dilluns, 22 de desembre del 2008

FESTES NADALENQUES

Ja estem immersos en aquests dies de forçada o il.lusionada o indiferent festes nadalenques. En aquesta època de l’any en què els bons propòsits, els dinars familiars, els sopars de feina i sobretot el consumisme , ens aboquen a creure que tot pot ser quelcom diferent al que de manera habitual succeeix la resta de l’any.

És el Nadal de debó una època de bons propòsits , ens duren molt aquests bons desitjos?? . Conec força gent que es senten força tristos en aquestes diades i que l’esforç personal que fan de cara la família és molt i molt gran. Personalment i des de que em va néixer la meva única filla he tingut nadals amb més o menys il.lusió per les festes , sobretot pel que li representava a ella , però en canvi , no hi hagut un sol Nadal que aquesta sensació de buidor especial que et deixen les persones que ja no t’acompanyen en aquestes dates ( en el meu cas fa molts anys que no tinc els pares) hagi desaparegut.

És una buidor i tristesa especial , perquè tot l’entorn et dona la mesura exacte de com podria ser tot de just i complet si els que trobem a faltar ens acompanyessin.

Potser si que és molt forçat en determinats moments però crec sincerament que són necessaris i molt útils. La quotidianitat i el ritme de la vida actual , ens allunya la resta de l’any , de la importància dels moments que imposa aquests dies , a on els mots com PAU, AMOR, FELICITAT,FAMÍLIA, AMICS, tenen un sentit diferent.

Soc conscients que pot semblar carrincló però reivindico , encara que sigui amb l’excusa de les Festes Nadalenques, aquest esperit ( potser forçat, d’acord ¡¡) de voluntat d’il.lusió i de bons desitjos . Les taules compartides ( fins i tot amb aquells que saps que no s’ha portat prou bé ) són un bon moment per reflexionar i pensar que potser i al capdavall no hi ha res que no sigui molt relatiu. I que sempre hi ha més de positiu en aquestes taules que de negatiu, sobretot quan mires als grans de la família i saps que són feliços amb tots els que els envolten.

Així doncs , estimats amics 2.0, encara que us trobeu en els forçats, o els indiferents o en l’apartat dels il.lusionats. QUE TINGUEU BONES FESTES I SOBRETOT QUE LA CRISI NO ENS ENGANXI A NINGÚ EN AQUEST PROPER 2009.

UNA ABRAÇADA BEN FORTA.

dimecres, 17 de desembre del 2008

FINANÇAMENT DE CATALUNYA I EL CINISME POLÍTIC DEL PSC

Com era lògic esperar dels estratègues del PSC, la seva campanya de confusió i recorre a la falsetat per distreure i confondre a la ciutadania, ja estava preparada. Tot just han començat.

És especialment paradigmàtic el posicionament del PSC sembla que la seva única obsessió és la de criticar Convergència i Unió pel pacte que va assolir el Govern de la Generalitat amb el Govern de l’Estat . Els arguments que utilitzen és que aquest ha estat un mal acord, un acord que no ha donat recursos per a Catalunya. Per tant un fracàs absolut.

Aquesta posició del PSC , no és gens novedosa. És el moment d’explicar amb més detall aquest acord, l’any 2001, un acord que les comunitats governades pel PSOE havien acollit favorablement, ja va dir que amb aquest acord no es guanyava ni un euro més per a Catalunya. I el van criticar tant com van poder en lloc de posar-se al costat del Govern Català . Van preferir l’opció de la crítica partidària a un posicionament del país. Res que veure amb l’actitud de lleialtat i de col.laboració que ha mantingut CIU des de l’oposició amb l’actual govern en aquesta qüestió del finançament.

El darrer pressupost aprovat pel govern de CIU a l’any 2003, pujava a 18.000 M€, el pressupost que ara està executant el Govern Montilla és de més 34.700 M€.

A l’any 2002, el pressupost consolidat de la Generalitat equivalia al 6’3 % dels pressupostos consolidats a l’Estat. A l’any 2008 el pressupost consolidat de la Generalitat equival al 9’9% del pressupost consolidat de l’Estat. Aquests gran avenç en els ingressos de la Generalitat no ve per la via dels majors ingressos vinculats al nou sistema de finançament en el període en el qual l’economia catalana ha crescut a un bon ritme.

En vista a aquestes xifres afirmar que l’acord de finançament que el Govern de CIU va signar amb el Govern de l’Estat l’any 2001 ha estat un mal acord és no dir la veritat i significa voler desviar l’atenció d’allò que és de debó l’important i essencial per a la ciutadania de Catalunya que és aconseguir un finançament que permeti fer un salt qualitatiu respecte al que es podia aconseguir amb ‘Estatut anterior.

L’estratègia política del PSC, la de fer servir el retrovisor per mirar enrera en lloc d’anar endavant és a més d’inútil, esdevé cínica i falsa. Iceta i Zaragoza escenifiquen amb les seves intervencions polítiques la part més barroera de l’exercici polític , aquell que per defensar-se de les seves pròpies incapacitats, necessita trencar les cames de l’adversari.

Un mal acord ?? Sort n’ha tingut el tripartit de l’acord de finançament del 2001 i especialment el PSC, que és el que intenta emportar-se’n el mèrit de TOT.

dimarts, 9 de desembre del 2008

CATALUNYA I LA IMMIGRACIÓ

Catalunya ha rebut en els darrers 10 anys 1.500.000 més de persones i tot sembla indicar que en els propers anys aquesta xifra anirà increment de manera considerable.

