dimecres, 23 de desembre del 2009

BON NADAL A TOTHOM!!

PER MOLTS ANYS, FAR !!!
Sonet commemoratiu del 150e. aniversari de la inauguracio
del FAR DE CALELLA (1859-2009)

***
Fa temps, Far calellenc que del Capaspre
vares desfer la fosca envigorit...
Fa temps que des del tron vetust i aspre
encara avui ens fas claror a la nit.

Il·lumines camins de terra i mar
com acarones la ciutat planera
i fins i tot l'estrella fugissera
hi busca un raig brillant pel seu esguard.

Si ets un gresol d'esclat per nostra vida
i a cada pas una ullada aclarida,
fes-nos costat en l'hora de la mort...

Cent cinquanta anys de simbol i guiatge
es per als calellencs goig i homenatge,
infon la teva llum a cada cor!

Josep Miracle i Collmalivern
2009

divendres, 18 de desembre del 2009

Aixecar el país


 
Per la majoria de catalanistes Catalunya està en un atzucac. Atzucac històric o enmig d’un desconcert general per alguns. Per d’altres  en una cruïlla on cal  més que mai creuer el pont. Però independentment de l’anàlisi de cadascú, hi ha quelcom que està unint al conjunt dels catalans i és l’estat de desànim col·lectiu més gran que mai en els darrers anys hem tingut respecte la nostra relació amb Espanya.

És molt possible que els percentatges de participació a les consultes populars del 13-D si són inferiors als 40 % puguin ser interpretats per alguns com una resposta feble i poc interès per la Catalunya Independent que es defensa.

Cal tenir en compte però que quan hi ha eleccions electorals bé siguin municipals, nacionals o estatals, i amb tota l’estructura institucional del govern corresponent més la presència i pressió dels partits polítics, tot just acabem amb uns nivells de participació democràtica entre els 50 i 55%. Una dada a tenir en compte. Si la participació es doblés, passant a un 60% de participació, com a mínim el vot a favor de la independència obtindria un 47% de suport. Sempre com a mínim. Per tant no cal menystenir ni reduir el pes real del moviment cívic i social que representa tot aquesta sacsejada ciutadana que mouen tants i tants voluntaris d’arreu dels País i que es comprometen amb aquesta organització en un fet tant profund com noble com és el dret a decidir en estat pur.

Les consultes populars són per damunt de tot un exercici de salut democràtica. En un moment com l’actual de desafecció política encara té més sentit que mai la participació directa ciutadana. Hi han moltes maneres d’interpretar com aixecar el País, com aixecar Catalunya. Des del compromís amb la superació de la crisi però també, doncs no és incompatible, amb el compromís per aixecar el país des de la vessant de l’èpica col·lectiva, des de la vessant de la dignitat nacional .

Aixecar el país des de l’esforç individual, des de l’esforç col·lectiu, amb realisme i serenor però sense cap renúncia nacional. En ple Segle XXI i en un món tant obert com l’actual, en una Europa que s’està forjant a cop d’episodis històrics constant, perquè Catalunya ha de quedar al marge de la seva pròpia construcció nacional ?

Aixecar el país des de la solidesa cívica que el nostre tarannà ens obliga però amb la moral col·lectiva de pertanyia a una Nació amb molts anys d’història.

dilluns, 14 de desembre del 2009

El 13-D


Quantes expectatives creades per aquest proper 13-D, dia en que 161 municipis donaran la paraula a tots aquells ciutadans que vulguin participar en les consultes sobre el Dret de Catalunya a ser independent.

En un moment com l’actual , on el desencís en la classe política és més que notòria, (només cal recordar que segons el CEO els partits polítics són considerats el tercer problema més important , per damunt del terrorisme, deu n’hi do!!!), i on malgrat aquesta realitat percebo com es mou tot un segment de població (més important de la que potser els retractors a aquesta consulta voldrien  ) que cada vegada es va fent més i més gran i que es mou de manera suau però que va fent un pòsit pro-actiu d’esperança i il.lusió. 

