diumenge, 28 de setembre de 2008

LA FIRA DE CALELLA AVUI

Abans de començar a parlar de la Fira de Calella voldria fer referència al meu anterior post, on denunciava que l’alcalde Juhé encara no havia convocat la Comissió d’Equipaments després de 2 mesos. Doncs bé 48 hores més tard d’aquest post i de la nota de premsa que varem fer al respecte ens varen convocar a una reunió que va tenir lloc el passat 25 de setembre per emplaçar-nos novament fins el 9 d’octubre per intentar avançar en la informació i propostes d’ubicació sobretot pel que fa referència a l’Hospital.

Parlem de la Fira de Calella, doncs. A una setmana del tancament de la XXVIII Fira de Calella, m’agradaria fer una reflexió més freda, més reposada i tranquil·la.

La Fira de Calella com cada any ha tingut una exposició de molta categoria. Enguany els amics de Foto Film han glossat l’aniversari de l’escoltisme a Calella. Cada any, la imaginació dels Botei, els Sitjà, etc, ens regala un dels encants principals de la Fira.

Una segona sorpresa positiva ha estat amb l’exposició-concurs de fotografies de la Penya Solera, i com cada any també, els magnífics vermuts dels voluntaris de l’hospital. L’ONG que combat per la malaltia ELA que capitaneja l’Enric M. Valls també ens va fer arribar el seu pols de consciència i participació. A part de la participació de diferents entitats i associacions de Calella . I que més ???

Jo recordo les meves fires viscudes a Calella pels monogràfics de molt de nivell que s’hi ha fet i per les mostres de les ciutats o pobles convidats. Això era l’aspecte singular de la nostra fira. Cuba els mojitos i la salsa; Veracruz i el comerç marítim; Alcoi i el paper, Los Santos de Maimona i els productes extremenys; Solsona i els trabucaires; “Perpignan la catalane”, i monogràfics excepcionals com els luthiers, el vidre, el vi, etc. Monogràfics dissenyats per en Jordi Ten i la Pita i en Paco, i més tard en Miquel Guillem o el malaurat Nona de Mataró, amb el suport de moltes persones amb alguns savis de la comarca inclosos que hi col·laboraven.

Això era el fet diferencial de la Fira. Això és el que justificava el preu de l’entrada. Trobar-te davant d’un espectacle singular.

Poc a poc, el paper de les ciutats convidades o dels temes monogràfics han anat perdent pes. Enguany ha estat Itàlia. Pobre Itàlia si hagués de sentir-se representada a la nostra fira. Ho hem fet pitjor que si per representar Espanya hi haguéssim posat una botigueta de souvenirs amb toros i sevillanes. Hem reduït Itàlia, un poble de tradicions i cultura mil·lenària, a unes pizzes i gelats fets per persones de Mataró, i perdent l’oportunitat de mostrar gent de Calella que està destacant en aquests camps. Quina reducció !!! Quina simplificació !!!

La nostra Fira està tocada de mort. Ja cal que hi posem imaginació si no volem anar a enterro en les properes edicions.

Per endavant agrair tota la feina dels tècnics responsables de la Fira, però l’autèntic problema és la manca d’idees clares i de lideratge polític sobre que ha de ser una Fira de referència com havia estat fa uns anys la Fira de Calella.

Pobre Fira, quí t’havia vist ....................i quí et veu .

dijous, 18 de setembre de 2008

DENUNCIEM LA LENTITUD DELS TREBALLS PER ACORDAR EL FUTUR HOSPITAL

Des del grup municipal de CIU de Calella recordareu que ja vàrem oferir el nostre suport i consens a la ubicació del futur Hospital, no únicament això sinó que vàrem proposar la creació d’una Comissió d’Equipaments formada per tots els partits polítics, per tal d’estudiar i aportar tots elements d’estudi i reflexió necessaris per tal de poder dibuixar la Calella futura entre tots, a on inclouríem els equipaments d’esports, habitatges dotacionals, aparcaments, educatius a part del sanitari

De tot això, és evident i per raons òbvies que l’Hospital és el més urgent, atès el calendari que imposa el propi Departament de Sanitat. Doncs bé a hores d’ara , encara és el moment que l’Alcalde i els responsables de govern ens convoqui als altres partits polítics, per tirar endavant el treball col.lectiu que ens havíem compromès i que és un “mandat del Ple“.

En l’única reunió que vàrem tenir vaig lliurar en nom de CIU un plànol amb les alternatives que nosaltres proposàvem per estudiar i a l’espera de fer arribar el document escrit a que l’ajuntament ens lliurés alguna documentació interna també de les diferents valoracions que havien fet al respecte.

A hores d’ara, no hem rebut res, però tampoc l’Alcalde ni els altres responsables ens han convocat a cap reunió de la Comissió d’Equipaments.

D’ençà el compromís que ja és dels primers dies del mes de juliol, només hi hagut una reunió de la Comissió d’Equipaments. Ens preocupa la paràlisi i la lentitud en aquesta tramitació especial i delicada . Tot això pot comportar que per manca de lideratge polític, de sumar voluntats i estratègies conjuntes , l’Hospital de Calella se’n vagi a un altre lloc.

Més de 2 mesos sense tenir cap mena de coneixement amb una qüestió tan delicada i estratègica per Calella, augura com a mínim que no tenen la voluntat de prioritzar i agilitzar tota aquesta qüestió tan important per la nostra Ciutat. Incompleixen un mandat de plenari i a més relantitzen un tema molt i molt important.

dimarts, 9 de setembre de 2008

SOLIDARITAT, TERRITORIALITAT I ARA UN NOU MOT “EQUITAT”


En aquests darrers dies i mesos que parlem del Finançament que necessita Catalunya , algú pot interpretar que només parlem de xifres i xifres però cal explicar bé que darreres d’aquestes xifres,estem parlant de serveis, infrastructures, equipaments, en definitiva desenvolupament pel nostre País.

Fa molts anys que Catalunya pateix dèficits econòmics i també dèficits d’inversió estatal , tal i com en determinades vegades s’ha denunciat.
Unes dades al respecte :

Catalunya té més quilòmetres d’autopistes de peatge que autovies o autopistes lliures depenents de l’Estat.

Catalunya (i també La Rioja) és l’únic territori amb més autopistes que autovies 640 km d’autovia enfront als 658 km. d’autopistes.

Que l’Estat ha invertit poc a Catalunya, per exemple en carreteres, ja ho hem dit reiteradament, però algunes dades extretes de l’anuari estadístic 2007 del propi Ministeri de Foment, ens donarà la mesura exacte del que representa realment això:
  • Només el 14’2 % del pressupost total destinat a actuacions per millora de les carreteres.
  • Del pressupost total el 2’9 % es destina a noves vies de calçada única.
  • El 9’5 % del pressupost total es destina a actuacions de conservació i seguretat vial de carreteres.
  • El 8’5% del pressupost total va destinat a vies de gran capacitat.
Els Socialistes espanyols de manera reiterada ens inunden amb expressions com “Solidaridad” , “Territorialidad” i ara darrerament li vaig escoltar a la Ministra Aído incorporar l’expressió “Equidad” per defensar una “España” de tots.

El que es demostra amb les dades a les mans és que no s’actua amb els criteris que ells políticament diuen defensar. És lògic pensar que aquells territoris com Catalunya i La Rioja que disposen de menys autovies lliures de peatge , haurien de ser els escollits per prioritzar i incrementar la programació i execució d’aquestes inversions.


Ni Solidaritat NI EQUITAT. El filosòf Aristòtil deia que l’equitat és la justícia aplicada a cada cas.