dimarts, 28 de juliol del 2009

QUAN QUEDEN LES CENDRES.....

De manera intencionada he esperat fins avui –dia que el Conseller Saura ha intervingut al Parlament - ha fer valoracions sobre el foc d’Horta de Sant Joan i de la tragèdia que representa la pèrdua de 5 bombers.

He de reconèixer que em va afectar de manera molt , i molt especial, no únicament per la meva amical i estreta relació amb molts dels professionals de prevenció i extinció d’incendis sinó també per la coneixença i estima profunda que tinc al Director del Parc Natural dels Ports, Rafael Balada i també a diversos alcaldes d’aquelles contrades i als quals, vaig tenir el privilegi de poder-los conèixer en la meva etapa de Directora General de Medi Ambient quan parlàvem de la creació del Parc Natural.

Han estat dies de foc i flames persistents, informacions contradictòries i un cert soroll mediàtic , que agitava encara més l’ambient. Tanmateix el Conseller Saura ha tingut una cosa que no havia tingut mai cap altre Conseller en aquestes circumstàncies i que és cap crítica de formació política de l’oposició sense escoltar-lo abans en seu parlamentària.

Jo personalment vaig “patir” la celebració de dos Plens parlamentaris extraordinaris (agost 94 i 98 ) per donar comptes d’incendis importants que havien tingut lloc en aquells anys perquè l’oposició de llavors (PSC; ICV; ERC i PP) exigien explicacions quan encara cremaven els boscos, ara aquests mateixos , bàsicament PSC-ICV i ERC reivindiquen el caràcter mediterrani del clima per justificar determinats fenòmens climatològics que ens passa al nostre País.
Benvinguts a la realitat ¡ ¡ ¡ ¡

L’assetjament polític que varem patir , quan nosaltres estàvem al govern és indescriptible (veure Memòries President Pujol ), davant això nosaltres com a formació política amb experiència i responsable davant fets greus hem preferit fer les valoracions quan el foc fos apagat i les explicacions dels responsables polítics donades.

La meva valoració de la compareixença del Conseller Saura és la següent :
1.-Instrumentalització política del cos de bombers, utilitza la tragèdia per amagar la responsabilitat política

Ningú qüestiona el treball i la professió d’aquest cos, el que plantegem és si aquest col.lectiu tenia tots els instruments necessaris per fer front, per exemple: perquè s’han eliminat torres de güaita ?? Perquè el Parc de Bombers d’Horta de Sant Joan, fa 2 anys que està tancat, tenint en compte a més que hi ha un Parc Natural amb 17.000 Ha.?? Perquè no explica la reducció de recursos que arran de les finances de la Generalitat ha patit aquest cos ??? Perquè no informa de que el col.lectiu de bombers d’aquesta zona fa 6 mesos li varen demanar una reunió per manifestar la seva preocupació per la manca de recursos ???.

2.-Dades inexactes de coordinació de la situació i operatiu.

Hauria de fer públic els mapes que elaboren els Agents Forestals i que cada 2 hores es van actualitzant a on ja indicaven el canvi de vent brusc i contundent.
Si el foc s’inicia amb un llamp de 6 dies abans, com és possible que ningú veiés la cortina de fum, potser té a veure que no hi havien els recursos de prevenció en actiu ??
Segons testimonis d’aquests municipis que estaven en el lloc de comandament, els helicòpters es queixaven de que no se’ls hi donaven les coordenades ??
Perquè no poden fer públic la transcripció d’aquestes cintes ??
3.-Poc respecte institucional als Alcaldes afectats.

Al llarg d’aquests dies s’ha marginat sistemàticament als alcaldes, al no donar la informació de primera ma de tot el que estava succeint.
No crec que hi hagi un sol Alcalde d’aquest País què no exigeixi major contundència en aquests episodis. Jo recordo diferents alcaldes de diferents partits i mai havíem respòs amb una incomprensió i manipulació tant gran, com ha fet Saura i Boada en aquest incendi, assenyalant a l’alcalde d’Horta de Sant Joan com un irresponsable, criminalitzant-lo davant el cos de Bombers.


No vull insistir més , m’entristeix molt tots aquests episodis , m’entristeix doblement pel que representa d’enorme tragèdia per la pèrdua de 5 bombers d’un cos d’èlit que va ser creat fa 10 anys i també per la desfeta del patrimoni natural d’un paisatge tan meravellós com és els Ports

Ara que només queden les cendres, espero que aquests que en aquelles èpoques ens deien de tot, els hi hagi servit per madurar personal i políticament davant situacions molt difícils, tot i que pel que he vist, la voluntat de manipular no els ha abandonat malgrat les circumstàncies tant greus.

dilluns, 20 de juliol del 2009

QUE CELEBREN?

