dijous, 3 de desembre de 2015

Donar-ho tot, sense esperar res



Aquest 2015 es compleixen 30 anys des que l’Assemblea General de Nacions Unides va designar el 5 de desembre “Dia Internacional dels Voluntaris per al Desenvolupament Econòmic i Social”, que coneixem com a “Dia Internacional del Voluntariat”.

Ningú pot posar en dubte l’encert de designar un dia de l’any a tenir present la tasca, sovint anònima, dels milions de voluntaris que, a qualsevol racó del planeta, escullen lliurement dedicar part del seu temps a treballar de forma altruista per fer un món millor.

El voluntariat forma part de la nostra societat. Des d’aquells que marxen lluny de casa per fer més portable la situació de persones víctimes de guerres o desastres naturals, fins als que treballen per aconseguir portar a bon terme qualsevol prova esportiva que s’organitzi a qualsevol punt del territori, passant per aquells que patrullen els nostres boscos per prevenir incendis, els que regalen la seva companyia a persones grans que viuen soles, els que participen en accions solidaries en favor dels més vulnerables...

L’anonimat en el qual, moltes vegades, desenvolupen les seves tasques, fa que sovint la seva feina sigui invisible, tot i que molt notable. Com, si no, podríem haver estat capaços d’organitzar esdeveniments de la talla d’Especial Olympics, la Gran Recapte, l’Ironman...? Com hauríem aconseguit convertir Calella en Ciutat Gegantera, en Capital de la Sardana...? Com podríem tenir l’orgull de tenir unes associacions de defensa forestal reconegudes, constantment, per la seva tasca de preservació del medi natural? I tampoc hem d’oblidar els centenars de voluntaris que aquests dies, arreu de Catalunya, treballaran per fer arribar a cada poble la solidaritat de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.

Voluntariat i solidaritat son dos termes que, moltes vegades, es presenten indissolubles. Sembla que la solidaritat, com a expressió que representa el sentiment de recíproc sosteniment, del sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns,  no es pogués concebre sense el voluntariat. I això es fa palès en aquells espais on sembla que la vida fa més pujada, com els hospitals, on és habitual la presencia de voluntaris que posen color als moments grisos de petits i grans, des dels Pallassos d’Hospital fins als amics de l’Hospital, sempre al costat de persones grans, aquelles que necessiten tant, el poc que necessiten. La gent d’Oncolliga, sempre intentant retirar els rocs del costat més pedregós del camí de la vida... La llista podria ser infinita.

La màgica formula que sorgeix de la unió del voluntariat amb la solidaritat pren una dimensió molt especial quan arriba el Nadal. Veure com autèntics exercits de persones anònimes surten al carrer decidits a que ningú es quedi sense Nadal, provoca unes sensacions que seria incapaç de descriure amb paraules.

Pel que significa el voluntariat, pel que implica la solidaritat entre persones, per la seva imprescindible feina invisible, és just que, ni que sigui un dia a l’any, ens posem dempeus i els aplaudim llargament, com tindrem ocasió de fer, aquest divendres, a Calella, celebrant com és de justícia el “Dia Internacional del Voluntariat”.

A tots vosaltres, milions de gràcies!