dimarts, 24 de gener de 2012

EL SOU DELS POLÍTICS


El tema del sou dels polítics, de si han de cobrar o no per fer la seva feina, no és un tema nou. Ve de lluny, ja de l'any 79, quan amb les primeres eleccions municipals, milers de persones varen iniciar la seva dedicació a la vida pública, al servei públic.

Es un debat, que també es va portar a terme al si dels partits polítics. Alguns defensaven que un polític tenia que cobrar el mateix que cobrava a las seva vida privada. Era un plantejament que semblava lògic, però que generava diferències entre persones del mateix partit o del mateix consistori. Un amic molt sorneguer de CDC ens deia: "Sort que en Cruyff no és regidor nostre, hauríem de tancar l'ajuntament per pagar-li"

Recordo diferents casos, d'artistes, de professionals, d'excel·lents persones que renunciaven total o parcialment a les seves ocupacions per entrar en el món de la política local. Per interessos econòmics? Us ben asseguro que no.

Ara, cada dia veus més potents diuen que els polítics no han de cobrar . Si parlem de Calella, solament dels que han estat alcaldes en els darrers 40 anys, veurem com els empresaris Llobet, Mayà, i Bagó tenien una situació personal que els permetia ser alcaldes sense cap retribució, mentre que els alcaldes Rey, Basart i Juhé, havíen abandonat les seves ocupacions per poder tenir una dedicació a l'alcaldia.

Si partim de la base que les persones tenen dret a un sou digne, crec que ningú hauria de discutir, si parlem de drets i igualtat, que els alcaldes/es i regidors/ es,  tinguin un sou per la seva dedicació, i moltes vegades, per que han de renunciar a les seves professions. Si no acceptem això, sincerament, caurem en la defensa de que els llocs públics han de ser ocupats solament per empresaris, rendistes i milionaris, i no crec que cap demòcrata sincer, defensi aquesta opció. Una altra cosa és que aquestes opcions siguin divulgades i defensades de mala fe, per aquells que tenen enyorança de dictadures i cabdillismes.

Un altre debat, és el que han de cobrar els Alcaldes/ ses i regidors /es, i aquest debat no ha estat mai ben encarat. Segurament el millor seria que es fes a nivell de Parlament de Catalunya, o d'Associacions municipalistes, per evitar les fàcils demagògies del tema.

I el que també s'hauria de reconduir són les duplicitats. Alcaldes/ses que tenint un sou en una cambra parlamentària, o Diputació, segueixen cobrant dietes, absolutament legals, en els seus consistoris. I algunes dietes molt importants.

Aquestes coses són les que ens posen als polítics en situació de difícil defensa davant dels atacs populistes, ja sigui  dels neo feixistes o ja sigui de sectors del moviment dels indignats.

Per això, personalment a Calella vaig renunciar, des del primer dia, a qualsevol indemnització o dieta municipal.