Cliqueu sobre la imatge
He deixat passar uns dies per comentar tota aquesta qüestió del finançament.
Comprenc que per la majoria dels ciutadans els hi resulta molt difícil saber exactament quines són les quantitats que de debò indica l’acord del finançament.

A part del fons d’aquesta qüestió també vull comentar la forma en que han encarat el tripartit l’anunci del suposat i “privilegiat” finançament .

Davant l’anunci del Govern Tripartit i des de la nostra posició cal puntualitzar el següent:
  • Una de les principals raons per les que es va fer l’Estatut va ser per aconseguir un finançament just per Catalunya.
  • L’acord PSOE-Tripartit incompleix l’Estatut. El 50% dels articles de finançament.
  • L’acord no compleix amb la xifra que es després de l’Estatut (5.630 M€): rendiment íntegre de la cistella d’impostos.
  • La Vice-Presidenta Salgado no confirma ni desmenteix les xifres del tripartit, no explica quines comunitats estaran per sota de la mitjana; els % que diu que tindran totes les CCAA suma més de 100.
  • L’acord no compleix amb el model: bilateralitat, cistella d’impostos, esforç fiscal de cada comunitat, es rebutja el criteri d’immigració, principi d’ordinalitat, consorci tributari.
  • Salgado reconeix que el model és gairebé igual al que va proposar Solbes el desembre, com és que ara el tripartit l’accepta?
  • Com pot ser que ERC que va dir no a l’Estatut per insuficient ara accepti una retallada? La clau del poder ha passat per davant.
  • Només he fet repàs d’algunes de les qüestions més importants, però sense acritud, sense irritació ni crispació tenim TOT el dret ha poder discrepar i dir NO a aquest finançament
La maquinària governamental del tripartit volen intimidar a CIU amb una propaganda desqualificant i molt intensa a tots els mitjans de comunicació, però insisteixo sense irritacions, sense crispacions diem un NO per responsabilitat amb Catalunya i els catalans, aquest finançament deixa una Catalunya hipotecada. Així doncs què celebren?

més informació:
-
Declaració pública del President Jordi Pujol sobre l'acord de finançament
- Article d'Elisenda Paluzie
- Escolta la tertúlia de RAC1 del dimarts 14 de juliol, amb Xavier Sala Martín, José Antich, Gemma Calvet i Josep M. Solé i Sabaté.
- Article de Víctor Alexander a l'e-noticies
- Article de Víctor Alexander al Singular Digital
- Consideracions d'Òmnium Cultural sobre l'acord de finançament
Enllaç

dilluns, 13 de juliol del 2009

ZAPATERO: IGNORÀNCIA O DEMAGÒGIA?

Aquests darrers dies el President Zapatero ha explicitat clarament la seva posició respecte a la Central Nuclear de Garoña. Pròrroga fins el 2013 per tancament definitiu posteriorment, malgrat l’informe del Consell de Seguretat nuclear favorable a una pròrroga de 10 anys.

Dir d’entrada que aquest és un debat molt i molt profund que massa sovint el simplifiquem amb la dicotomia de Nuclears Sí o Nuclears No, però més enllà del necessari debat sòlid i rigorós que escau sobre les necessitats energètiques, voldria fer un repàs a l’argumentari exposat per part del President Zapatero en el moment de justificar la seva posició :

1.- “En el mundo solo hay 6 centrales nucleares que tienen un escenario de prórroga para sobrepasar la edad de 40 años” (va afirmar)
La realitat és que en el món hi ha actualment 58 centrals funcionant amb permís per operar fins els 60 anys ( 54 a E.E.U.U; 4 a Suïssa i 1 Holanda ).

2.- “Solo hay una Central Nuclear en construcción en el mundo “
La realitat és que en el món hi ha actualment 50 centrals en construcció (Japó 3, Argentina 1, Eslovàquia 2, Finlàndia 1, Rússia 8 ,Xina 14,Romania 3,India, 6 etc ).

3.- “El coste de producción de la energia nuclear es hoy más barato, pero el coste en el sistema eléctrico no, porque se determina por el coste marginal, de manera que un KWh de energia nuclear y un kWh eólico al consumidor le cuesta exactamente igual “
La realitat és que el cost de generació elèctrica (MWh) el 2008 ha zigot de (Nuclear 35€; Cicle combinat 60€; Eòlica 80€; Fotovoltàica 400€).És cert que caldria afegir-hi els costos de tancament d’una central nuclear, però sempre la retirada de qualsevol energia base com la nuclear sí que afecta al preu marginal del sistema perquè ha de ser substituïda per energies més cares.


No es poden tancar centrals quan hi ha projectes per connectar amb les centrals nuclears de França perquè subministrin energia a l’Estat Espanyol. És de vital importància obrir el debat sobre el futur energètic , no es pot prioritzar interessos electorals enfront interessos de caràcter general.

