diumenge, 22 de novembre de 2015

A la ville du, Calella



S’acaba una setmana plena d’emocions. En pocs dies, hem acomiadat la capitalitat de la Sardana passant el relleu a Mollerussa, i hem viatjat a Brussel·les per recollir el títol de “Vila Europea de l’Esport 2016”.

El títol rebut en el marc del Parlament Europeu confirma la vitalitat de Calella com a ciutat vinculada i entregada als valors de la salut, la integració, l’educació i el respecte que ens transmet l’esport. En definitiva, l’esport com a element de cohesió social.

L’obtenció d’aquest reconeixement ha de ser interpretat com un premi a la feina feta pel conjunt de les entitats esportives i voluntaris de la ciutat, que han sabut estar a l’alçada a l’hora de convertir l’esport en un dels principals actius per a la projecció de Calella en l’àmbit internacional, be sigui amb l’Ironman, amb la Volta Ciclista a Catalunya, amb els Special Olympics... Un premi al conjunt de la societat que porta l’esport al seu ADN, com ho demostra el fet que un 44% de calellencs tingui alguna vinculació amb el món de l’esport, una proporció que duplica la mitjana europea segons les dades de l’últim Eurobarometre.

L’esport és necessari per mantenir la bona forma física d’aquells que en practiquen, com és necessari per mantenir en forma una destinació turística que gaudeix d’una salut envejable després de més de 60 anys. Tenim una situació geogràfica privilegiada, tenim els equipaments, tenim la base hotelera i –el més important- tenim la gent.

Tornem de Brussel·les amb la satisfacció d’haver fet els deures i amb el compromís de dissenyar, durant el 2016, un calendari esportiu amb activitats que promoguin la salut, el benestar i la integració, i a realitzar un congrés o una competició d’abast internacional. Tornem amb el repte de saber estar a l’alçada d’aquest reconeixement i de seguir treballant, amb més empeny que mai, per fer dels valors de l’esport, els valors de tota una ciutat.

dissabte, 7 de novembre de 2015

Baix nivell, alta tensió



Diuen que entendre la política no és fàcil. No és que consellers, diputats i senadors no hi posem tot el nostre empeny en fer-nos entendre, però no és fàcil aconseguir-ho quan hi ha qui està disposat a emboirar el missatge provocant un “totum revolutum” que distorsioni una realitat que li és incòmode per “treure profit de l’embolic”.

El contundent i asfixiant joc a la contra previsible en aquesta legislatura no s’ha fet esperar. Amb un Parlament “acabat de sortir del forn”, el Partit Popular del Sr. Xavier Garcia Albiol ens ha sorprès amb una reacció que ens ha permès recuperar una paraula de so estrany i difícil memorització que alguns havíem descobert -ja fa molts anys- en un capítol de West Wing; “filibusterisme”.

En aquella ocasió, un parlamentari allargava la seva intervenció durant hores i hores, recitant receptes de cuina, per no perdre el seu torn de paraula i endarrerir tant com fos possible una votació que sabia que no li seria favorable. Tant absurd com això.

A l’”Ala Oest de la Ciutadella”, el senyor Albiol ha endarrerit tant com ha pogut la formació del seu grup parlamentari per intentar bloquejar la reunió de la Junta de Portaveus que havia de pronunciar-se respecte a la petició de reconsideració de la Proposta de Resolució presentada per Junts pel Sí i CUP, que insta al Parlament de Catalunya a iniciar el mandat obtingut a les urnes el 27 de setembre passat.

I el sofert ciutadà que intenta seguir el procés a través de noticies es pregunta amb tota la raó del món; “que ha passat?” Permeteu-me que us ho resumeixi amb ben poques paraules; ens han volgut posar un parany i no hi hem caigut. Ras i curt.

La Mesa del Parlament disposa de quatre dies per a resoldre la petició de reconsideració mitjançant una resolució motivada, escoltada la Junta de Portaveus. Ara be, aquest termini tocava a la seva fi i el Partit Popular seguia sense constituir el seu grup i, per tant, no havia designat el seu portaveu.

Si la Mesa del Parlament no resolia les sol·licituds de reconsideració en el termini fixat incomplia el Reglament en perjudici dels grups que les van presentar. Al mateix temps, els grups que van presentar la iniciativa i van demanar la tramitació d’urgència, es veurien afectats amb dilacions indegudes pel que fa a la resolució definitiva sobre la tramitabilitat de la proposta.

És a dir; mal si es fa, mal si no es fa.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, assessorada pel bon criteri del departament jurídic de la cambra, va decidir convocar la junta de portaveus convidant al PP a enviar-hi un representant que pogués participar en aquella trobada a fi d’aportar el seu criteri sobre les sol·licituds de reconsideració.


Podria semblar una broma de mal gust entre adolescents, però aquest és el nivell amb el que el PP català ha començat aquesta legislatura. Deia Xavier Xirgu a El Punt Avui “el que importa no és el que faran ells, sinó el que farem nosaltres”. I en aquest sentit, els diputats de Junts pel Sí estem decidits a arribar fins al final. Sabem el que ens han demanat els ciutadans i hem vingut a complir el seu mandat.