Com fer front en una nació com la nostra, tant vulnerable per les raons històriques que sabem i a on el fet de la immigració pot esdevenir si no es treballa prou bé com un factor que ens pot afeblir encara més com a País.

Catalunya és en l’actualitat un vestit a on les costures estan molt i molt tensionades. A les raons dels dèficit històric i del finançament cal incorporar aquest allau de persones que han escollit el nostre País per fer-se un lloc digne de futur a les seves vides. Hi tenen dret, però també cal donar-hi una resposta com a societat. És un deure polític i ciutadà.
Com fer-hi front ??

Doncs al meu entendre amb responsabilitat nacional , però també amb responsabilitat moral i ètica pels nousvinguts. Cap proposta serà solida sinó es parteix del que jo anomeno “Un camí de doble direcció”, és a dir drets i deures.

La multiculturalitat que defensen , especialment, els partits del tripartit , afebleixen al meu entendre aquest arrelament necessari , doncs la suma de cultures no garanteixen la defensa de la nostra, mentre que la interculturalitat incorpora la integració cultural a partir de la pròpia, a partir de fer-se seva la cultura del País (bàsicament la llengua) que els acull sense renunciar als seus orígens.

Quan dogmatisme ideològic i quant populisme en nom de la immigració s’ha escoltat en veu de diversos responsables polítics del nostre País. Ni la xenofòbia , ni els papers per tothom , han de ser els recurs fàcil de cap discurs polític, per responsabilitat col.lectiva cal prendre aquesta comesa –la de la integració dels nousvinguts- amb seriositat , amb rigor.

Des de CDC apostem per la tercera via , quina és aquesta ??? La que garanteixi una integració real dels nousvinguts. Catalunya sempre ha estat una terra d’acollida , i per tant el que cal es posar els mecanismes que permetin a anar a un sol poble, un sol cos social , cal anar a un Pacte Nacional d’Immigració que garanteixi l’arrelament necessari , no podem fugir d’aquesta premisa.


Des de CDC en els propers dies obrim una nova web nouscatalans.cat amb la voluntat de que sigui un instrument d’integració, un instrument de catalanitat social que obri les portes als immigrants. Catalunya, terra d’acollida, si juga molt com a Nació.

dilluns, 1 de desembre del 2008

FINANÇAMENT LOCAL: ENGANY O MAQUILLATGE DEL PSC (I)

Els partits catalans van signar el 10 de setembre al Palau de la Generalitat un pacte per la millora del finançament local. Les propostes s’havien de traduir en esmenes als Pressupostos de l’Estat.

A l’hora dels fets, el PSC-PSOE es va desmarcar de l’acord. Al Congrés, va votar en contra de les esmenes. CiU, ERC i ICV hi van votar a favor.

Els socialistes van fer comèdia signant el pacte. Un cop més han actuat al servei dels interessos del govern Zapatero.

El pacte incloïa mesures com: incrementar l’aportació estatal; permetre un major endeutament; avançar la quantitat en concepte de participació en els tributs estatals; creació d’un fons destinat a les inversions locals amb l’IVA de l’obra pública municipal.

CiU, ERC i ICV denuncien l’incompliment per part del PSC-PSOE del pacte assolit el passat 10 de setembre per a la millora del finançament local.

En aquest acte, celebrat al Palau de la Generalitat i amb la presència del President de la Generalitat, José Montilla, es va aprovar un document amb un seguit de mesures per a la millora del finançament dels ajuntaments catalans.

Els signants del pacte es comprometien a defensar al Congrés dels Diputats la inclusió als Pressupostos de l’Estat d’un seguit d’esmenes que contenien aquestes propostes.

A l’hora de la veritat, CiU, ERC i ICV van donar suport a les esmenes, però el PSC-PSOE va votar-hi en contra, trencant la unitat assolida a Catalunya i impedint la seva aprovació.

Lamento que la unanimitat del dia 10 de setembre només hagi durat un mes i mig. Calia estar esperançats davant del pacte assolit, però ara la decepció és gran no només perquè les esmenes a favor d’un millor finançament local no s’hagin aprovat, sinó perquè han estat rebutjades per un partit que va ser present en l’acte del dia 10.

CiU reclama als alcaldes del PSC-PSOE que facin pressió, que actuïn com un lobby municipalista dins del seu partit i facin servir la seva força dins del PSOE, perquè encara hi ha temps per a rectificar i fer possible que s’aprovin les esmenes.

Cal preguntar-se què pretenia el PSC-PSOE amb la comèdia que va fer a Catalunya si no estava disposat a defensar les esmenes a Madrid. A qui volia enganyar? En aquest sentit, cal denunciar la incoherència i la subordinació dels socialistes a una consigna de partit.

Ara ens trobem que de les mesures per la crisi que presenta el President Zapatero aquests darrers dies, n’hi ha una que fa referència al finançament local i que representa una injecció de 8.000 M€ . En primer lloc dir que, benvinguts els diners que vinguin però això no dona resposta ni resol cap de les peticions que s’han fet des del món municipalista i que són, en realitat, un seguit de mesures inconnexes, que en un proper post us comentaré.