divendres, 29 de gener del 2010

ELS AMICS DE LES ARTS


Avui us voldria parlar de coses ben diferents molt més fresques i creatives i ho defineixo així perquè vull aprofitar aquest espai del bloc per donar-vos a conèixer a un grup musical que s’anomena ELS AMICS DE LES ARTS.

Ells són essencialment frescos, creatius, cançons magnífiques en el darrer àlbum Bed & Breakfast . Hi ha un cert estil amb els Manel, però que ningú pensi que són una banda que s’aprofita l’empenta dels Manel, per seguir-los les passes, ja que Els Amics de les Arts ja fa molt temps que estant funcionant.

Diferents crítics musicals els qualifiquen de molt bons i d’estar situats a la primera divisió de l’actualitat musical.

Jo de vosaltres no em perdria els seus concerts. Us avanço dos per aquests dies més propers :

1 de Febrer a la Sala LUZ DE GAS de Barcelona , a les 20’30.

5 de Febrer a la Sala CLAP de Mataró a les 22 hores.


Són molt bons. És la meva proposta lúdica, cultural i fresca que tenint en compte els temps que corren, segur que ens ve bé a tots.

Més informació a www.elsamicsdelesarts.cat i a www.myspace.com/elsamicsdelesarts

dimecres, 20 de gener del 2010

LA CARTA ALS REIS PEL 2010 (III) -CALELLA


A Calella encarem un any que serà difícil. Tenim davant nostre reptes molt important i incerteses sobre com els enfrontarem.

Tot apunta que la crisi encara ha d’ensenyar les dents durant un cert temps. Segurament tot l’any 2010. La situació de les finances municipals  no serà per tirar-hi coets, i ara notarem la mala gestió política d’aquests anys. S’han incrementat de manera desmesurada les despeses fixes finançades amb ingressos que tècnicament són fixos, però que tots sabem i sabíem que eren extraordinaris i produïts pel cicle econòmic de la construcció. Ara, el mateix govern de Madrid parla d’aprimar les nòmines dels ajuntaments.


El desenvolupament del POUM seguirà encallat. Primer per la no acceptació per part d’aquest govern de la feina feta per l’anterior. Han modificat el planejament derivat aprovat en els darrers mesos de l’època Basart-Gaset.

Es cert, i gràcies als ajuts Zapatero destinats a tots els ajuntaments de l’Estat Espanyol , que es consolidaran obres que segur que són importants. Ara hem inaugurat la Riera, aquest any es farà el carrer Sant Joan i el final del carrer Esglèsia. Però amb quins criteris ? Cal afegir a més, precipitacions en les decisions, manca d’informació amb els afectats i poca capacitat d’escoltar a quí els hi suggereix d’altres qüestions, són els trets més destacats del tarannà de l’actual equip de govern municipal. 

Per Calella, la meva carta al Reis és també de canvi de tendències. I també, amb la mirada posada en les eleccions de l’any 2011, la necessitat de consolidar una llista municipal potent, molt similar a la de fa 3 anys, doncs per alguna cosa varem guanyar de manera clara amb aquesta llista. Amb retocs a la llista i incorporació de noves persones, noves idees.

Per Calella, necessitem objectius a llarg termini, realitzant el mapa d’equipaments esportius, culturals, educatius, sanitaris, d’aparcaments. Necessitem definir la façana marítima. Però el més important és que necessitem donar un sentit global a tot plegat. Ara, com diu un amic, som la Calella dels pedaços. La Calella de les improvitzacions.

dilluns, 11 de gener del 2010

LA CARTA ALS REIS PEL 2010. (II) - CATALUNYA



Catalunya està en any electoral. És evident que demano un gran triomf per Convergència i Unió. És la meva opció. Però més enllà de les sigles que aconsegueixin una majoria sòlida per governar, si així ho desitja l’electorat, la meva carta als reis, els que crec que és inajornable per Catalunya com a país, com “el meu país” és,  la recuperació dels valors de pàtria que es varen mantenir amb Prat de la Riba, amb Macià, amb Companys, amb Tarradellas, amb el President Pujol i també en bona part amb el President Maragall.

L’actual govern de la Generalitat pot fer coses amb més o menys encert, sincerament crec que amb molt menys que amb més,  però el més preocupant per mi és la clara voluntat de desnacionalitzar el país. La falta d’objectius clars com a nació. Cap ambició ans el contrari, cada cop són més una Diputació General.

