dilluns, 14 d’octubre del 2019

No és sentencia; és venjança




Assistim al desenllaç de la crònica d’una venjança anunciada. Ens han condemnat per votar; han condemnat la democràcia.

No descobreixo res si dic que -ja des d’abans d’iniciar-se el judici al Tribunal Suprem- tots sabíem que la sentencia seria condemnatòria. No podíem esperar una altra cosa d’un “Deep State” animat per piròmans espanyolissims que porten mesos com qui molesta al gos buscant una mossegada que poder lluir a la primera plana l’incansable caverna mediàtica. Només aquells que tenim clares les nostres conviccions democràtiques, som capaços de veure que això no és una sentencia; és una venjança i un escarment.

Toca sortir al carrer. Toca reivindicar i toca reclamar justícia real. Ho farem com ho hem fet sempre. Pacificament i tossudament alçats.

En dies com avui és convenient recordar Richard Nixon quan deia que “els adversaris et poden odiar, però els que t’odien no guanyen fins que tu també els odies i llavors, tu t’autodestrueixes”.

L’autodestrucció d’un moviment pacífic admirat arreu del món, és el que desitgen els creadors de falsos relats de violència a la recerca incansable d’una formula que permeti ajuntar en una mateixa frase “independentisme”, “terrorisme” i “català”.

Ens volen vençuts, desarmats i sotmesos, però no hi ha prou presons per tanta dignitat. La dignitat amb la que hem d’assumir aquest temps que ens ha tocat viure i enfilar amb orgull aquest camí que hem de fer junts.

Tal com deia Miquel Martí i Pol:


I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat de viure:
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

Creix, això sí, en la llengua la tribu,
mot a mot, fidelíssim,
i en l’esperit de revolta que alerta
la teva gent contra la defallença,
perquè en tu s’acompleixi, poc a poc, el futur
i mai no et trobis desvalgut i sol.

dimarts, 10 de setembre del 2019

Que tingueu una bona Diada




Ja fa temps que la Diada no serveix tant per recordar els fatídics dies del 1714, com per mirar endavant a la recerca d’una Catalunya –com va dir el president Macià- políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa. La societat catalana ha experimentat un canvi d’actitud que l’ha fet madurar en poc temps com no ho havia fet en dècades.

Amb encerts, però també amb errors, els catalans hem sabut trobar la manera de dir al món que no renunciem a la nostra plena sobirania. Ens hi dona dret el “Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics” proclamat per les Nacions Unides l’any 1976 i ratificat per 168 estats –entre els quals l’espanyol-. Un document on en el seu primer article diu s’hi pot llegir: “Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”.

El nostre pacifisme ha topat amb l’immobilisme d’un Estat que respon amb ignorància les nostres peticions de diàleg, mostrant-nos la seva cara més fosca quan empren represàlies contra aquells que exerceixen el dret a la representació política. I ho fa en nom d’una llei interpretada a conveniència, com qui gosa legislar sobre els sentiments de les persones... Tant temps com fa que vàrem girar full, i alguns s’entesten a seguir llegint la mateixa pagina.

Ara fa uns anys que Catalunya, impulsada per milers de ciutadans anònims, va iniciar un camí que no te tornada. Però no podrem seguir avançant per aquest camí que ens ha de portar a la plena sobirania si ens neguem al diàleg i ens deixem encaixonar per la política de blocs que distingeix entre “bons i dolents”.

A la societat civil li pertoca seguir empenyent. A la classe política li toca seguir escoltant. I a tots ens correspon preservar el seny que ens ha permès conservar la nostra identitat social, lingüística i cultural malgrat els reiterats intents d’esborrar-nos de la història.

Vull acabar recordant Pere Calders, a qui enguany el Correllengua rendeix homenatge, quan va dir; “No penso escoltar-me cap mes líder que, en parlar-me d’un obstacle, no m’ensenyi al mateix temps la manera de saltar-lo”.

dilluns, 2 de setembre del 2019

La política del NO es consolida en la "taula de la confiança" d’ERC, Comuns i CUP


-->


Aquest dilluns, el Ple municipal ha donat llum verda a l’aprovació inicial de la modificació puntal del POUM que ha de permetre implantar un edifici multifuncional de dues plantes d’aparcament, una planta d’us comercial i tres plantes destinades a equipaments públics, on actualment hi ha l’aparcament “Hospital 2”, una iniciativa que també permetrà recuperar i preservar el patrimoni cultural que representa el conjunt de  restes arqueològiques existents a la zona.

