divendres, 22 de setembre de 2017

Bona Festa Major de la Minerva



Diu el refrany; “Que el llegir no et faci perdre l’escriure”. Una simpàtica manera de recordar-nos que tot és important.

És important el moment que viu Catalunya. Aquests dies tots hem viscut pendents de les notícies, no sempre agradables. El debat és al carrer i arreu es parla d’aquest moment històric.

Però també és important trobar el moment de gaudir del nostre temps lliure amb els nostres. I el moment és ara. Es temps de ball, pubillatge, concerts, barraques, correfoc... De gegants i gegantons, de gralles i tenores... De cercaviles i trabucaires, de teatre i castellers... És temps de sortir al carrer i deixar el rellotge a casa, d’aprofitar el bon temps per trobar-nos i compartir estones a la fresca. És Festa Major.

Pels calellencs, setembre és com un punt i apart -entre l’estiu i la tardor- que cada any ens permet aturar-nos i gaudir d’una mena de merescut premi a la feina ben feta.

Aquest cap de setmana llegirem cada minut en clau de festa. Dilluns, seguirem escrivint la nostra història.

Que tingueu una bona Festa Major de la Minerva.

dissabte, 9 de setembre de 2017

Votar, no és delicte



Aquesta setmana hem assistit a una demostració de com es pot arribar a complicar una cosa tant senzilla com votar una llei que tots sabíem que s’aprovaria, per una simple qüestió de majories. En diuen filibusterisme, la forma tècnica de dir allò de “marejar la perdiu”. Així, hem vist com la minoria parlamentària volia impedir a la majoria fer us dels seus vots per tirar endavant una llei.

Però, que son tres dies de debat parlamentari davant dels quatre anys que va tardar el Tribunal Constitucional a passar el ribot a l’Estatut validat en referèndum pels catalans. Si, ho heu llegit be. Es va fer un referèndum i ningú va qüestionar la seva legalitat.

És el mateix Tribunal Constitucional que quan vol, experimenta una acceleració de vertigen, quan es tracta de suspendre tota llei que no interessa al govern del Partit Popular, no sense la complicitat de la Fiscalia General de l’Estat, que anuncia les deu plagues bíbliques sobre aquells que gosin facilitar la col·locació d’urnes.

I apareixia Rajoy davant la premsa –sense preguntes, es clar- tot dient allò de; “no menosprecien la fuerza de la democracia”. Sabies paraules. Quasi al mateix temps que es pronunciaven, es produïa un allau d’adhesions d’alcaldes que es posaven a disposició del Govern de Catalunya, alguns ciutadans es concentraven a les portes dels ajuntaments exigint als seus representants que col·laborin amb el referèndum, el nombre d’inscrits a l’acte central de la Diada es multiplicava i les entitats sobiranistes seguien rebent donatius dels catalans per pagar les fiances exigides al president Mas i els membres del seu govern imputats pel 9N.

Al mateix temps, la Guardia Civil buscava paperetes a Constantí, es desplegava –sense motiu aparent- lluint armes llargues pels carrers de Manresa i Berga i l’Exercit espanyol anunciava maniobres a l’Empordà el dia després de la Diada.

Venen dies complicats. Ens voldran fer por. Venen dies de mostrar la nostra determinació. Els alcaldes estem al servei del Govern, al costat del poble, a disposició d’un projecte que ens ha de fer lliures. Ens veiem dilluns als actes de la Diada i, el dia 1, als col·legis electorals.

Seguim...