l’economia: responsabilitat, rigor i equilibri en les decisions són cabdals . La pèrdua de referència ha estat un dels gran errors en aquests darrers temps.

En definitiva, cal posar en marxa un programa econòmic, pressupostos 2009 Estat/Catalunya que aporti solucions i millores a la nostra economia , cal un govern per Catalunya fort, cohesionat amb les idees clares, que s’impliqui, que prengui decisions. Catalunya i els catalans ho necessiten. No val a badar.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

SOBRE LA CRISI ECONÒMICA I


Aquests darrers dies i mesos, no parem de parlar i sobretot d’escoltar sobre la crisi que patim a Catalunya, Espanya i arreu dels països desenvolupats.

A on ens trobem avui ?? Crisi econòmica, Crisi social emergent; crisi de confiança global . Els principals problemes a Catalunya i a l’Estat són la situació del sector immobiliari i un dèficit important de la balança corrent , és a dir el dèficit exterior.

Però no és nomes la crisi d’un sector concret , com el de la construcció o el financer , la crisi s’estén a la totalitat dels sectors econòmics. I les conseqüències doncs són l’atur , inflació , pèrdua de competitivitat, reducció del consum , dificultats de les famílies per arribar a final de mes, manca de confiança, etc.

Però que cal davant d’això ? doncs tenint clar que no hi ha formules màgiques és importantíssim des dels poders polítics fer front amb coratge, il.lusió, idees, confiança, i un model de societat.

La situació econòmica i social del país exigeix noves idees, valors i actituds per part de tots ,també de la classe política . També ara i davant d’aquesta situació ens cal patriotisme per front al futur. Realisme per entendre la situació econòmica , social i política.

Es tracta d’aplicar els valors del catalanisme : responsabilitat, treball, cultura de l’esforç, capacitat de superació , bona feina, iniciativa , sacrifici.

Es l’hora del coratge per prendre decisions. Catalunya corre el risc de patir una crisi més intensa , com a conseqüència de la manca de capacitat de resposta adient del govern català que ha demostrat no saber donar reaccionar ni gestionar situacions difícils de crisi(aigua, sequera; Carmel, apagada, etc. )

Montilla i el seu govern , només miren cap a Madrid a esperar la senyal d’actuar. En el proper bloc donaré unes quantes dades econòmiques preocupants dels que , de manera especial, està passant a Catalunya.

diumenge, 12 d’octubre del 2008

EL COST DE L’ESPOLI



La Fundació Catalanista i Demòcrata Trias Fargas , ha editat un opuscle amb una relació de dades econòmiques que explica amb claredat quin és el cost de l’espoli que pateix Catalunya.


Uns exemples clars :

1.-El sistema de finançament de les comunitats autònomes es va pactar amb dades del 1999 per cobrir les necessitats en funció de la seva població . L’any 1999 la població a Catalunya era de 6.207.533 d’habitants, el 2.006 era de 7.134.697. El càlcul de les necessitats el 2008 continua basant-se en les dades de la població del 1999 però hi hagut un increment de població del 15 %.

És evident que amb aquest sistema no hi ha prou recursos per finançar els principals serveis traspassats: Educació, Sanitat, Serveis Socials, etc.

2.- L’Estat Espanyol practica una redistribució per anivellar les Comunitats Autònomes més productives amb les que ho són menys. Un cop feta aquesta redistribució Catalunya acaba disposant de menys recursos que la mitjana. És a dir , si a Catalunya partim d’uns ingressos per impostos de 124 €/habitant, després de la redistribució queda en 96, per sota fins i tot de la mitjana (100). Aquest excés d’aportació fiscal provoca que Catalunya passi a disposar de menys recursos que altres comunitats autònomes receptores.

El sistema d’anivellament fiscal espanyol és l’únic al món que un cop aplicada la redistribució canvia la posició de les comunitats donants en recursos per habitant. Així doncs, Catalunya passa de la 3ª a la 11ª posició.

3.- Una quarta part de les autopistes de l’Estat Espanyol, el 23’37 %, estan ubicades a Catalunya . En canvi , la proporció s’inverteix en km d’autovies (sense peatges) : a Andalusia; 1.890; a Madrid 614; i a Catalunya 382 km.

Aquestes dades són extretes dels anuaris estadístics del Ministeri de Foment (1991-2006).

4.- Més de la meitat , un 54´3 % de les inversions d’AENA durant el període 1991-2006 es van concentrar a Madrid , mentre que els aeroports catalans només s’hi va destinar el 14’5. Segons dades del mateix Ministeri de Foment.

Aquestes són algunes de les conseqüències de l’espoli fiscal de Catalunya i per tant de la pèrdua de competitivitat de Catalunya com a país i aquesta insuficiència financera impedeix també que la ciutadania de Catalunya pugui gaudir dels serveis públics de qualitat i adequats que es mereixen.

Fem córrer aquesta informació, ajuda a que tothom sàpiga de que parlem -amb dades clares- quan denunciem l’espoli fiscal de Catalunya.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

UNA TALA INDISCRIMINADA, SENSE ESCRÚPOLS

Arran la meva experiència al departament de medi ambient i del coneixement adquirit en aquesta etapa, puc dir sense embuts que la tala que s’ha fet i que s’està fent per Aigües Ter -Llobregat, en el terme de Calella és absolutament intolerable.

Només la supèrbia d’una empresa que actua a cop de decisió frontal i de superioritat implacable pot ajudar a entendre aquesta mena d’actuació en el territori, on l’objectiu de posar una canonada, passar per davant de qualsevol mesura mediambiental i al preu que sigui.

On és l’avaluació d’impacte ambiental ?? Tenen al damunt de la taula de l’equip de govern de Calella, aquest informe i quines són els criteris i mesures mediambientals per evitar destrosses ??? És possible que estiguin executant aquesta obra sense tenir enllestida aquesta avaluació d’impacte ambiental, com marca la legislació ?

Tota i la importància de l’obra per tal de garantir un abastament d’aigua suficient i de qualitat, això no és excusa per atemptar contra l’entorn natural de Calella d’aquesta manera tant i tant agressiva.

L’Ajuntament hauria d’haver vetllat per la protecció mediambiental i imposar una certa racionalització en el projecte, desafortunadament no ha estat així, ans el contrari una supervisió tèbia i sobretot acomplexada davant una ATLL que ha imposat el seu ritme i la seva decisió, al preu de molta menys massa forestal a casa nostra.
És impressionant les fotografies que disposem de la magnitud d’aquesta destrossa.

Es dóna la paradoxa, que fa anys que Calella no pot comptar amb un camp de futbol a la zona de la Muntanyeta al·legant un protecció ambiental i en canvi es permet aquesta actuació tant indiscriminada. Mentre que Calella no pot gaudir d’aquesta infrastructura esportiva sota l’excusa de protegir un petitíssim nombre d’arbres (estem parlant de 5 pins ) l’Ajuntament fa ulls clucs a una tala indiscriminada de massa forestal que malmet mil.lers i mil.lers de metres quadrats de massa forestal.

Una vegada més constatem com aquest equip de govern es mostra radical i rígid en les seves posicions fins i tot en qüestions tant menors i petites com pugui ser el tema de les atraccions i en canvi alhora de qüestions tant important pel nostre municipi com és el respecte al nostre entorn natural i sostenibilitat ambiental, es sotmeten als criteris d’aquestes empreses amb una simple supervisió mostrant una feblesa institucional absoluta.

El Grup Municipal de CIU hem demanat l’avaluació d’impacte ambiental que s’ha fet i que hauria de constar en l’expedient de tramitació de l’ajuntament.