Com qui mira el dit quan li assenyalen la Lluna, alguns grups de l’oposició semblen tenir poca memòria a l’hora de portar les seves critiques més enllà de la legitima gestió fiscalitzadora de l’acció de govern.

Només cal mirar enrere i recordar com l’any 2011 -governant l’actual líder de grup de Calella en Comú, Josep Mª Juhé, amb els seus socis d’Esquerra Republicana de Catalunya- els terrenys afectats per aquesta iniciativa eren un descampat posseït per males herbes, tanques tombades, un gran esvoranc ple de terra, restes arqueològiques a la intempèrie, clavegueram trencat i animals de tota mena, generant un aspecte propi d’un abocador incontrolat.

Una de les primeres iniciatives adoptades pel meu equip de govern, va ser buscar l’acord amb els propietaris d’aquell espai (si, aquell espai ÉS PROPIETAT PRIVADA, I NO MUNICIPAL) per convertir aquell descampat/abocador en un aparcament de 123 places a l’entorn de l’Hospital Sant Jaume.

Finalitzat el contracte entre l’Ajuntament i els propietaris d’aquest espai, aquests en poden disposar lliurement. Impedir-ho, seria més propi d’altres règims. Amb tot, la bona entesa ha permès arribar a un acord per aconseguir que aquest espai continuï beneficiant als ciutadans de Calella.

Es construiran dues plantes d’aparcament amb 144 places d’ús públic que seran gestionades per Gestvia en regim de lloguer, preservant l’opció a compra de la segona, supòsit en el qual es descomptarien del preu les imports pagats en concepte de lloguer.

I el més important; s’ha acordat la cessió gratuïta, a l’Ajuntament de Calella, del dret a vol de tres plantes de 2.800m2. de sostre que podran ser destinades a equipaments sanitaris o educatius. 2.800m2, que -cal recordar- hem posat a disposició de CatSalut com a possible solució de les mancances i dèficits de l’Hospital.

Tots aquests aspectes varen ser compromesos mitjançant un conveni signat per l’Ajuntament, els propietaris de l’espai i el representant legal d’Aldi, el 26 d’agost passat.

Treballar per a una ciutat de les oportunitats ha estat, sempre, una de les prioritats del govern que presideixo, i aquesta n’és una de molt bona, el retorn de la qual es deixarà notar en l’àmbit social (possible ampliació de l’Hospital), cultural (recuperació restes arqueològiques) i ciutadana (144 aparcaments d’ús públic), i ens assegura una bona inversió per Calella.

