dimecres, 24 de juny del 2015

Temps de canvi; temps de satisfacció



El projecte polític de la federació de CiU s’ha acabat. És evident que tant pels que ho aplaudeixen com pels que es posen les mans al cap, i fins i tot pels qui la relació entre CDC i UDC no els provoca ni fred ni calor, la sensació que queda, aquests dies, és la d’haver viscut un esdeveniment d’aquells que queden escrits en els llibres d’història d’aquest petit país nostre.

Deixem enrere uns dies en que els dirigents de les dues formacions polítiques que més anys han estat al capdavant del Govern de Catalunya han fet un acte de responsabilitat i han pres la que segurament sigui una de les decisions més importants de les seves vides polítiques. I ho han fet per no posar pals a les rodes al procés que el dia 27 de setembre viurà el seu moment clau. Fins i tot des del principal grup de l’oposició s’han ofert a garantir la governabilitat del país si això fos necessari.

Llegia al Twitter de l’admirat Lluis Llach; “tenim un centre/dreta fort i ben liderat, un centre/esquerra obert i ampli i una esquerra radical de base magnifica”. Jo no ho podria haver dit millor. La revolta de les corbates i les samarretes, junts per un objectiu comú, per una Catalunya millor. I que riguin -com diria Joan Maragall- “la gent d’ulls tèrbols i boca espessa, la gent de la malura o la feblesa, la gent de lo possible… però sobretot, demaneu la Lluna”.

El projecte polític de la federació de CiU s’ha acabat, si. I no ha estat per una picabaralla de pati d’escola. S’ha acabat per les discrepàncies de fons sobre com cal afrontar el futur polític de Catalunya. Una discrepància tan profunda en una qüestió de tanta rellevància feia impossible seguir circulant per la “tercera via”; hem pres la sortida 27S. Les eleccions que venen no seran unes eleccions catalanes normals. Ho hem dit, ho hem repetit i no ens cansarem de repetir-ho. Tant se val el que diguin els amants de l’immobilisme. El 27 de setembre serem al costat del President Mas, defensant el Si/Si, demanant una Catalunya independent.

Els qui hem rebut l’encàrrec dels electors per defensar Catalunya des de Madrid, tant al Congres com al Senat, ens hem reorganitzat per afrontar amb il·lusió questa nova etapa com a grup de CDC. Son temps de canvi, i també son temps de satisfacció. Satisfacció per saber-nos amb les mans lliures per poder-nos comprometre de forma molt seriosa i sense matisos en la defensa d’una Catalunya més lliure. Visualment, només veureu que ha canviat la ubicació de diputats i senadors als corresponents hemicicles. Però el que realment importa és allò que no es veu; l’autonomia que tindrem tant CDC i UDC.

Convergència Democràtica de Catalunya es va fundar per servir Catalunya. Ara és el moment de complir amb el nostre compromís de garantir el benestar i el progrés econòmic i social dels seus ciutadans avançant cap a un estat independent.

A nivell nacional, el projecte comú de CiU s’ha acabat. Ho ha fet de manera endreçada i sense escarafalls. No tinc ni el més mínim dubte que a Calella succeirà el mateix. Soc coneixedora de la lleialtat de la gent d’Unió de Calella al projecte sobiranista impulsat pel President Mas, i estic segura que sabran prendre les decisions més coherents amb el seu compromís. Personalment estaré –com sempre ho he estat- al seu costat.

La independència comença per la pròpia autonomia a l’hora de prendre decisions i mostrar posicionaments. La tenim. Decidim seguir navegant, proa cap a Ítaca.

diumenge, 14 de juny del 2015

Intervenció al Ple d’investidura


Us adjunto el text integre de la meva intervenció al Ple d’investidura del dissabte 13 de juny.




Bon dia a tothom, Sra. Gómez, Sr. Torres, Sr. Catà, Sr. Pérez, Sr. Tejada, senyores regidores, senyors regidors, amics , amigues, poble de Calella.

Voldria fer un recordatori i agraïment als regidors i regidores d’aquesta darrera legislatura que ara ja no ens acompanyen en aquesta nova etapa parlo de : Xavier Pedemonte, Montserrat Cordón, Josep M. Juhé, Emili Pérez, Loida Serrano, Montserrat Mas, Lidia Font i Miquel Campoy i agrair-los-hi molt sincerament tot el treball i temps esmerçat des de diferents posicions però en defensa de la nostra població. Hem compartit esforços, projectes , moltes gràcies per tot.

