En un moment com l’actual , on el desencís en la classe política és més que notòria, (només cal recordar que segons el CEO els partits polítics són considerats el tercer problema més important , per damunt del terrorisme, deu n’hi do!!!), i on malgrat aquesta realitat percebo com es mou tot un segment de població (més important de la que potser els retractors a aquesta consulta voldrien ) que cada vegada es va fent més i més gran i que es mou de manera suau però que va fent un pòsit pro-actiu d’esperança i il.lusió.
Pluja fina i de la bona. Ara no ens resulta gens estrany que homes i dones de tota edat et diuen de manera serena però vital que estan encantats de poder participar i anar a votar aquest proper diumenge.
Però com s’ha arribat fins aquí?? doncs crec sincerament que la gent percep a l’Estat Espanyol i als nacionalistes espanyols com uns autèntics provocadors per fer veure tot allò que és català com “l’anomalia catalana”. De fet ens fan sentir com l’entrebanc d’una Espanya tranquil.la. De quina Espanya ??? d’aquella que té una única nació, una única llengua i uns súbdits???
Quelcom ha canviat aquests darrers anys. La impressió que tenim els catalans de no ser compresos i a més agreujats sistemàticament pels governs tant del PP com del PSOE , ens aboca com a mínim a plantejar-nos que de cara al futur nosaltres volem decidir.
Una mostra d’aquest canvi de mentalitat és l’experiència personal que no fa massa dies vaig viure en la presentació per part del Cercle Català de Negocis (Grup d’Empresaris per l’Estat propi) de la “Nòmina Catalana”. Un estudi on es demostra entre d’altres coses que un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya fos un Estat.
Davant de tot això ens podem preguntar :
Ha fallat Espanya ?? vol dir que el pacte de la Constitució cobria uns primers 30 anys de convivència post-franquista ?? Ens sentim més espanyols o més europeus ?? O vol dir que en ple Segle XXI els termes de llibertat i sobirania tenen tot un altre procés??
Efectivament a l’endemà del 13-D obrirem la botiga com sempre, però repassant fil per randa la nòmina catalana.