dimecres, 25 de juny de 2008

CRÒNIQUES DES DEL SENAT


Ja fa dies que hem iniciat la dinàmica de treball des del Senat, diferents iniciatives i controls puntuals des del Govern són el primer balanç d’aquests curts mesos, a on s’ha mostrat la poca voluntat per part del Govern a comparèixer amb voluntat d’informar. Ja se sap “dies passa, anys empeny “.

Si hagués de mencionar quelcom que em sorprén de manera especial , són les respostes en el controls de govern dels diferents membres de l’executiu i molt especialmente el Vice-President Solbes i el President Zapatero.

És sorprenent com es pot exhaurir el temps de les respostes sense dir res, la retòrica buida de dades i el pobre discurs del “bueno, bueno, vaya, vaya, donde, donde “ és al meu entendre el balanç més que decebedor d’aquest Govern.

Als incompliments dels seus propis compromisos com la publicació de balances fiscals, traspàs de rodalies, finançament , etc . La resposta sistemàtica és “no sufran señorias que lo haremos “. La qüestió és que és el propi President Zapatero el que posa dates al compliment d’allò que ell mateix incompleix sistemàticament. És escandalós.

Les explicacions respecte a la crisi -que ells mencionen com a desacceleració ràpida- és un element més de despropòsit polític. Solbes respon a partir de comentaris sobre experts, es demana confiança i paciència i s’intenta tapar la crisi , en lloc de resoldre-la i donar resposta real a la situació actual.
No responen res de nou, ni tant sols amb un mínim de rigor esbossen eixos clars d’acció de govern . És increïble . Ara finalment el President Zapatero admet “Frenada Econòmica “, nous eufemismes retòrics com a resposta política a l’espera de solucions reals per a la societat.

Crec sincerament que hem passat del “buenismo “ del govern Zapatero a ser testimonis d’unes escenes polítiques típiques dels millors guions de l’ excel.lent sèrie anglesa “Si, Ministre “ . La impressió és que estan lluny dels problemes reals.

Com diu el meu amic Josep Maldonado i en rèplica a una inexistent resposta –per buida- del Ministre Sebastian arran l’accident de la Nuclear , ells sempre diuen ....”Bueno, bueno, vaya, vaya, donde donde“.

Espero que poc a poc aquesta mena d’immunitat que té el President Zapatero i el seu govern, es vagi perdent i així poder veure un executiu que lluny de la retòrica buida i paraules amables, passi a actuar de debò.

dimarts, 17 de juny de 2008

LA CLAU DE LA CAIXA

Fa dies que el tema del finançament omple titulars i cròniques dels diferents mitjans de comunicació , que si les balances fiscals, que si la cessió dels grans impostos etc., en definitiva quines son les necessitats dels comptes catalans i quina resposta cal donar davant de la manipulació de les dades econòmiques que sovint intenten fer-nos creure que són les reals.

El passat 1 de juny , el diari Avui publicava un article excel.lent titulat “La Clau de la Caixa” , a on en un quadre dels recursos del Model de Finançament des de l’any 1981 fins el 2007 , apareixen diverses dades molt interessants , fins l’any 1993 i amb la cessió del 15% de l’IRPF (acord PSOE-CIU), s’aconsegueix un primer increment de recursos passant de 6.750 Milions d’Euros a 8.003 M€ , posteriorment amb la cessió del 30% de l’IRPF (acord PP-CIU) passa a 12.024 M€ , però el gran canvi és produeix a partir del 2002 amb la cessió del 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA i el 40% dels impostos especials que comporten uns ingressos de 22.403 M€ . Aquesta és la realitat numérica.

Però quina és la realitat des de la vessant política, és a dir, quí va fer possible que estiguem amb aquests 22.403 M€ ???

El periodista Lluís Bou , manifesta en aquest article el següent : “ Poc s’imaginava el ministre Jaume Carner, quan va crear l’impost de l’IRPF, que aquest seria fonamental perquè la Generalitat no fes fallida. És per la cessió parcial d’aquest tribut al govern català , al qual van seguir després també l’IVA i els impostos especials , que el govern català ha pogut incrementar des de el 1993 els seus recursos. De forma espectacular això s’ha vist en l’actual model en vigor, el pactat quasi deu anys després entre el Conseller Francesc Homs i el Ministre Rodrigo Rato......

El gran canvi , doncs , va ser el model pactat l’any 2002 entre el Conseller Homs i el Ministre Rato , va ser l’única concessió del ja antiautonòmic Aznar amb majoria absoluta a Jordi Pujol. El nou model va representar la cessió del 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA i el 40% dels impostos especials (alcohol, tabac i hidrocarburs ). Dels 12.024 milions de recursos ha permès passar als 22.403 M€ en sis anys .

És evident que el nou finançament també serà clau el nou cistell de tributs que fixa l’Estatut : 50% de l’IRPF i de l’IVA i del 58% dels impostos especials . Aquest no és negociable , i per això el Vice-President Solbes intenta reduir-ne els efectes retallant per altres partides. En això consisteix la negociació.

Ja veurem novament quí és quí, i si hi ha gran diferències de model financer entre el PSOE i el PP, el que he descrit és la realitat de la història dels darrers anys. Ara cal estar ben atents a les propostes del Govern Central, de moment no pinta bé doncs cada cop més intenten aplaçar la publicació de les balances públiques sota l’excusa pobre de “problemes tècniques “.

Del nostre futur com a País també en depèn de la Clau de la Caixa.

