Fa dies que el tema del finançament omple titulars i cròniques dels diferents mitjans de comunicació , que si les balances fiscals, que si la cessió dels grans impostos etc., en definitiva quines son les necessitats dels comptes catalans i quina resposta cal donar davant de la manipulació de les dades econòmiques que sovint intenten fer-nos creure que són les reals.El passat 1 de juny , el diari Avui publicava un article excel.lent titulat “La Clau de la Caixa” , a on en un quadre dels recursos del Model de Finançament des de l’any 1981 fins el 2007 , apareixen diverses dades molt interessants , fins l’any 1993 i amb la cessió del 15% de l’IRPF (acord PSOE-CIU), s’aconsegueix un primer increment de recursos passant de 6.750 Milions d’Euros a 8.003 M€ , posteriorment amb la cessió del 30% de l’IRPF (acord PP-CIU) passa a 12.024 M€ , però el gran canvi és produeix a partir del 2002 amb la cessió del 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA i el 40% dels impostos especials que comporten uns ingressos de 22.403 M€ . Aquesta és la realitat numérica.
Però quina és la realitat des de la vessant política, és a dir, quí va fer possible que estiguem amb aquests 22.403 M€ ???
El periodista Lluís Bou , manifesta en aquest article el següent : “ Poc s’imaginava el ministre Jaume Carner, quan va crear l’impost de l’IRPF, que aquest seria fonamental perquè la Generalitat no fes fallida. És per la cessió parcial d’aquest tribut al govern català , al qual van seguir després també l’IVA i els impostos especials , que el govern català ha pogut incrementar des de el 1993 els seus recursos. De forma espectacular això s’ha vist en l’actual model en vigor, el pactat quasi deu anys després entre el Conseller Francesc Homs i el Ministre Rodrigo Rato......”
El gran canvi , doncs , va ser el model pactat l’any 2002 entre el Conseller Homs i el Ministre Rato , va ser l’única concessió del ja antiautonòmic Aznar amb majoria absoluta a Jordi Pujol. El nou model va representar la cessió del 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA i el 40% dels impostos especials (alcohol, tabac i hidrocarburs ). Dels 12.024 milions de recursos ha permès passar als 22.403 M€ en sis anys .
És evident que el nou finançament també serà clau el nou cistell de tributs que fixa l’Estatut : 50% de l’IRPF i de l’IVA i del 58% dels impostos especials . Aquest no és negociable , i per això el Vice-President Solbes intenta reduir-ne els efectes retallant per altres partides. En això consisteix la negociació.
Ja veurem novament quí és quí, i si hi ha gran diferències de model financer entre el PSOE i el PP, el que he descrit és la realitat de la història dels darrers anys. Ara cal estar ben atents a les propostes del Govern Central, de moment no pinta bé doncs cada cop més intenten aplaçar la publicació de les balances públiques sota l’excusa pobre de “problemes tècniques “.
Del nostre futur com a País també en depèn de la Clau de la Caixa.
Aquí teniu l'article de l'AVUI "La Clau de la Caixa"