dimarts, 23 de juny de 2009

Candini: “Si Blanco vol lleialtat i cooperació ha de complir amb l’Estatut i ha de garantir la màxima transparència en les obres”

La senadora Candini constata que les propostes del titular de Foment “alenteix encara més l’execució dels projectes a Catalunya”

La portaveu adjunta de CiU al Senat, Montserrat Candini, ha exigit al ministre de Foment, José Blanco, durant la seva intervenció en el sí de la Comissió General de les Comunitats Autònomes “el compliment de la Disposició Addicional Segona de l’Estatut i la garantia de la màxima transparència en l’execució de les obres previstes”. Candini ha assenyalat que “només així des de CiU li podem atorgar la lleialtat i la cooperació que tant demana”.

Candini ha destacat, en una primera valoració després del parlament del ministre que “a Catalunya en els últims quatre anys no s’han complert els objectius del PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport)”. Y ha afegit que amb els discurs realitzat fins ara, “les seves propostes només alenteixen encara més l’execució dels projectes per al nostre país”.

La senadora per Barcelona ha subratllat que per tal de millorar aquesta “paràlisi total s’hauria de redactar de forma immediata un Pla d’Inversions de l’Estat a Catalunya, finançades a través de la Disposició Addicional Setena de l’Estatut. A més, s’hauria de crear un organisme de gestió desconcentrada que coordini, impulsi i executi totes les obres de l’Estat a Catalunya, gestionat des de la Generalitat. I per últim s’hauria de dur a terme la presentació anual de l’estat d’execució del PEIT amb el calendari actualitzat dels projectes iniciats i l’estat de les obres”.

dilluns, 22 de juny de 2009

Doctor Carles Cordón

Ara fa uns 2 anys varem iniciar el Forum Ciutadà, amb la pretensió de ser un espai de diàleg i participació fora de les agendes electorals i de les dinàmiques partidistes. Cada any hem intentat portar un personatge de nivell. Ara en Carles Cordón.

Va ser a principis d’enguany que per mitjà dels seus familiars varem començar a intercanviar comunicacions via e-mail amb en Carles.

Un dia va manifestar-me la seva voluntat de trobar-nos. Ho varem fer aquesta primavera a Madrid. Varem poder dinar amb certa tranquil·litat i em va manifestar la seva voluntat de fer una conferència a Calella sobre el seu tema: EL CANCER.

Va ser un dinar molt agradable, on vaig poder descobrir un Carles Cordón que volia tornar i retornar a la seva ciutat els primers ensenyaments que hi va rebre. Calella per ell, encara forma part del seu imaginari íntim, vivencial. No és solament el lloc de residència de la seva família, germana, cosines, etc. No, Calella és per Carles Cordón un punt de referència vital. En aquest dinar em va fer confessions molt personals vinculades a la nostra ciutat.

Vaig descobrir un savi. Una persona culta, molt implicada en el nostre món, i amb una visió de les coses molt més transversal del que pot semblar la seva extraordinària especialització.

Mentre escric aquestes ratlles i amb la memòria molt recent de la pèrdua de Vicent Ferrer, no puc deixar de pensar en quin luxe per Catalunya poder comptar amb persones com ells. Quin luxe també per Calella.

I quin luxe per nosaltres que ell i algun amic i company d’universitat com l’economista Xavier Sala i Martín (l’home de les americanes) vulguin estar aquí per compartir amb nosaltres una bona part del seus coneixements.

Gràcies i Fins divendres!

dijous, 18 de juny de 2009

LA NOVA TERMINAL


Aquesta nova terminal la T-1 com se la coneix , és magnífica, amb una gran il.luminositat i sobretot el que se sent passejant per aquesta excel.lent instal.lació és que és respira pur Mediterrani. No vaig poder estar present a la inauguració oficial doncs coincidia amb la Festa Major de la meva ciutat Calella ,i ja se sap que el primer és el primer, però vaig tenir el privilegi de que m’invitessin a visitar-la ara fa un mes i vaig quedar absolutament meravellada.

Ara sembla que tothom tingui mèrit de quí realment han impulsat aquesta infrastructura tant important per a Catalunya. Fem Memòria .

La història de la T-1 comença l’any 1998 . El 19 de juny d’aquell any , el President Jordi Pujol, el ministre Arias Salgado i els alcaldes Joan Clos i Lluís Tejedor van anunciar un acord de les quatre administracions implicades per a dur a terme dues noves infrastructures a l’aeroport del Prat : la construcció de la tercera pista i la construcció d’una nova terminal entre pistes.

La tercera pista va ser operativa l’any 2003. La nova terminal es va adjudicar l’any 2003 i per tant les obres per acabar aquesta obra han durat sis anys.

