dilluns, 19 d’agost del 2013

Quina sort poder ser futbolista



L’arribada a Barcelona del Barça de “Tata” posa punt i final a l’habitual gira asiàtica i anuncia l’inici d’un nou campionat de lliga. Tornen els diumenges de futbol en que els cules tornarem a gaudir del joc del que el món coneix com a “més que un club”, expectants pel paper del nou entrenador, de les virtuts de Neymar i del joc del millor jugador del mon, Lionel Messi.

Torna l’esportiva lluita per aconseguir el màxim de títols possibles amb un nou triplet en els somnis de tot bon culé. Vindran els clàssics a la “casa blanca”, els derbis a Can Espanyol i les lluites amb els millors equips d’Europa per portar al museu del Barça un nou títol de Champions. Posarem en dubte penals xiulats o no, qüestionarem el paper dels arbits i criticarem les entrades de les que serà objecte el gran Messi. Però sempre regnarà l’esportivitat i l’esforç d’uns jugadors, cobert per l’alè dels seus seguidors allà on sigui que es disputi un partit decisiu, afamats de joc net.

Com de diferent és el partit que es juga cada dia entre les quatre parets del Parlament.

Allà, l’esportivitat es cara de veure i juguen tots els equips contra un. Es el que coneixem com a govern contra oposició. Fins i tot aquells que diuen que “van amb els de casa”, prefereixen no trepitjar el camp i veure el partit des de la llotja, asseguts còmodament amb un monitor davant per no perdre detall. Son aquells que es permeten el luxe d’aplaudir els gols com si els haguessin marcat ells i xiular els errors dels davanters i de la defensa com si no anés amb ells.

D’altres esperen un penal per construir una barrera de maons entre els tres pals de la porteria i així poder tirar en cara que han fallat el xut.

Quan l’equip local juga en camp contrari, l’àrbitre –vestit de Constitucional- sempre pita a favor de l’adversari i busca la forma d’aconseguir que juguem descalços i amb una ma lligada a l’esquena.

I així passen els partits, amb accions més o menys encertades, recorrent el camp amunt i avall, intentant marcar el ritme del partit, demanant l’hora i suant la samarreta mentre tothom s’ho mira de lluny esperant una errada per poder xiular ben fort i traient valor als gols, no fos cas que es noti que ells, no juguen.

Quina sort, poder ser futbolista...

dilluns, 12 d’agost del 2013

CRISTÓBAL VILLEGAS

Ara fa una setmana que l’estimat Cristóbal Villegas ens va deixar, tot i que jo sabia de la seva greu malaltia, va ser una notícia molt inesperada i absolutament colpidora. No feia massa dies que l’havia visitat a l’hospital i varem poder recuperar una mica el temps parlant de diversos temes que ens unien, el vaig veure combatiu com sempre, de fet formava part del seu ADN tirar sempre endavant i amb bona cara.

Fa molt pocs dies de la seva mort, ara cada cop que baixo pel carrer Amadeus se me’n va els ulls cap a la finestra del seu despatx, és la constatació del primers moments del buit, d’aquell buit que et deixa una persona que respectes i estimes.

Vaig tenir el privilegi d’acompanyar-lo a las llistes municipals del 2003 i a pesar de que finalment no va poder ser Alcalde, va mostrar sempre el seu compromís amb la nostra Ciutat. Impecable amb aquelles dosis d’humor, un fort sentit de la justícia, serenitat i intel.ligència emocional que el caracteritzaven. Estic convençuda que Calella – en aquella ocasió- va perdre l’oportunitat de tenir un gran Alcalde.

Però recordar al Cristóbal és també recordar, aquella tossuderia insistent de seguir fumant fins el darrer dia, malgrat la seva greu malaltia, és aquella autenticitat del que se sap que no vol renunciar als moments també dolços de la vida, ell que va haver d’afrontar moments molt difícils en l’ambit familiar. Per tot això jo crec que la paraula que millor el pot definir és entranyable, una persona absolutament entranyable.

Cristóbal, et trobarem a faltar.

dilluns, 5 d’agost del 2013

60 anys de Turisme a Calella, anys d’oportunitat i experiències


Fragment de la meva intervenció al passi de la pel·licula "El Baldiri de la Costa" acte enmarcat dins la cel·lebració dels 60 anys de turisme:

Avui el turisme, ha esdevingut un tractor fonamental de l’economia catalana i un fenomen econòmic i social, mentre que per Calella i el clúster de l’Alt Maresme, a la costa Barcelona, aquest sector de sectors ha representat i representa el principal motor econòmic i un dels puntals de la nostra economia com a país. 

Enguany doncs, el turisme a Calella, fa anys. Si mirem enrere veurem que dins de les motivacions que van promoure aquesta transformació, va ser la fisonomia de Calella, la gràcia del municipi a cavall del mar i la muntanya, la bellesa natural de les roques, que juntament amb una extensa platja de sorra granada, són el que fan que Calella cridi la seva atenció i els captivi enormement.

De la mateixa manera que també ho van ser el clima, les possibilitats d’una vida a baix preu i, d’una forma rellevant, el caràcter obert, afable, dels calellencs, que es bolcaren a la nova oportunitat que se’ls oferia. Quan són aquí, s’allotgen, primer, als únics hotels en funcionament, el Vila i el Codina i, també, a les cases particulars, que varen obrir les seves portes i també el seu cor.

Tots aquests components van ser —tots plegats— els valors del nou producte turístic que acabava de néixer; un producte amb un ventall immens de possibilitats que ben aviat van copsar el primers alemanys i els mateixos calellencs. A nivell social, el turisme va provocar els canvis propis de tot procés de creixement econòmic i a nivell cultural, va estimular la tolerància i a nivell territorial i urbanístic, va condicionar la reordenació del territori i més quan Calella disposa d’un terme municipal petit.

Cal assenyalar que els calellencs vàrem saber oferir una hospitalitat ben entesa a aquells turistes curiosos. L’afabilitat en el tracte fou un element molt important, tant com practicar la reconeguda virtut dels catalans pels negocis.

Els calellencs varen aprofitar les oportunitats i valents, encetaren una aventura d’incert esdevenidor. Així, en pocs anys afloraran residències, nous hotels, botigues, bars, cellers i sales de festa i una munió de serveis i activitats turístiques, que faran les delícies del gremi de constructors i projectaran un llarg etcètera de noves ocupacions laborals.

Teixidors, paletes, pagesos i pescadors alternaran les seves ocupacions habituals amb les de cambrers, cuiners, grums, rentaplats, dones de fer feines o guies turístics. Tots plegats convertiran l’experiència de cada dia en el millor aprenentatge per poder fer front a la nova situació que produirà un gran esclat i que va donar una nova vida a la població.

60è aniversari de l’arribada del turisme vacacional, i recordar aquells primers turistes alemanys amb els quals la ciutat va viure una gran transformació i una enorme revolució, essent pionera d’una indústria turística que li ha donat nom a tot Europa. En el record guardem el nom d’aquells pioners com la Margot Rothe o l’Enric Teixidó i Salvà un personatge inquiet i un gran promotor turístic, una figura agegantada per la seva visió i important obra en el camp turístic i a Calella en particular.

Per celebrar aquests 60 anys hem iniciat un seguit d’actes com és la projecció de la pel·lícula Baldiri de la Costa o la visita recent , el passat dia 30 de juliol, del Cònsol Alemany a Calella , però encara ens queden un seguit d’actes als quals m’agradaria que ens poguéssiu acompanyar . 60 anys són molts anys d’esforços de molta i molta gent i creiem que val la pena que ho celebrem.