dimarts, 15 de desembre del 2015

Ho tornarem a fer #possible



Abaixaré els impostos, diu aquell que ha augmentat, fins i tot, l’IVA dels “chuches”. Proposem un nou model d’Estat, diu aquell que substitueix a qui volia “apoyar” l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya. S’ha de fer un referèndum a Catalunya, diu aquell que sap que no governarà. Aneu a votar “con ilusion”, diu aquell que vol esclafar la il·lusió del 9N.

En campanya, no tot s’hi val. No s’hi val prometre fer el contrari del que s’ha estat fent. No s’hi val prometre allò que se sap que no es podrà fer. I no s’hi val que ens prenguin per ximples.

No és estrany que la lluita contra la desafecció trobi obstacles a cada cantonada, davant de determinades actituds recurrents d’alguns representants de la política, nova o vella. No és difícil entendre el cansament que alguns mostren davant d’un seguit de processos electorats que enllacen els uns amb els altres; europees, municipals, catalanes, generals... I no falta qui aprofita per recordar que a Catalunya s’han convocat tres eleccions en cinc anys. No us amoïneu, el que els preocupa no és la freqüència de les eleccions. El que els preocupa és que anem votar. I més encara, els preocupa el “que” votem. A l’Espanya en blanc i negre de debats de cartró pedra li costa assimilar que els catalans siguem capaços de decidir el nostre futur amb “Democràcia i llibertat”.

Joan Fuster deia que, “la política, o la fas, o te la fan”. I a Madrid saben que, a Catalunya, estem tips que ens la facin i, ara, ens la fem. Ja fa massa temps que volen que ens conformem amb les engrunes. Volem el pa sencer, perquè és el nostre pa.

Com en el tram final d’una cursa, on els segons es fan eterns fins a veure la bandera de quadres, no ens podem permetre cap error. Afluixar quan encara no hem travessat li línia d’arribada pot fer que veiem el nostre perseguidor avançar-nos en l’últim segon. Pensar que ja hem desconnectat de l’Estat, que tot esta fet, “dat i beneit”, no farà altra cosa que posar les coses fàcils a aquells que ens neguen el dret a “ser”. Pensar que aquestes eleccions no van amb nosaltres podria ser demolidor per a tots els qui hem cregut en una Catalunya millor. Volem deixar de ser súbdits per ser ciutadans de ple dret per, com diria l’amic Llach, volem “caminar per poder ser, i poder ser per caminar”.

No podem perdre ni un sol vot. La nostra veu s’ha escoltat a Catalunya. Ara cal que s’escolti a Madrid amb la mateixa contundència que es va escoltar en aquella consulta “prohibida” del 9N. I en les eleccions catalanes del 27S on no ens creien capaços de construir una candidatura transversal. I que s’escolti des d’una nova candidatura capaç d’aglutinar sensibilitats diferents com les de Convergència Democràtica de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament; “Democràcia i llibertat”.

De tu depèn fer-ho #possible.

dijous, 3 de desembre del 2015

Donar-ho tot, sense esperar res



Aquest 2015 es compleixen 30 anys des que l’Assemblea General de Nacions Unides va designar el 5 de desembre “Dia Internacional dels Voluntaris per al Desenvolupament Econòmic i Social”, que coneixem com a “Dia Internacional del Voluntariat”.

Ningú pot posar en dubte l’encert de designar un dia de l’any a tenir present la tasca, sovint anònima, dels milions de voluntaris que, a qualsevol racó del planeta, escullen lliurement dedicar part del seu temps a treballar de forma altruista per fer un món millor.

El voluntariat forma part de la nostra societat. Des d’aquells que marxen lluny de casa per fer més portable la situació de persones víctimes de guerres o desastres naturals, fins als que treballen per aconseguir portar a bon terme qualsevol prova esportiva que s’organitzi a qualsevol punt del territori, passant per aquells que patrullen els nostres boscos per prevenir incendis, els que regalen la seva companyia a persones grans que viuen soles, els que participen en accions solidaries en favor dels més vulnerables...

L’anonimat en el qual, moltes vegades, desenvolupen les seves tasques, fa que sovint la seva feina sigui invisible, tot i que molt notable. Com, si no, podríem haver estat capaços d’organitzar esdeveniments de la talla d’Especial Olympics, la Gran Recapte, l’Ironman...? Com hauríem aconseguit convertir Calella en Ciutat Gegantera, en Capital de la Sardana...? Com podríem tenir l’orgull de tenir unes associacions de defensa forestal reconegudes, constantment, per la seva tasca de preservació del medi natural? I tampoc hem d’oblidar els centenars de voluntaris que aquests dies, arreu de Catalunya, treballaran per fer arribar a cada poble la solidaritat de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.

Voluntariat i solidaritat son dos termes que, moltes vegades, es presenten indissolubles. Sembla que la solidaritat, com a expressió que representa el sentiment de recíproc sosteniment, del sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns,  no es pogués concebre sense el voluntariat. I això es fa palès en aquells espais on sembla que la vida fa més pujada, com els hospitals, on és habitual la presencia de voluntaris que posen color als moments grisos de petits i grans, des dels Pallassos d’Hospital fins als amics de l’Hospital, sempre al costat de persones grans, aquelles que necessiten tant, el poc que necessiten. La gent d’Oncolliga, sempre intentant retirar els rocs del costat més pedregós del camí de la vida... La llista podria ser infinita.

La màgica formula que sorgeix de la unió del voluntariat amb la solidaritat pren una dimensió molt especial quan arriba el Nadal. Veure com autèntics exercits de persones anònimes surten al carrer decidits a que ningú es quedi sense Nadal, provoca unes sensacions que seria incapaç de descriure amb paraules.

Pel que significa el voluntariat, pel que implica la solidaritat entre persones, per la seva imprescindible feina invisible, és just que, ni que sigui un dia a l’any, ens posem dempeus i els aplaudim llargament, com tindrem ocasió de fer, aquest divendres, a Calella, celebrant com és de justícia el “Dia Internacional del Voluntariat”.

A tots vosaltres, milions de gràcies!