diumenge, 28 de setembre de 2008

LA FIRA DE CALELLA AVUI

Abans de començar a parlar de la Fira de Calella voldria fer referència al meu anterior post, on denunciava que l’alcalde Juhé encara no havia convocat la Comissió d’Equipaments després de 2 mesos. Doncs bé 48 hores més tard d’aquest post i de la nota de premsa que varem fer al respecte ens varen convocar a una reunió que va tenir lloc el passat 25 de setembre per emplaçar-nos novament fins el 9 d’octubre per intentar avançar en la informació i propostes d’ubicació sobretot pel que fa referència a l’Hospital.

Parlem de la Fira de Calella, doncs. A una setmana del tancament de la XXVIII Fira de Calella, m’agradaria fer una reflexió més freda, més reposada i tranquil·la.

La Fira de Calella com cada any ha tingut una exposició de molta categoria. Enguany els amics de Foto Film han glossat l’aniversari de l’escoltisme a Calella. Cada any, la imaginació dels Botei, els Sitjà, etc, ens regala un dels encants principals de la Fira.

Una segona sorpresa positiva ha estat amb l’exposició-concurs de fotografies de la Penya Solera, i com cada any també, els magnífics vermuts dels voluntaris de l’hospital. L’ONG que combat per la malaltia ELA que capitaneja l’Enric M. Valls també ens va fer arribar el seu pols de consciència i participació. A part de la participació de diferents entitats i associacions de Calella . I que més ???

Jo recordo les meves fires viscudes a Calella pels monogràfics de molt de nivell que s’hi ha fet i per les mostres de les ciutats o pobles convidats. Això era l’aspecte singular de la nostra fira. Cuba els mojitos i la salsa; Veracruz i el comerç marítim; Alcoi i el paper, Los Santos de Maimona i els productes extremenys; Solsona i els trabucaires; “Perpignan la catalane”, i monogràfics excepcionals com els luthiers, el vidre, el vi, etc. Monogràfics dissenyats per en Jordi Ten i la Pita i en Paco, i més tard en Miquel Guillem o el malaurat Nona de Mataró, amb el suport de moltes persones amb alguns savis de la comarca inclosos que hi col·laboraven.

Això era el fet diferencial de la Fira. Això és el que justificava el preu de l’entrada. Trobar-te davant d’un espectacle singular.

Poc a poc, el paper de les ciutats convidades o dels temes monogràfics han anat perdent pes. Enguany ha estat Itàlia. Pobre Itàlia si hagués de sentir-se representada a la nostra fira. Ho hem fet pitjor que si per representar Espanya hi haguéssim posat una botigueta de souvenirs amb toros i sevillanes. Hem reduït Itàlia, un poble de tradicions i cultura mil·lenària, a unes pizzes i gelats fets per persones de Mataró, i perdent l’oportunitat de mostrar gent de Calella que està destacant en aquests camps. Quina reducció !!! Quina simplificació !!!

La nostra Fira està tocada de mort. Ja cal que hi posem imaginació si no volem anar a enterro en les properes edicions.

Per endavant agrair tota la feina dels tècnics responsables de la Fira, però l’autèntic problema és la manca d’idees clares i de lideratge polític sobre que ha de ser una Fira de referència com havia estat fa uns anys la Fira de Calella.

Pobre Fira, quí t’havia vist ....................i quí et veu .