dimecres, 17 de desembre de 2008

FINANÇAMENT DE CATALUNYA I EL CINISME POLÍTIC DEL PSC

Com era lògic esperar dels estratègues del PSC, la seva campanya de confusió i recorre a la falsetat per distreure i confondre a la ciutadania, ja estava preparada. Tot just han començat.

És especialment paradigmàtic el posicionament del PSC sembla que la seva única obsessió és la de criticar Convergència i Unió pel pacte que va assolir el Govern de la Generalitat amb el Govern de l’Estat . Els arguments que utilitzen és que aquest ha estat un mal acord, un acord que no ha donat recursos per a Catalunya. Per tant un fracàs absolut.

Aquesta posició del PSC , no és gens novedosa. És el moment d’explicar amb més detall aquest acord, l’any 2001, un acord que les comunitats governades pel PSOE havien acollit favorablement, ja va dir que amb aquest acord no es guanyava ni un euro més per a Catalunya. I el van criticar tant com van poder en lloc de posar-se al costat del Govern Català . Van preferir l’opció de la crítica partidària a un posicionament del país. Res que veure amb l’actitud de lleialtat i de col.laboració que ha mantingut CIU des de l’oposició amb l’actual govern en aquesta qüestió del finançament.

El darrer pressupost aprovat pel govern de CIU a l’any 2003, pujava a 18.000 M€, el pressupost que ara està executant el Govern Montilla és de més 34.700 M€.

A l’any 2002, el pressupost consolidat de la Generalitat equivalia al 6’3 % dels pressupostos consolidats a l’Estat. A l’any 2008 el pressupost consolidat de la Generalitat equival al 9’9% del pressupost consolidat de l’Estat. Aquests gran avenç en els ingressos de la Generalitat no ve per la via dels majors ingressos vinculats al nou sistema de finançament en el període en el qual l’economia catalana ha crescut a un bon ritme.

En vista a aquestes xifres afirmar que l’acord de finançament que el Govern de CIU va signar amb el Govern de l’Estat l’any 2001 ha estat un mal acord és no dir la veritat i significa voler desviar l’atenció d’allò que és de debó l’important i essencial per a la ciutadania de Catalunya que és aconseguir un finançament que permeti fer un salt qualitatiu respecte al que es podia aconseguir amb ‘Estatut anterior.

L’estratègia política del PSC, la de fer servir el retrovisor per mirar enrera en lloc d’anar endavant és a més d’inútil, esdevé cínica i falsa. Iceta i Zaragoza escenifiquen amb les seves intervencions polítiques la part més barroera de l’exercici polític , aquell que per defensar-se de les seves pròpies incapacitats, necessita trencar les cames de l’adversari.

Un mal acord ?? Sort n’ha tingut el tripartit de l’acord de finançament del 2001 i especialment el PSC, que és el que intenta emportar-se’n el mèrit de TOT.