dimarts, 24 de gener del 2012

EL SOU DELS POLÍTICS


El tema del sou dels polítics, de si han de cobrar o no per fer la seva feina, no és un tema nou. Ve de lluny, ja de l'any 79, quan amb les primeres eleccions municipals, milers de persones varen iniciar la seva dedicació a la vida pública, al servei públic.

Es un debat, que també es va portar a terme al si dels partits polítics. Alguns defensaven que un polític tenia que cobrar el mateix que cobrava a las seva vida privada. Era un plantejament que semblava lògic, però que generava diferències entre persones del mateix partit o del mateix consistori. Un amic molt sorneguer de CDC ens deia: "Sort que en Cruyff no és regidor nostre, hauríem de tancar l'ajuntament per pagar-li"

Recordo diferents casos, d'artistes, de professionals, d'excel·lents persones que renunciaven total o parcialment a les seves ocupacions per entrar en el món de la política local. Per interessos econòmics? Us ben asseguro que no.

Ara, cada dia veus més potents diuen que els polítics no han de cobrar . Si parlem de Calella, solament dels que han estat alcaldes en els darrers 40 anys, veurem com els empresaris Llobet, Mayà, i Bagó tenien una situació personal que els permetia ser alcaldes sense cap retribució, mentre que els alcaldes Rey, Basart i Juhé, havíen abandonat les seves ocupacions per poder tenir una dedicació a l'alcaldia.

Si partim de la base que les persones tenen dret a un sou digne, crec que ningú hauria de discutir, si parlem de drets i igualtat, que els alcaldes/es i regidors/ es,  tinguin un sou per la seva dedicació, i moltes vegades, per que han de renunciar a les seves professions. Si no acceptem això, sincerament, caurem en la defensa de que els llocs públics han de ser ocupats solament per empresaris, rendistes i milionaris, i no crec que cap demòcrata sincer, defensi aquesta opció. Una altra cosa és que aquestes opcions siguin divulgades i defensades de mala fe, per aquells que tenen enyorança de dictadures i cabdillismes.

Un altre debat, és el que han de cobrar els Alcaldes/ ses i regidors /es, i aquest debat no ha estat mai ben encarat. Segurament el millor seria que es fes a nivell de Parlament de Catalunya, o d'Associacions municipalistes, per evitar les fàcils demagògies del tema.

I el que també s'hauria de reconduir són les duplicitats. Alcaldes/ses que tenint un sou en una cambra parlamentària, o Diputació, segueixen cobrant dietes, absolutament legals, en els seus consistoris. I algunes dietes molt importants.

Aquestes coses són les que ens posen als polítics en situació de difícil defensa davant dels atacs populistes, ja sigui  dels neo feixistes o ja sigui de sectors del moviment dels indignats.

Per això, personalment a Calella vaig renunciar, des del primer dia, a qualsevol indemnització o dieta municipal.

dissabte, 14 de gener del 2012

La crisi segons Einstein


No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països, perquè la crisi porta progressos.
La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit. És en la crisi on neixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar superat. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions.
La veritable crisi és la crisi de la incompetència.
Els problema de les persones i els països és la mandra per trobar les sortides i solucions. Sense crisi no hi ha reptes, sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia.
Parlar de crisi és promoure-la, i callar durant la crisi és exaltar el conformisme.
En comptes d'això, treballem de valent. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora: la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”
Albert Einstein
1879-1955

Aquestes són paraules d'un savi respectat. Aquestes reflexions no són pura teoria sinó la constatació d'una de les lleis més importants de la vida.
El món com el coneixem, el benestar actual, és fruit dels esforços per apartar el conformisme i superar les crisis de les generacions que ens han precedit. Si volem superar els greus problemes d'avui, cal que emprenguem un camí de canvi; cal qüestionar-nos moltes coses tal com les hem fet fins ara.
Vivim en un món canviant i no tornarem a viure com abans de la crisi. Podem viure encara millor, amb més justícia i més equitat, si afrontem els nous reptes amb noves respostes, si treballem plegats amb força i determinació. En cap cas hi arribarem si ens guanyen la mandra, l'immobilisme, l'enyorança o el conformisme resignat.

dilluns, 9 de gener del 2012

L'hospitalitat generadora de riquesa


Un cop finalitzades les festes nadalenques és hora de parlar de turisme. En primer lloc, perquè el descens de l'activitat productiva d'aquesta indústria en aquestes dates pot permetre a responsables i professionals una perspectiva més adequada. En segon lloc, perquè cal afrontar el reforçament d'una de les activitats econòmiques que té més possibilitats de retornar-nos als nivells de prosperitat i benestar que desitgem.
Tot i la forta competència existent, el turisme és un dels poques activitats que no poden témer la deslocalització, com succeïx amb d'altres activitats industrials. Els atractius físics de casa nostra romanen i, encara que alguns productes turístics estàndards són reproduïbles en d'altres indrets, les platges, les muntanyes, l'arquitectura o l'estil de vida són el nostre patrimoni exclusiu.
Tot i això no poden baixar la guàrdia i hem de millorar la nostra competitivitat. Cal que el nostre turisme guanyi encara més valor afegit en el mercat global i pugui així fer front a destinacions competidores d'arreu del món. Les claus per a millorar aquest valor afegit són la qualitat i l'experiència.
La qualitat es troba en el camí de l'excel·lència en el nostre propi treball turístic. La qualitat d'una destinació poc té a veure amb el turisme de luxe – un segment que cal seguir potenciant – sinó en un conjunt de factors que sovint transcendeixen a les pròpies empreses turístiques. La netedat, la seguretat de les destinacions, el tracte exquisit i competent de professionals, de botiguers, de restauradors i de ciutadans envers als visitants estan a la base de la qualitat d'una destinació.
En aquest camí d'excel·lència cal canviar la mentalitat de la nostra societat cap el turisme. Si em permeteu l'anglicisme, cal transformar la nostra indústria turística en una indústria de l'hospitalitat. Hem d'esdevenir perfectes amfitrions i transformar les estades turístiques en experiències úniques.
L'experiència del visitant és el factor de la nostra fortalesa en competitivitat global. Significa prescripció positiva en el seu entorn, repetició de les seves estades a les nostres destinacions, contribueix de manera decisiva a la desestacionalitació i conté un efecte multiplicador en la promoció turística d'empreses i institucions.
En les mesures de reactivació econòmica i de creació d'ocupació cal tenir molt en compte la indústria de l'hospitalitat. El nou executiu central, per exemple, ha de donar la resposta definitiva al finançament dels municipis turístics, focus de creació de riquesa, ocupació i exportació.
No vull defugir de parlar de la taxa turística i en aquest sentit confio que els grups de treball que s'han creat per part del Govern Català i del sector turístic, trobaran l'equilibri i la mesura equitativa que tots plegats desitgem