dilluns, 19 d’octubre de 2009

JUHÉ, ALCALDE DE CALELLA? O PRESIDENT DEL CONSORCI TURÍSTIC?

Els que vivim a Calella, sabem de la importància de treballar permanentment en la recerca de noves propostes per la nostra Ciutat turística i que en l’actual context de la situació econòmica més la pròpia conjuntura del sector turístic fa molt difícil garantir propostes de qualitat que permeti reinventar-nos com a destí turístic .

La prova esportiva de la Challenge ha estat una autèntica oportunitat tant les competicions del mes de maig com del passat 4 d’octubre que en diferents formats han permès dues coses.

La primera és, aconseguir que una proposta com és aquesta competició esportiva internacional, esdevingui , un autèntic repte no únicament pels organitzadors i ajuntament, sinó també pel conjunt de la ciutadania que molts d’ells han acabat sent part important com voluntaris o animadors improvisats pels carrers de Calella.

La segona és l’oportunitat que dona una competició d’aquell nivell de poder consolidar-nos com destí turístic-esportiu. Els 1.800 esportistes més les seves famílies passejant pels carrers i omplint els nostres hotels i comerços donaven una molt bona imatge per un destí moltes vegades injustament tractat per alguns mitjans de comunicació. Davant d’això com és possible que l’Alcalde de Calella, pretengui “regalar” la competició de la Half Challenge que es celebra el mes de maig a una altra població del Maresme?

Les raons exposades d’exercir una “solidaritat amb altres municipis de la comarca” o que el “Maresme se la faci més seva” les considero absolutament inconscients. Com és possible que tenint en compte que Calella ha perdut en els darrers anys les trobades del Rockabillys , els Psycobillis , el Campionat Estatal dels dards, per donar només alguns dels exemples que permetien complementar i desestacionalitzar l’oferta turístic (i amb ella bona part de l’economia productiva de la nostra ciutat ) ara ens puguem permetre cedir un esdeveniment d’aquestes característiques cap alguna altra població.

Solidaris, Generosos amb qui ??? amb la comarca ?? Em preocupa la insolidaritat i la poca generositat que exerceix l’Alcalde Juhé envers els ciutadans i empresaris de Calella, doncs ells veuen com dia a dia, és més i més difícil superar les dificultats i entrebancs de subsistir econòmicament. Aquesta decisió de l’Alcalde és errònia, equivocada i per damunt de tot no respon a una decisió d’un Alcalde que defensi els interessos de la seva població. Ha prevalgut aquí el seu paper de President del Consorci Turístic del Maresme, abandonant el paper d’Alcalde. Molt greu al nostre entendre.

Hi ha un altra aspecte que lamentem molt, com principal grup polític a l’ajuntament i malgrat estar a l’oposició hem ajudat en tot aquest procés de consolidar la Challenge a la nostra Ciutat, bona prova d’això són els 100.000 € que com a Senadora vaig aconseguir, també totes les reunions que ha participat el regidor Albert Torrent per col.laborar en l’organització, i després resulta que d’esquenes a tothom (de Calella) l’Alcalde Juhé estava “treballant” per què la Half Challenge se’n vagi de la nostra Ciutat.

No és això companys, no és això................

dimarts, 13 d’octubre de 2009

DE LA CROSTA NACIONALISTA A L’ESCORÇA ESPANYOLISTA



Ja fa temps que l’inefable Diputat del PSC Joan Ferran va iniciar la seva creuada política particular al definir als periodistes de Catalunya Ràdio i TV3 com la “crosta nacionalista” que calia superar.

Aquesta creuada personal ( amb el vist i plau de la direcció del PSC) va marcar full de ruta amb la presentació del llibre “La Crosta Nacionalista” que el mateix Ferran va presentar fa uns mesos.