Ara bé com és possible que la T-1 s’inauguri sense els accessos ferroviaris ( ni la línea 9 del metro, ni rodalies, ni el TGV ) malgrat haver-se contemplat des del primer moment , i que com a molt d’hora començaran a estar acabats l’any 2012 (línia 9 ). Durant aquests 6 anys que han durat les obres de construcció de la terminal no s’hagin pogut construir simultàniament ( com es fa arreu del món ) i per tant això suposarà una mancança molt important per als usuaris que la facin servir.

És una manca de previsió dels governs socialistes per fer arribar a la terminal 1 , això també és aplicable també a tots els nous projectes ferroviaris que s’han de construir a Catalunya.

És necessari que cada legislatura es faci la planificació de noves obres fins d’aquí 6 anys no es podran posar en servei noves infrastructures a Catalunya perquè els governs socialistes no fan la feina de planificació. De fet estan inaugurant coses que han acordat governs anteriors, aquesta és la realitat. I els propers anys més immediats , res de res per manca de planificació. Això és molt greu.

Un cop tenim la T-1 , ara què ?? doncs cal que es garanteixi que l’aeroport de Barcelona estigui a punt pels reptes del futur i aquest passa per aconseguir que la gestió dels aeroports catalans sigui des de Catalunya. Cal trencar el model centralitzat i rònec d’AENA , gairebé únic a Europa i apostar per un model de gestió individualitzada i des de Catalunya per a tots els aeroports.

Quan aconseguim que els aeroports estiguin en mans del propi país, haurem aconseguit superar el model d’Espanya radial que defensen el PSOE i PP. Catalunya no pot ser perifèrica que és el paper que se li vol donar des dels dos partits espanyols, sinó que vol ser i ha de ser centre.

dimecres, 3 de juny de 2009

ARA TENIM UNA GRAN OPORTUNITAT

Estem encarant els darrers dies de la campanya electoral, i els partits petits estem lluitant per treure el cap entre aquest bipartidisme aclaparador de PP i PSOE. A ells ja els va bé. Es el seu escenari desitjat i somniat. Res de nacionalistes catalans i bascos !!!!

És més difícil de comprendre que d’altres partits petits, que tenen quotes de poder molt importants a Catalunya, com ERC i ICV, acceptin i tolerin aquest joc sense plantar-hi cara de veritat al PSC-PSOE socis d’ells.

La campanya que promouen aquests 2 partits segueix essent de molt baix perfil. Insults, insults i insults entre ells. A CiU, crec sincerament que continuem amb el nostre tarannà. I en Tremosa, a més, encara multiplica aquest perfil doncs no para de parlar en positiu, de fer propostes. Economia, Infrastructures, Cultura, Esports, Comerç, Turisme, etc.

És a dir tot allò que ens afecta com a Catalans i que cal tenir una proposta i visió clara del que cal que anem a defensar.

Mentre hem d’aguantar insults directes o insults a la intel·ligència. El darrer i més bèstia, lamentablement el del President de Catalunya. “Convergència fa 23 anys que parla del corredor del Mediterrani i encara no ha fet res. Evidentment obvia totes les demandes que d’ençà el 1986 el President Pujol li va demanar reiteradament al President Gonzalez.

Així ens va al país, sense lideratge i amb insults constants. Siguin a les persones o siguin, i potser encara és més greu, a la intel·ligència dels Catalans. Serà veritat allò de que la ficció sempre supera la realitat, i que del Visca Catalunya ! hem passat al “visc a Catalunya” ?? sense cap altre ambició ?? .

L’abstenció la promouen essencialment aquests 2 partits , l’estratègia de “trencar les cames a l’adversari” , encara que després pactin al País Basc, els hi surt a compte , volen fer creure a la majoria dels ciutadans que només ells formen part del mapa polític.

Contra la bipolarització , contra el reduccionisme de pensament, contra la política de la bronca, podem lluitar . Cal barrar el pas al PSOE i PP i a tot allò que representen: la política del joc brut.

RAMON TREMOSA representa un autèntic privilegi en aquestes eleccions europees per defensar els interessos de Catalunya per la seva formació acadèmica, per la seva solidesa intel.lectual, pel seu compromís amb el País, per la seva perseverança en la defensa d’un model de Catalunya competitiva econòmicament i estratègicament ben situada arreu del món en l’autèntica revolució del segle XXI que és la logística.

A Europa es va a defensar interessos locals, interessos territorials , les dinàmiques ideològiques no existeixen,existeixen les territorials, que ningú t’enganyi. Que fan , per exemple TOTS els diputats danesos ?? defensar els interessos de Dinamarca.
A Europa : interessos locals, interessos territorials.

Demostrem que Catalunya és una Nació votant a Ramon Tremosa, ara tenim una gran oportunitat.