Alguns exemples: La presència de la Generalitat en la gestió de l’aeroport del Prat es farà amb l’eficiència com a objectiu. I ells aplaudeixen. Eficiència per fer què? Amb quin objectiu o objectius? Blanco té un objectiu clar: Potenciar Barajas. Amb aquest objectiu, al Prat ha de primar l’eficiència en relació a aquest objectiu. I aquí aplaudim. No tenim objectius de país?

Ens han traspassat rodalies, sense vies, ni catenàries, ni estacions. Diuen que a Catalunya invertiran 4000 M€ , lluny dels 5.000 M€ de Madrid i més lluny encara dels 6.135 M€ que va prometre la Ministra Chacón quan era Cap de Llista a les Generals. I aquí el Govern Català accepta i  aplaudeix. Quins són els nostres objectius de país?

Ens traspassen la N-II del Maresme, 21 mesos després de la fotografia de la Ministra Alvarez amb el Conseller Nadal. Ara veiem una altra fotografia amb el Ministre Blanco i dels 400 M€ que parlaven  -fa 21 mesos- ara ens diuen que arriben per aquest 2010, 75 Milions.  És a dir, dia passa, any empeny, i aquí el govern català aplaudeix content. Quins són els nostres objectius de país?

Catalunya Ràdio ha dotat una partida de 41 milions d’euros per jubilacions anticipades. Amb quins criteris?. A “I CAT FM” volen reduir la música en català. Sembla que l’objectiu és clar: “arrancar la crosta nacionalista”. I aquí el govern aplaudeix.

El govern de Zapatero de les 235 noves competències que marcava el nou Estatut de Catalunya, n’ha traspassat 4 de complertes . El Conseller Saura es va marcar 40 Traspassos abans de finalitzar aquesta legislatura catalana i ara en canvi només amb 4 aplaudeixen Zapatero.

Està clara quina és la meva carta al reis. Un desig personal però també, i ho dic sincerament, una necessitat de canvi a Catalunya. Canvi de lideratge, canvi d’objectius. Imprescindible per fer noves polítiques, més socials, més per tothom, més per la majoria del país i més d’acord amb la nostra tradició moral, social , política i sobretot nacional.

Anys 2010, l’any del canvi a Catalunya.

dilluns, 4 de gener del 2010

LA CARTA ALS REIS PEL 2010 (I) - EL MÓN


Els meus millors desitjos per l’any 2010 a nivell global del planeta. Les crisis bèl.liques a l’Iraq, a l’Afganistan, a Pakistan, a Palestina, haurien de trobar vies de solució sota el compliment estricte, radical, immediat de les diverses resolucions de l’ONU. Per part de tots.

Les religions i filosofies agressives haurien de trobar un nou lloc, lluny de les democràcies. El nostre sistema no pot lluitar contra elles sense posar en perill els principis del propi sistema. La religió islàmica s’està convertint als ulls del món en un perill de tolerància cap els germans més radicalitzats i agressius en relació al món occidental. Matar infidels ens acosta a l’eternitat.
Algun iman de casa nostra fa crides poc clares, confoses. En aquest aspecte s’acosten a les doctrines medievals més tronades de l’església.

La crisi econòmica i financera ens obligarà finalment a imposar unes noves normes de joc. Que puguin ser acceptades per tothom, que avancin en l’objectiu de la supressió de fronteres polítiques. Les barreres comercials han de seguir caient, i s’han d’acompanyar d’altres mesures en la producció.

Per tant, per l’any 2010 necessitem líders que ens apropin als 5 objectius següents:

  1. Generalització dels principis democràtics, en especial als grans països que poden condicionar el nou ordre mundial com la Xina, Iraq, Iran, l’Afganistan, però també a llatinoamèrica i al conjunt del continent africà, i l’eliminació dels santuaris nacionals que permeten i toleren les actituds, creences i filosofies terroristes.
  2. Acceptació i compliment de les resolucions de les Nacions Unides, en especial les relatives a Palestina i Israel, com element de pacificació de la regió.
  3. Generalització dels valors de la democràcia i de la declaració dels drets dels treballadors com a pas previ a una globalització, lliure comerç i desenvolupament econòmic en igualtat de condicions.
  4. Reducció generalitzada de les emissions en tots els països, de manera especial en els desenvolupats, de tal manera que permeti un creixement raonable en els països en vies de desenvolupament.
  5. Compliment generalitzat de l’objectiu del 0,7% de cooperació internacional, limitant en els països occidentals la proliferació d’ONG’S que treballen d’esquenes als moviments cívics i socials del països afectats. I garantir la solidaritat més propera, aquella que es necessita al costat de casa i que sovint podem oblidar.

És la meva primera carta als Reis d’aquest any 2010 de cara al Món.
Començo a preparar les properes.........