Pluja fina  i de la bona. Ara  no ens resulta gens estrany que homes i dones de tota edat et diuen de manera serena però vital que estan encantats de poder participar i anar a votar aquest proper diumenge.

Però com s’ha arribat fins aquí?? doncs crec sincerament que la gent percep a l’Estat Espanyol i als nacionalistes espanyols com uns autèntics provocadors per fer veure tot allò que és català com “l’anomalia catalana”. De fet ens fan sentir com l’entrebanc d’una Espanya tranquil.la. De quina Espanya ??? d’aquella que té una única nació, una única llengua i uns súbdits???

Quelcom ha canviat aquests darrers anys. La impressió que tenim els catalans de no ser compresos i a més agreujats sistemàticament pels governs tant del PP com del PSOE , ens aboca com a mínim a plantejar-nos que de cara al futur nosaltres volem decidir.

Una mostra d’aquest canvi de mentalitat és l’experiència personal que no fa  massa dies vaig viure en la presentació per part del Cercle Català de Negocis (Grup d’Empresaris per l’Estat propi) de la “Nòmina Catalana”. Un estudi on es demostra entre d’altres coses que un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya fos un Estat.

Davant de tot això ens podem preguntar :

Ha fallat Espanya ?? vol dir que el pacte de la Constitució cobria uns primers 30 anys de convivència post-franquista ?? Ens sentim més espanyols o més europeus ?? O vol dir que en ple Segle XXI els termes de llibertat i sobirania tenen tot un altre procés??

Efectivament a l’endemà del 13-D obrirem la botiga com sempre, però repassant fil per randa la nòmina catalana.

dimarts, 1 de desembre del 2009

LA DIGNITAT CIUTADANA



És evident que aquests darrers dies l’actualitat política ve marcada essencialment pel famós editorial del 12 diaris catalans sota el títol de La Dignitat de Catalunya. La reivindicació del mot dignitat ha agafat una autèntica embranzida arran d’aquesta editorial. He assistit o participat a diverses reunions o taules rodones públiques aquesta última setmana i, independentment del que es tractava a cadascuna d’elles, la paraula dignitat era reivindicada i prenia voluntàriament una força important en els debats.

Segons la Viquipèdia la dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a reconèixer la seva vàlua en tant que humans, però en l’actual context emocional de tot catalanista que viu i pateix el nostre País, recau en aquesta expressió, la compensació a tots els dèficits que com a comunitat sociològica vivim patint d’ençà fa molt de temps.

L’editorial ha esdevingut un gran revulsiu i un generador d’emocions important i que pot permetre, també, cohesionar una adhesió comunitària que des de diferents àmbits vagi engrandint la nostra autoestima col·lectiva. El fet històric realitzat per aquests diaris ens porta a interpretar que la dignitat ciutadana havia arribat a uns límits inadmissibles per qualsevol societat. Ahir mateix, una persona em va parar pel carrer per dir-me: "Aquesta setmana m’he sentit orgullosa de ser catalana". Les "bones emocions" són molt necessàries per qualsevol projecte de País i, sens dubte, aquesta editorial ha esdevingut un gest que ha sacsejat i ha provocat que molts ciutadans d’aquells que definim com ciutadans d' "a peu" es sentin més confiats amb el nostre propi País. Confiats, orgullosos i dignes de pertanyia a aquest petit País de la Mediterrània que és Catalunya.

Alguns opinen que aquest gest és producte de la manca de credibilitat dels partits polítics però, al meu entendre, una societat forta és aquella que batega i es compromet, de punta a punta de cada racó, de cada sector o àmbit i que encoratgen, empenyen i recolzen quan escau els representants polítics. La dignitat ciutadana aquests darrers dies ha crescut de manera notable i amb ella les emocions col·lectives de molts i molts ciutadans catalans. L’editorial La Dignitat de Catalunya ha esdevingut l’editorial de les emocions renovades. Ciutadà digne, País dignificat. Que així sigui!

Article publicat al TRIBUNA.CAT