Dit i Fet , cada cop més , la Ràdio Nacional de Catalunya i TV3 van perdent , al meu entendre, un perfil de mitjà públic de Catalunya. Sovint ens trobem que notícies estrictament de Catalunya , són mencionades en un tercer o quart ordre en el desenvolupament dels informatius. Avui per exemple, he escoltat una òpera a Catalunya Música que era conduïda en castellà!!!, Potser per ser el dia de la Hispanidad??
La Ràdio Nacional de Catalunya hi ha hagut una depuració de professionals (Bassas, Basté Clapés, etc ) i aquest fet ha provocat que aquest mitjà hagi perdut el lideratge que ha tingut al llarg de molts anys .
L’espanyolització de TV3 és constant,els informatius de TV3 han augmentat molt l’ús del castellà i el mal ús del català cada cop és més preocupant .La manca de pluralitat i neutralitat cada cop és més escandalosa dos exemples :
El primer, segons una informació facilitada pel CAC (Consell Audiovisual de Catalunya ), es demostra que al 2003, l’últim any de govern de CiU, la presència de notícies relacionades amb el Govern de la Generalitat era d’un 60% i la presència de l’oposició un 40%. I ara, les dades que hem obtingut apunten que la presència del Govern als informatius és d’un 80% i la dels partits de l’oposició un 20%.
El segon, el vaig poder contrastar jo personalment, el passat 9 d’octubre el Diputat de CIU Josep Rull va fer una roda de premsa per denunciar problemes greus amb la Línea 9 i l’ocultació per part del govern de l’aturada de la tuneladora fa gairebé 6 mesos i això representa per cada dia d’aturada un sobrecost molt important, doncs el telenotícies de TV3 va sortir 4 cops el PP i 3 el PSOE , amb notícies amb clara referència a la situació política a Espanya , cap menció a la Roda de Premsa que havia fet CIU i l’espai dedicat al nostre País va ser cobert únicament pel Cas Millet , que evidentment és obligat , però a Catalunya passa quelcom més que això.


El què deia , el full de ruta marcat per Joan Ferran i el PSC va complint-se cada cop amb més rotunditat, el que ell anomena “La Crosta Nacionalista” va desapareixent per convertir-se en “l’Escorça Espanyolista”.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

MONTILLA, UN PRESIDENT DESAGRAIT ??

Aquesta setmana passada hem estat testimonis del debat política general a Catalunya . Vivim moments de gran desencís de bona part de la ciutadania envers els polítics i ens reclamen que no fem partidismes i que estiguem a l’alçada de les circumstàncies difícils que estem vivint.

Doncs bé, vaig assistir a aquest Debat amb la mateixa emoció que tinc sempre quan el protagonisme absolut de l’esdeveniment és el debatre el propi País i vaig tenir la impressió que el dogmatisme i la caricatura fàcil enfront als adversaris pot molt més que qualsevol situació delicada com l’actual.

El President Montilla es va trobar un Cap de l’Oposició que a un any de les eleccions catalanes , li oferia diversos pactes per lluitar contra l’actual crisi. Donava la impressió que els papers s’havien intercanviat: Mas feia de President , oferint un pacte de lleialtat i compromís envers al País i el President Montilla feia de Cap de l’Oposició “convencional” aquells que sempre diuen que NO per tacticisme polític.

Personalment vaig veure un Artur Mas generós i amb la suficient dignitat política i institucional per no escatimar esforços atès els temps que vivim.

Va oferir diversos Pactes:
1)Aprovar el Pacte Nacional d’ Infrastructures al Parlament
2)Front Comú des de Catalunya per evitar la pujada d’impostos
3) un pla d’austeritat
4) liderar des de Catalunya les grans reformes laboral i energètica.

I quina va ser la resposta del President Montilla ?? caricatura de l’adversari, dogmatisme ideològic i arguments partidistes constantment. Ni una sola de les propostes de l’Artur Mas, va merèixer una reflexió i debat en profunditat.

De fet, el President Montilla va mostrar més que mai la seva debilitat institucional recorren a tòpics i simplificacions per sortir de puntetes d’aquest debat, que una vegada més les crosses polítiques d’ERC i ICV li permeten caminar cap al final de la legislatura.

Així doncs, quan parlem de desafecció política i alguns sociòlegs, periodistes i contertulians i població en general ens reclamen gestos d’aproximació en la contesa política, entenc que volen expressar que calen mostres clares de generositat entre els adversaris. Els hi puc assegurar que aquests gestos de generositat política varen existir en aquest Debat per part de l’Artur Mas.