La desinformació o indocumentació no és bona per res , però molt menys per prendre decisions tant i tant importants com és aquest de l’energia.

Cal una proposta equilibrada que asseguri energia en el futur i a on les energies renovables han de tenir també un paper molt i molt destacat, però amb desinformació, dogmatisme ideològic i manca de voluntat per fer un debat sòlid i profund no donarem solucions a les necessitats reals de la nostra societat.

Així doncs el President Zapatero, ignorància o demagògia?

dilluns, 6 de juliol del 2009

Convergència Solidària

D’encà el 10 de novembre del 2008, Artur Mas, Felip Puig, Josep Lluís Cleries i jo mateixa, ens hem reunit amb entitats socials del tercer sector. Convergència observa que la crisi està passant factura en molts àmbits de la nostra societat, no tant sols econòmics i empresarials sinó també, i de forma molt dura, socials. És per aquest motiu que els dirigents convergents creiem que les iniciatives que es puguin presentar en els diferents àmbits parlamentaris no serien prou eficaces si, prèviament, no hi ha reunions amb els sectors per escoltar les seves necessitats, traslladar-les a les cambres parlamentàries i fer-ne un seguiment de les mateixes així com fer un seguiment del desenvolupament de la crisi, “cal una acció política en el millor sentit i en la millor expressió de la política
La primera taula sectorial que es reuneix és la “Taula de la pobresa”. I, com he comentat abans, el passat novembre la direcció nacionalista s’asseu amb entitats que tenen com a objectiu principal combatre la pobresa a casa nostra com Càritas, Creu Roja, Fundació Arrels, Banc dels Aliments, Fundació Engrunes, Trini Jove, Casal d’Infants del Raval, entre d’altres, per analitzar com la crisi està afectant a les persones en risc d’exclusió social. I el que ens diuen tots és clar :“La crisi està colpejant fortament a moltes famílies, també de classe mitjana. Hem de conscienciar a la gent que cal ajudar a aquesta xarxa d’entitats que ens han fet arribar el seguit neguit per la situació de desbordament que pateixen”.
Una de les primeres inquietuds que apareix és la saturació i manca de recursos que tenen aquestes entitats al veure com el nombre de persones necessitades creix de forma considerable. Aquesta inquietud s’incrementa en les posteriors reunions que la “Taula de la pobresa” ja ha dut a terme. Algunes d’aquestes entitats han incrementat en un 50% les demandes d’aliments i d’articles de primera necessitat.
D’aquí neix la campanya “Convergència Solidària”, que ja s’ha iniciat en alguns territoris i que de forma general arrenca aquest mes de juliol fins el novembre de moment.

Aquesta campanya té dos objectius. Un, portes endins, que pretén conscienciar la militància convergent de la necessitat d’incrementar la solidaritat amb famílies que estan tocant el llindar de la pobresa. I una, portes enfora, que passa per donar suport a les entitats que es dediquen a ajudar als més necessitats per la important tasca que porten a terme. Tot i això Convergència està convençuda que l’efecte de la campanya traspassarà les portes dels locals del partit i que podrà contribuir a la sensibilització del conjunt de la societat. És una campanya per a lluitar contra la crisi, no només amb el discurs polític sinó també per obrir-nos i conscienciar a la societat catalana que necessitem ser més solidaris que mai.

Cal aportar el nostre gra de sorra. Les portes de l’agrupació local de CDC de Calella (c/Bruguera, 114) romandrà oberta els dimecres de 6 a 8 per recollir les vostres aportacions.

En l’actual crisi econòmica. Si sumem, podem. Col.labora-hi.

divendres, 3 de juliol del 2009

UNA NOVA LLEI D’EDUCACIÓ,PELS NOUS TEMPS

Dia important per Catalunya. S’ha pactat un marc educatiu d’ample consens amb voluntat de permanència governi qui governi. Catalunya té punts flacs en educació. Era necessària una llei que doni instruments per a la millora.
És el primer cop a l’Estat que govern i alternativa de govern pacten una llei d’educació.
CiU ha actuat amb responsabilitat. Davant d’un tripartit trencat, CiU ha contribuït a fer una llei de país.
Cal seguir teixint el consens durant el desplegament de la llei.

Principals avenços que introdueix la LEC:
  • Model educatiu d’interès públic (qualitat, igualtat i llibertat);
  • Escola catalana en llengua i contingut (es blinda el català com a llengua vehicular);
  • Plurilingüisme (alumnes i docents preparats);
  • Aposta pels centres i pels projectes de centre;
  • Mestres i professors ben formats, ben pagats i ben reconeguts;
  • Autonomia de centre i rendiment de comptes;
  • S’avança cap a la gratuïtat de la post-obligatòria;
  • Homologació del professorat;
  • El director del centre, autoritat pública;
  • S’adequa l’educació als nous temps.
Una bona notícia pel País.