Ara fa 4 anys vaig tenir l’honor de ser escollida per primer cop Alcaldessa d’aquesta magnífica Ciutat que és Calella, ja vaig dir-ho llavors que no hi ha tasca més digna en la vida política que servir a la gent del teu poble, de la teva Ciutat.

Aquests darrers 4 anys han estat dels més apassionants de la meva vida, tenir la responsabilitat de la governança de la comunitat a la qual pertanys és quelcom únic,  i  ho hem fet amb grans dosi d’il·lusió, d’esforç i de treball constant, sabem que no tenim temps amables ni pel context econòmic ni per la nostra condició de polítics, en vaig fer referència en l’anterior parlament d’investidura però vull insistir en aquest aspecte.

Vull reivindicar i posar en valor el compromís per part de totes les persones que avui formen part d’aquest Plenari, tots i cadascú d’elles i d’ells han renunciat a quedar-se a casa o donar l’esquena a la situació difícil que estem vivint, ans el contrari, amb la seva fortalesa moral i ideològica s’han compromès a treballar per una Ciutat, per una societat millor. És aquesta noblesa de l’acció política que vull remarcar , en un dia com avui, i en aquest lloc (el plenari) que és la casa del poble, la casa de la democràcia.

M’agradaria que aquest mandat que tenim tots i que s’inicia avui , fos marcat (malgrat els temps convulsos) per les idees, pels valors, per les actituds en positiu. No política de confrontació sistemàtica, no dogmatismes que l’únic que plantegen és el pensament únic, sinó política constructiva, política en positiu, tal  com no dubto que faran tots els representants dels diferents grups municipals avui representats.

Tenim molts reptes i moltes esperances dipositades en el futur de la nostra societat. La presa de consciència com a poble per parts molt àmplies de la nostra societat està provocant una autèntica revolució. La ciutadania ens vol organitzar sota paràmetres i sistemes de govern nous, més propers a la realitat, més lliures i més justos. Tenim el repte d’avançar i treballar plegats en la construcció d’aquesta consciència de llibertat i de nous sistemes de participació i de presa de decisions.

Soc plenament conscient que estem abocats no a una època de canvis sinó un canvi d’època , i un Canvi d'Època són paraules majors; ens convida a prendre consciència de la gran oportunitat i gran responsabilitat que tots tenim de dissenyar els fonaments del pont que cal construir entre l’antic i el nou paradigma, per tal que les futures generacions puguin viure una realitat en què el Progrés i l’Excel·lència vagin de la mà de més consciència col·lectiva  i de més qualitat humana i això ho hem de fer allunyant el ressentiment que proclama l’antiga política del sectarisme o dogmatisme .

Manllevo unes paraules de l’escriptor portuguès  José Saramago “Mai una generació havia tingut tanta responsabilitat sobre ella mateixa i sobre el seu futur com la generació actual “. Fem-ho possible doncs !!!
Estic convençuda que  més enllà dels acords per formar un govern sòlid podem trobar molts punts en cada una de la resta de les diferents forces polítiques, estaré/estarem a disposició sempre d’esmerçar el màxim de treball per aconseguir un consens gran en tots els temes que afectin a la Ciutat, com ho hem fet en aquesta darrera legislatura . Vull recordar que el 87% dels temes que han anat al plenari s’han aprovat per unanimitat. Cregui’m si els dic, i ho he demostrar en el passat que on hi hagi bones idees , no hi haurà fronteres.  Aquesta seguirà sent la nostra prioritat, la nostra actitud, la nostra manera de fer.

L’esforç, la responsabilitat , la dedicació constant amb la il·lusió permanent de veure realitat allò per què lluitem seguirà sent una constant. Picasso deia que “quan arribi la inspiració que m’agafi treballant” , doncs crec que és una expressió que identifica molt el tarannà d’aquests 4 anys passats i  que mantindrem intacta.

Us vàrem dir que faríem el màxim per impulsar una economia productiva  garantia d’una Ciutat d’oportunitats , som conscients que la conjuntura econòmica global no ha estat bona i tot indica que encara costarà poder empènyer amb major força una activitat econòmica més consolidada però també és ben cert que malgrat aquest context, hem treballat perquè aquesta Ciutat d’oportunitats a què sovint faig referència sigui amfitriona – com així ha estat-  d’esdeveniments importants, aquest resultat d’èxit  és la confirmació que hem de seguir treballant per fer d’aquestes esdeveniments una garantia de progrés i de millora del nostre estat del Benestar . L’atur que encara tenim ens exigeix a no baixar la guàrdia, hi lluitarem amb tota la nostra força.