diumenge, 16 de juny del 2019

Discurs d’investidura; Calella, 15 de juny de 2019



Avui és un dia molt especial per a mi en ser escollida, de nou, alcaldessa de Calella. És un grandíssim honor; sovint he manifestat que no hi ha tasca més digna en la vida política que servir a la gent del teu poble, de la teva ciutat.
En primer lloc, vull agrair al poble de Calella que ens hagi donat de nou la seva confiança per seguir treballant pet bé de la nostra població i ciutadania.
Aquesta és la última vegada que em presento i, per això, el significat és  molt i molt especial per mi. Vull agrair al meu marit el seu suport incondicional i la seva intel·ligència sempre a l’ombra, i a la meva filla, gendre i petits de casa, la seva comprensió per tanta absència. He tingut l’honor i privilegi de guanyar les eleccions en totes les conteses electorals a les que m’he presentat, malgrat que no sempre he pogut exercir la responsabilitat de l’Alcaldia.
Han estat anys plens de compromís, primer des de l’oposició i després des del govern municipal, en circumstàncies i moments política i econòmicament molt difícils.
Permeteu-me que faci un curt i breu repàs de la feina feta, malgrat el context econòmic tan difícil:
·       Nova Escola El Far (més de 20 anys de reivindicació)
·       Hostal Vell recuperat ( 30 anys sense cap ús. S’inaugurarà el proper mes de Setembre)
·       una Fàbrica Llobet transformada en Complex Educatiu (1000 persones al dia entren per formar-se)
·       Noves guinguetes, referents a tot Catalunya
·       Sala Mozart: d’un espai privat a equipament públic cultural
·       2011- Endeutament 67%  /  2019- Endeutament 49.15%
·       Entre l’any 2011 fins ara : 1774 persones han trobat feina fixa (Servei Local d’Ocupació)
·       Hem evitat 128 desnonaments  (sense fer soroll)
·       Transparència  2011: 39%  -  2019: 96%
·       Hem aconseguit que, any rere any, vinguessin esdeveniments internacionals, els quals ens han donat l’oportunitat de ser aparador mundial (Ironman, Screamin’, Canta al Mar...)
He volgut mencionar només unes quantes dades per constatar que hem treballat per a tothom i que hem estat gent de paraula amb els compromisos contrets amb la nostra ciutadania. Però aquesta feina també és gràcies a totes les persones que m’han acompanyat aquests darrers anys: Xavier Pedemonte, Montse Cordon,  Jordi Sitjà, Núria Parella, Lorena Sánchez, Margarita Valls, Albert Torrent, Marc Buch.  També vull agrair la feina i sintonia personal dels regidors Josep Torres i Cindy Rando. A tots i a totes moltes gràcies.
Si en alguna cosa hem fallat és responsabilitat meva, i us en demano disculpes.
I com afrontem els nous temps?
Amb la mateixa il·lusió i compromís de sempre, amb els valors de la socialdemocràcia que identifica clarament garantir l’estat del benestar i el progrés econòmic. Les persones, sempre al centre de les nostres decisions, que ens permetin seguir avançant amb pas ferm com a una ciutat d’oportunitats, acollidora i solidària quan escaigui.
No farem política de confrontació sistemàtica sinó que farem política constructiva, política de propostes en positiu, com així ho hem demostrat al llarg d’aquests anys. Jo personalment i humilment ofereixo unitat, consens, com he fet sempre, perquè per damunt de tot, guanyi l’interès de Calella.
Parlava abans de Compromís. Aquest compromís el reafirmo amb més intensitat, si escau, vol dir un compromís amb els nostres valors: compromís amb la convivència, compromís amb la responsabilitat, compromís amb el diàleg. L’acció política necessita diàleg i pacte, el compromís d’escoltar i atendre. Fins el 74% dels acords del Ple han esta avalats amb amplíssima majoria; ho poso com a exemple del tarannà sempre dialogant per part nostra.
El compromís, òbviament, ve acompanyat d’esforç, dedicació, tenacitat i il·lusió, però també és cert que els temps actuals ens demanen fermesa institucional per fer front a grans reptes, no únicament locals sinó globals, que també ens afecten. Estarem amatents.
Són temps especialment difícils on la immediatesa dels esdeveniments, explicats de vegades mitjançant xarxes socials de manera molt simplificada i amb no prou rigor, ens obliga a estar molt vigilants perquè els relats que s’acabin imposant no comportin una desinformació que generi escepticisme o desafecció en el difícil treball de construir comunitat.
Daniel Innerarity, en el seu darrer llibre “Política per Perplexos” diu “ El panorama actual és molt diferent: les condicions incertes del treball, el desconcerts que produeix la volatilitat dels canvis, la dificultat de distingir entre informació i rumorologia, la naturalesa dels nous conflictes. L’actual paisatge polític s’ha omplert d’una desconfiança generalitzada que ja no es refereix a quelcom concret, sinó a una situació en general.”
I perquè faig referència al llibre d’aquest Catedràtic i professor de la Universitat de Sorbona? No pas per traslladar cap pessimisme, ans el contrari, per conscienciar i reivindicar de nou l’enorme importància dels pobles, viles i ciutats que constituïm l’autèntica musculatura del País;  per dir també en un dia com avui, que no ens deixem arrossegar per una desconfiança, o per la política de blocs, o per dogmatisme i populisme, que sembla que siguin el signe dels temps. La fortalesa de les Comunitats (m’agrada molt aquesta paraula) és la capacitat de generar confiança a molts nivells. La cadena / cadenes de confiança és el nervi autèntic de la prosperitat  d’un futur esperançador.
I tenim el millor per seguir treballant en aquest futur esperançador que sou tots vosaltres, calellencs i calellenques. Sou una part essencial d’aquesta cadena de confiança que ens dóna l’autoestima, sempre necessària, per garantir el progrés social i econòmic de la nostra Ciutat. 
Deia Eleanor Roosevelt que “El Futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis“; jo hi crec fermament en aquesta afirmació.
Permeteu-me però que acabi amb unes paraules de Salvador Espriu que defineixen molt bé el nostre esperit : “Ens mantindrem fidels per sempre més a servei d’aquest poble”.
Moltes gràcies.