dimecres, 24 de juny de 2015

Temps de canvi; temps de satisfacció



El projecte polític de la federació de CiU s’ha acabat. És evident que tant pels que ho aplaudeixen com pels que es posen les mans al cap, i fins i tot pels qui la relació entre CDC i UDC no els provoca ni fred ni calor, la sensació que queda, aquests dies, és la d’haver viscut un esdeveniment d’aquells que queden escrits en els llibres d’història d’aquest petit país nostre.

Deixem enrere uns dies en que els dirigents de les dues formacions polítiques que més anys han estat al capdavant del Govern de Catalunya han fet un acte de responsabilitat i han pres la que segurament sigui una de les decisions més importants de les seves vides polítiques. I ho han fet per no posar pals a les rodes al procés que el dia 27 de setembre viurà el seu moment clau. Fins i tot des del principal grup de l’oposició s’han ofert a garantir la governabilitat del país si això fos necessari.

Llegia al Twitter de l’admirat Lluis Llach; “tenim un centre/dreta fort i ben liderat, un centre/esquerra obert i ampli i una esquerra radical de base magnifica”. Jo no ho podria haver dit millor. La revolta de les corbates i les samarretes, junts per un objectiu comú, per una Catalunya millor. I que riguin -com diria Joan Maragall- “la gent d’ulls tèrbols i boca espessa, la gent de la malura o la feblesa, la gent de lo possible… però sobretot, demaneu la Lluna”.

El projecte polític de la federació de CiU s’ha acabat, si. I no ha estat per una picabaralla de pati d’escola. S’ha acabat per les discrepàncies de fons sobre com cal afrontar el futur polític de Catalunya. Una discrepància tan profunda en una qüestió de tanta rellevància feia impossible seguir circulant per la “tercera via”; hem pres la sortida 27S. Les eleccions que venen no seran unes eleccions catalanes normals. Ho hem dit, ho hem repetit i no ens cansarem de repetir-ho. Tant se val el que diguin els amants de l’immobilisme. El 27 de setembre serem al costat del President Mas, defensant el Si/Si, demanant una Catalunya independent.

Els qui hem rebut l’encàrrec dels electors per defensar Catalunya des de Madrid, tant al Congres com al Senat, ens hem reorganitzat per afrontar amb il·lusió questa nova etapa com a grup de CDC. Son temps de canvi, i també son temps de satisfacció. Satisfacció per saber-nos amb les mans lliures per poder-nos comprometre de forma molt seriosa i sense matisos en la defensa d’una Catalunya més lliure. Visualment, només veureu que ha canviat la ubicació de diputats i senadors als corresponents hemicicles. Però el que realment importa és allò que no es veu; l’autonomia que tindrem tant CDC i UDC.

Convergència Democràtica de Catalunya es va fundar per servir Catalunya. Ara és el moment de complir amb el nostre compromís de garantir el benestar i el progrés econòmic i social dels seus ciutadans avançant cap a un estat independent.

A nivell nacional, el projecte comú de CiU s’ha acabat. Ho ha fet de manera endreçada i sense escarafalls. No tinc ni el més mínim dubte que a Calella succeirà el mateix. Soc coneixedora de la lleialtat de la gent d’Unió de Calella al projecte sobiranista impulsat pel President Mas, i estic segura que sabran prendre les decisions més coherents amb el seu compromís. Personalment estaré –com sempre ho he estat- al seu costat.

La independència comença per la pròpia autonomia a l’hora de prendre decisions i mostrar posicionaments. La tenim. Decidim seguir navegant, proa cap a Ítaca.