La política social que hem garantit aquest temps és una mostra que per a nosaltres no hi ha progrés si aquest no va acompanyat de suport i de polítiques de protecció per als més vulnerables. Cap circumstància personal o familiar  difícil  sense atendre, són els nostres valors, és el nostre esperit, no entenem una altra manera d’assumir la responsabilitat de governar.

L’ajuntament que  lidero entén que un Estat del Benestar que pretengui realment esdevenir sòlid, hauria de fonamentar-se especialment en dos pilars:

Prosperitat . Pensada en clau de Bé comú i de Sentit de Comunitat

Benestar. Pensat com a Benestar integral. Societat amb riquesa personal i material

Un altre eix important que hem lluitat i que seguirem esmerçant-nos al màxim és un govern municipal en el qual  la transparència sigui un tret destacat del nostre fer de cada dia i així ha estat, 98 punts sobre 100, segons les ràtios oficials, ho millorarem, però també estarem disposats a compartir treball ( amb el desig de fer-ho el millor possible ) amb totes aquelles propostes que ens vinguin de forces polítiques amb voluntat real  de fer feina plegats . Hi serem, hi ajudarem, hi posarem tots els instruments necessaris .

Ahir va començar la nostra festa major de Sant Quirze i Santa Julita i que s’allargarà fins el proper dimarts. Estem per tant immersos en dies de celebració col·lectiva. La coincidència de la constitució del nou ajuntament com a resultat d’unes eleccions municipals democràtiques de les més plurals i diverses de la nostra història, no deixa de ser un acte més de celebració ciutadana. Un acte més de participació i de reivindicació com a societat lliure i participativa.

En tot aquest procés la cultura (per nosaltres ha estat i és molt important i llurs manifestacions festives en són una eina identitària de primera) perquè és allò que ens fa singulars, La singularitat es converteix en una peça clau per al manteniment de la identitat.

La identitat nacional comença per la identitat local, La identitat nacional és la suma d’identitats locals legitimades per la voluntat popular i avalades per les tradicions.

I de manera voluntària he volgut relligar , Festa Major, Tradicions i identitats per parlar també del País, del qual ens sentim fortament lligats amb sentiment i compromesos amb el seu futur, perquè Catalunya neix des de cada municipi .

Cal recordar les paraules i el  mestratge de Prat de la Riba quan deia : “Tenir els ajuntaments és també tenir Catalunya. Renovar la idea de les corporacions municipals , deslliurar-les de l’esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya “. Em faig meves aquestes paraules de Prat de la Riba .

Catalunya reclama una nova manera de fer política; els nous actors polítics i l’esclat de moviments socials que debaten sobre un nou país, ho demostren. L’ Ajuntament que assumeixo entén i pren la responsabilitat i l’oportunitat que té davant del Canvi d’Era en què ens trobem i de la demanda social d’un nou model d’Estat per al nostre País I ho fa amb la Confiança de saber que si tots hem estat en el passat Cocreadors de la Ciutat, del País i de la humanitat que coneixem, també podem ser en el present Cocreadors d’una Ciutat, d’un País, i d’una comunitat molt millor

L’Ajuntament de Calella contribuirà en la nova manera de progressar que la ciutadania reclama,  que no ho dubti ningú.

Sabem que la nostra tasca requereix mirar el futur en positiu , lluitar per fer les coses millor i treballar dur cada dia. Treballem-ho des de tots, fem-ho d’aquella manera que faci que les generacions futures,  quan pensin en prosperitat i esperança, pensin en la feina que vàrem fer entre tots nosaltres.

Calella, s’ho mereix.

Moltes gràcies.


dijous, 4 de juny del 2015

Treballant per a tothom i, primer, Calella



La mateixa nit del recompte electoral, el llenguatge no verbal de tots els que hem estat candidats ja deixa entreveure la predisposició de cadascun a dialogar, pactar, fer govern o oposició. I en aquest sentit, Calella no és una excepció.

La tradició em feia responsable, com a candidata de la llista més votada, d’iniciar el diàleg amb tots aquells que volguessin parlar per trobar –o no...- vies d’entesa cap a governs sòlids. No són temps de confrontació. Són temps de col·laboració. De ma estesa a tots aquells que ens vulguin acompanyar, d’una manera o altra, en el mandat que comença el 13 de juny.

