dilluns, 12 d’agost de 2013

CRISTÓBAL VILLEGAS

Ara fa una setmana que l’estimat Cristóbal Villegas ens va deixar, tot i que jo sabia de la seva greu malaltia, va ser una notícia molt inesperada i absolutament colpidora. No feia massa dies que l’havia visitat a l’hospital i varem poder recuperar una mica el temps parlant de diversos temes que ens unien, el vaig veure combatiu com sempre, de fet formava part del seu ADN tirar sempre endavant i amb bona cara.

Fa molt pocs dies de la seva mort, ara cada cop que baixo pel carrer Amadeus se me’n va els ulls cap a la finestra del seu despatx, és la constatació del primers moments del buit, d’aquell buit que et deixa una persona que respectes i estimes.

Vaig tenir el privilegi d’acompanyar-lo a las llistes municipals del 2003 i a pesar de que finalment no va poder ser Alcalde, va mostrar sempre el seu compromís amb la nostra Ciutat. Impecable amb aquelles dosis d’humor, un fort sentit de la justícia, serenitat i intel.ligència emocional que el caracteritzaven. Estic convençuda que Calella – en aquella ocasió- va perdre l’oportunitat de tenir un gran Alcalde.

Però recordar al Cristóbal és també recordar, aquella tossuderia insistent de seguir fumant fins el darrer dia, malgrat la seva greu malaltia, és aquella autenticitat del que se sap que no vol renunciar als moments també dolços de la vida, ell que va haver d’afrontar moments molt difícils en l’ambit familiar. Per tot això jo crec que la paraula que millor el pot definir és entranyable, una persona absolutament entranyable.

Cristóbal, et trobarem a faltar.