Ja fa temps que l’inefable Diputat del PSC Joan Ferran va iniciar la seva creuada política particular al definir als periodistes de Catalunya Ràdio i TV3 com la “crosta nacionalista” que calia superar.
Aquesta creuada personal ( amb el vist i plau de la direcció del PSC) va marcar full de ruta amb la presentació del llibre “La Crosta Nacionalista” que el mateix Ferran va presentar fa uns mesos.
Dit i Fet , cada cop més , la Ràdio Nacional de Catalunya i TV3 van perdent , al meu entendre, un perfil de mitjà públic de Catalunya. Sovint ens trobem que notícies estrictament de Catalunya , són mencionades en un tercer o quart ordre en el desenvolupament dels informatius. Avui per exemple, he escoltat una òpera a Catalunya Música que era conduïda en castellà!!!, Potser per ser el dia de la Hispanidad??
La Ràdio Nacional de Catalunya hi ha hagut una depuració de professionals (Bassas, Basté Clapés, etc ) i aquest fet ha provocat que aquest mitjà hagi perdut el lideratge que ha tingut al llarg de molts anys .
L’espanyolització de TV3 és constant,els informatius de TV3 han augmentat molt l’ús del castellà i el mal ús del català cada cop és més preocupant .La manca de pluralitat i neutralitat cada cop és més escandalosa dos exemples :
El primer, segons una informació facilitada pel CAC (Consell Audiovisual de Catalunya ), es demostra que al 2003, l’últim any de govern de CiU, la presència de notícies relacionades amb el Govern de la Generalitat era d’un 60% i la presència de l’oposició un 40%. I ara, les dades que hem obtingut apunten que la presència del Govern als informatius és d’un 80% i la dels partits de l’oposició un 20%.
El segon, el vaig poder contrastar jo personalment, el passat 9 d’octubre el Diputat de CIU Josep Rull va fer una roda de premsa per denunciar problemes greus amb la Línea 9 i l’ocultació per part del govern de l’aturada de la tuneladora fa gairebé 6 mesos i això representa per cada dia d’aturada un sobrecost molt important, doncs el telenotícies de TV3 va sortir 4 cops el PP i 3 el PSOE , amb notícies amb clara referència a la situació política a Espanya , cap menció a la Roda de Premsa que havia fet CIU i l’espai dedicat al nostre País va ser cobert únicament pel Cas Millet , que evidentment és obligat , però a Catalunya passa quelcom més que això.
El què deia , el full de ruta marcat per Joan Ferran i el PSC va complint-se cada cop amb més rotunditat, el que ell anomena “La Crosta Nacionalista” va desapareixent per convertir-se en “l’Escorça Espanyolista”.