Amb ERC compartim la manera de fer en projectes específics i, especialment, el compromís de País. Amb les CUP compartim la voluntat de seguir millorant els processos de participació. Hi treballarem plegats, n’estic segura. Amb el PP ens trobarem –segur- en diversos projectes específics de ciutat, tot i que el model de País ens separa, i molt. Amb IC-V ha estat difícil. Hem topat amb un discurs propi de la “vella política”, la del frontisme, dels “bons i els dolents”. No és una actitud positiva per fer avançar la ciutat.

Amb el PSC tot ha estat molt més fàcil. Ja fa dues legislatures que compartim el relat de ciutat. Hem endegat projectes sobre la base de la coherència. Hem trobat agraïment i compromís. Hem sabut trobar punts de coincidència a l’hora que hem respectat els espais que cadascú necessita preservar.

Aquest dimarts, amb el futur tinent d’alcalde, Josep Torres, hem signat l’acord que permetrà que CiU i PSC compartim els pròxims quatre anys de govern a Calella. Un document que posa negre sobre blanc tot allò en el que ens comprometem a treballar plegats i -no menys important- allò en el que ens donarem plena independència i llibertat d’actuació; qualsevol qüestió que impliqui posicionar-se sobre el debat sobiranista.

Volem governar, a ple rendiment, des del minut 0.

Dissabte es va jugar un partit

Foto: El Periodico

Dissabte passat es va jugar un partit de futbol. És bo recordar-ho, perquè sembla que dissabte només s’hagués xiulat un himne.

La utilització del futbol per expressar inquietuds polítiques, ve de tant lluny com ens pugui portar la memòria. Seria ingenu pensar que l’atractiu d’un Barça-Madrid rau, únicament, en l’interès estrictament esportiu.

Hi ha moments en que els xiulets son tant previsibles, que fins i tot s’incorporen a l’escaleta d’un acte de gran repercussió. Recordem, per exemple, com l’any 1992, es va accedir a incorporar Els Segadors a l’acte d’inauguració dels JJOO, a canvi de que l’himne de Catalunya sonés quan fes la seva entrada, a l’Estadi Olímpic, el cap de l’Estat, moment en que s’intuïen uns xiulets que van destacar menys amb l’himne espanyol, amb el Rei ja al seu lloc.

Però si alguna cosa em sorprèn especialment de tot aquest embolic de xiulets, és comprovar com el govern de l’immobilista Rajoy del plasma, el del “qui dia passa any empeny”, torna a fer una demostració d’espectacular rapidesa emetent comunicats abans, durant i després de la xiulada de dissabte. Abans, amb la carta enviada al Club pel secretari d’estat de seguretat i el Consell Superior d’Esports, demanant que “no es produeixin alteracions que puguin afectar els símbols de l’estat”. Durant, quan mentre es jugava la segona part del partit, el govern espanyol va emetre un comunicat criticant l’agressió als símbols nacionals. I després, quan La Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport –òrgan amb important presencia de membres del PP- decideix obrir un expedient informatiu a les persones i les entitats que van fer la crida a xiular l'himne espanyol. Estem davant d’una efectivitat només comparable a la demostrada quan els documents d’impugnació sortien en direcció al Tribunal Constitucional quasi al mateix temps que des de Catalunya es convocava la consulta del 9N en les seves diferents variants.

I tot això amb l’inestimable suport del sindicat “Manos Limpias”, -sempre a punt per empastifar qualsevol cosa que faci ferum de català- que ha denunciat davant el fiscal general de l'Estat i el Comitè Espanyol de Disciplina Esportiva el que consideren "ultratges a Espanya i a les institucions de l'Estat” ignorant que, l’any 2009, lAudiència Nacional ja va arxivar una querella per ultratges a Espanya presentada per la Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES) per una xiulada a l’himne espanyol durant la final de la Copa del Rei entre el Barça i l’Athletic, en considerar que no era constitutiva de delicte. La història es repeteix, i cada vegada amb cicles més curts.

Començarem a anar millor el dia que qui governi a Espanya vegi en una xiulada un exercici de llibertat d’expressió, una queixa expressada per milers de persones que aprofiten el ressò mediàtic d’un esdeveniment per mostrar el seu rebuig a una realitat que desaproven. Un govern que no el preocupi si xiulen, sinó, per què xiulen.

Però és evident que no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir, i que tornarem a sentir la Cospedal de torn proposant evacuar l’estadi si algú xiula l’himne espanyol. Amb el PP al govern, mai no ens faltaran motius per seguir xiulant.

Publicat a Tribuna.cat