Aquí teniu l'article de l'AVUI "La Clau de la Caixa"

dilluns, 9 de juny de 2008

LA SANITAT A CALELLA : EL NOU HOSPITAL I EL CONSENS NECESSARI

Aquests darrers dies se n’ha parlat especialment de la construcció del nou Hospital de Calella, promès per la Consellera Geli i de les necessitats sanitàries de la població i llur demanda social.

La qüestió és que debatem la ubicació d’aquesta futura instal.lació , però també divergem sobre el model de servei sanitari, és a dir perquè no un CAP , les 24 hores obert atès l’increment de la població i la saturació del servei d’urgències ??

Tots els partits polítics volem el millor pels nostres conciutadans , i especialment tot allò que té a veure amb els serveis socials o com en aquest cas amb la salut. La discrepància rau però, en la forma i fons de com afrontar i plantejar aquestes qüestions tant sensibles i amb forta demanda social.

Em refereixo a la forma. Un cop la Consellera Geli va confirmar que es faria un nou Hospital a Calella, el que calia era posar-se a treballar i cercar un espai idoni que respongués el més ràpidament possible a les necessitats i demandes bàsiques que
requereix el Departament de Sanitat, i calia sobretot amb una obra d’aquestes característiques anar plegats tots els partits polítics. És per això que he trobat a faltar una convocatòria feta per part de l’Alcalde a tots els Caps de Llista de Calella , a fi i efecte de poder sumar esforços en aquest projecte tant important per la nostra Ciutat. No es pot parlar de consens i en canvi no participar de qüestions tan estructurals per a la nostra Ciutat com és un nou Hospital.

Pel que fa al fons. És evident que el responsable de la política Sanitària és el Departament de la Generalitat, però també és cert que des dels governs municipals han de ser capaços de traslladar les demandes socials que reben com a primera autoritat al territori. La figura del Consorci del Maresme i la Selva , com òrgan Sanitari descentralitzador té la funció d’avaluació , diagnosi i seguiment dels objectius sanitaris al territori , però no pot suplir en absolut, les legítimes aspiracions i demandes socials que vulguin canalitzar els responsables polítics dels municipis.

Vull insistir especialment en l’aspecte de consensuar totes les forces polítiques – i recordo que CIU és la majoritària a Calella- totes aquelles qüestions que són estructurals per la nostra Ciutat , és a dir, aquelles que va més enllà d’una legislatura i de dos i per tant cal que el treball i resolució ha de tenir la màxima implicació per part de tothom , estem parlant de qüestions que se’n beneficiaran més d’una generació de calellencs.

Ho vaig dir en el debat a Tele-Calella, sovint només es recorre a l’oposició i s’apel.la al mot de “consensuar” quan existeixen dificultats, mentrestant tot sembla indicar que es prefereix donar l’esquena al partit majoritari, encara que el “to” que s’utilitzi sempre sigui el del bon rotllo, però alhora de la veritat , res de res .

Ja vaig comunicar a l’Alcalde que en els propers dies presentarem formalment les nostres alternatives d’ubicació del futur nou Hospital .

dimarts, 3 de juny de 2008

EL MAR MEDITERRANI I EL CANVI CLIMÀTIC


En parlem molt del Canvi climàtic si més no, en sentim parlar molt en aquests darrers temps, però la qüestió es que és una problemàtica molt més propera a nosaltres del que sovint podem aturar-nos a pensar. El fet d’escoltar de manera sovintejada una notícia acabem assimilant que és part de la “cançoneta” habitual dels mitjans de comunicació i dels polítics, però què hi ha de debò en un marc geogràfic tant proper a nosaltres i tant nostre com és el Mar Mediterrani ??.

L’agència Europea del Medi Ambient recollia un informe que constatava segons un treball que havia realitzat la UNEP (Programa del Medi Ambient de les Nacions Unides) i concretament el Pla d’Acció del Medi Ambient, a on es detallava les diferents activitats humanes que degraden l’ecosistema marí. Faré referència només a algunes d’elles :

  • En el Mar Mediterrani , hi ha més de 600 poblacions costaneres , de més de 10.000 habitants, únicament el 69% tenen el tractament d’aigües residuals, però no sempre eficients.
  • En el Mar Mediterrani, hi ha moltes zones Industrials i petroquímiques , que aboquen metalls pesats i pesticides.
  • El litoral mediterrani pateix una gran urbanització i amb una pèrdua de biodiversitat .
  • El Mediterrani és espai de trànsit de més de 200.000 vaixells de més de 100 tones cada any.
  • Els recursos marins estan sobreexplotats . Cada vegada es captura peix més petit.
  • L’aqüicultura presenta aspectes negatius i de contaminació i es necessari avaluar-la profundament.
  • La presència d’espècies foranies cada vegada és més important . Només en aquest recent segle XXI s’han localitzat 64 espècies no inventariades.
  • Les algues tòxiques tenen un impacte econòmic brutal, amb unes xifres econòmiques que superen els 320 milions d’Euros anys, únicamente en els països del Sud d’Europa.

Aquestes són algunes de les dades i informació de carácter més general que ens fa arribar l’Agència Europa del Medi Ambient.

És per aquesta raó que vaig presentar , en nom del meu partit, una Moció al Senat per tal de que es constituís una ponència d’Estudi en el sí de l’estrenada Comissió Mixta del Canvi Climàtic (aglutina Congrés i Senat) que pogués aprofundir i valorar l’impacte del Canvi Climàtic també en el Mar Mediterrani.
Aquesta Moció va ser aprovada per unanimitat per tots els partits polítics.

Som-hi doncs ¡¡¡¡ comencem a treballar i ha aportar el nostre gra de sorra.