dimarts, 26 de febrer del 2019

Inversions amb retorn social i cultural

Foto: Ràdio Calella Televisió



Sovint dic que la feina no ens deixa fer la feina i és que -en bona mesura- la voluntat de tirar endavant tots els projectes que tenim en ment i la complexitat moltes vegades comporten, ens impedeix avançar al ritme que voldríem.

Aquest dilluns he pogut viure un d’aquells moments que donen sentit al sacrifici que, sovint, comporta dedicar-se a la “cosa publica”.  Hem aprovat, en Ple, una norma urbanística que permetrà realitzar una important inversió. L’empresa Aldi transformarà l’actual aparcament “Hospital 2”, en un espai generador d’oportunitats i de millora del dia a dia dels calellencs.

Aldi i l’Ajuntament de Calella, hem acordat la construcció d’un espai que permetrà la creació de 144 places cobertes d’aparcament a tocar de l’Hospital de Calella. A més, Aldi cedirà a l’Ajuntament de Calella el dret de volada de l’edificació; 2800 m2 repartits en tres plantes. Un espai que, a més, permetrà recuperar i visualitzar les restes arqueològiques trobades en aquell indret.

Es evident que, disposar d’un espai com aquest a tocar d’un Hospital en constant creixement, ens ha de fer pensar en oferir-lo al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya perquè en disposi com cregui convenient, amb l’objectiu de millorar el servei als ciutadans.

Així ho he comunicat a la Consellera Alba Verges. Així es com en una operació d’allò que en diuen “win win”, transformem una inversió privada en una millora de la vida dels ciutadans. Alguns hi veuran un aparcament. Altres i veuran un centre comercial. El que no hi podem deixar de veure, és una oportunitat per millorar el servei als ciutadans amb qui ens vàrem comprometre. Per això volíem governar Calella, i per això ho volem seguir fent, perquè junts, som imparables…

divendres, 1 de febrer del 2019

Ens veiem a Estrasburg




Tornen a les pantalles de televisió i diaris digitals aquelles desagradables imatges de furgonetes policials transportant amics i companys d’una presó a una altra per ser jutjats per delictes que només existeixen en l’imaginari d’una justícia aliena a la divisió de poders.

Van camí de Madrid una colla de dones i homes de pau, compromesos amb la democràcia, víctimes d’una venjança que alguns en diuen justícia, impartida per un Estat que es fa dir democràtic. Persones que son el testimoni d’uns fets que van canviar la història, l’1 d’octubre, el dia en que els catalans vàrem demostrar fins on érem capaços d’arribar per defensar la democràcia que provoca urticària als sectors que corquen un Estat ancorat en un passat en blanc i negre.

En Jordi Sánchez, en Jordi Cuixart, l’Oriol Junqueras, en Joaquim Forn, la Dolors Bassa, en Raül Romeva, en Jordi Turull, en Josep Rull i la Carme Forcadell, ja son camí de la capital “imperial” del “a por ellos”. Espero que aquesta vegada no siguin obligats a escoltar a tot volum l’himne d’Espanya en un acte de sotmetiment i que siguin acomodats de forma que no caiguin per terra amb les mans lligades a l’esquena a cada corba que agafi la furgona, com va passar en el seu primer trasllat a les presons espanyoles.

Seran jutjats per magistrats propers a aquells que van protagonitzar el cop d’Estat que va derrocar el Govern legítim de Catalunya. Els espera una sala que serà el plató de TV on VOX podrà desenvolupar (gratuïtament) la seva campanya electoral de cara al mes de maig. Arriben a Madrid amb més d’un any de presó preventiva a les esquenes, avançament d’una condemna que encara no ha estat dictada.

Van camí de Madrid nou persones bones que l’Estat del 155 i del tripartit de la dreta extrema ha escollit perquè serveixin d’exemple als qui tinguem la mes mínima intenció de qüestionar la “sacrosanta unidad nacional”. Però la única cosa que han aconseguit es convertir-los en exemple de dignitat i en motiu d’orgull dels qui creiem en la democràcia, ni que l’hàgim d’anar a buscar als tribunals europeus.

Si ara hi ha nou persones bones camí de les presons espanyoles, es perquè la tardor del 2017, es van fer coses, i no ens aturarem. “No surrender”.