dissabte, 28 de febrer de 2009

LA CHALLENGE I EL SUPORT ECONÒMIC NECESSARI

La propera celebració de la Challenge tant a Calella com a la resta dels municipis del Maresme, que estan implicats és un d’aquells esdeveniments que l’hem de tractar amb molta cura i responsabilitat.

No és fàcil en els temps que corren que la nostra Ciutat i Comarca sigui escollida per celebrar aquesta prova esportiva complexa d’organització i logística i alhora dóna una molt bona oportunitat -per tractar-se d’una prova internacional i d’un gran nombre de participants – de donar-nos a conèixer a diferents participants de països europeus que de ben segur és una bona tarja de presentació com a municipis turístics que som. Una ocasió doncs important per poder fidelitzar en properes ocasions nous clients turístics .

Però tot això requereix una molt bona disposició , no únicament gestual i retòrica, sinó contundent i perseverant per aconseguir els màxim de suport econòmic de les diferents administracions públiques.

A nivell municipal sorgeix la polèmica quan personalment , i en nom del meu grup, denuncio que tenim constància que la Diputació de BCN ha concedit mitjançant una subvenció directa a l’Ajuntament de BCN de gairebé 3 M€, per celebrar una Competició Internacional d’Atletisme , mentre que en el cas de la Challenge , únicament 30.000 € al Consell Comarcal i 6.000 € a l’Ajuntament de Calella.

És a dir 36.000 € total respecte a 3M€. Comprenen que BCN és la capital de País , però trobem desmesurada la diferència. Estem parlant d’una comarca sencera.

El que em motiva a fer aquest post són 2 qüestions:

  1. Constatar un cop més que l’Alcalde Juhé que alhora és el President del Consorci Turístic del Maresme, no ha insistit prou o no s’ha fet valer suficient, com perquè ens arribi aquesta quantitat tant i tant minsa.
  2. És la resposta del Sr. Jaume Puig justificant que la subvenció que s’ha atorgat a l’Ajuntament de BCN, no és una subvenció directa.

Adjunto el document escanejat a on es pot veure la quantitat exacte i a més llegir amb claredat que es tracta d’una subvenció directa i amb caràcter finalista.

Cliqueu sobre la imatge per a llegir-la amb més resolució

L’equip de govern municipal després de 10 anys encara els hi costa saber de quina manera poden aconseguir més diners i el pitjor és que quan nosaltres ho denunciem (amb paper a la ma) per poder-ho constatar , fan el paper de l’enfadós com sempre , en lloc de pensar que poden fer per millorar les seves relacions institucionals i garantir major eficàcia.

El problema d’aquesta manca de lideratge és que depèn de com vagi aquest any i del suport econòmic que finalment tinguem podria ser que no es consolidés i tenim coneixement que València estan posant diners damunt a la taula per tal de que es celebri allà.

Tant de bo que tot funcioni, nosaltres ajudarem els que sigui possible perquè Calella i el Maresme es consolidi en els propers 5 anys, com lloc de referència de la celebració d’aquesta competició que té caràcter internacional.

dilluns, 23 de febrer de 2009

MANERES DE FER, MANERES DE DIR…

Aquests darrers dies, he tingut uns debats intensos amb el Ministeri de Foment, per una banda la interpel.lació a la Ministra, Magdalena Alvàrez, en la qual li denunciava el fet de que el “seu” Ministeri hagués pujat fins a 3 vegades més el bitllet de rodalies respecte a l’IPC representant un 6’38 %.

Insensibilitat social crec que és la millor definició per aquesta actitud del Govern i especialment de la Ministra, és com si la crisi no anés amb ella o amb el seu Ministeri, cal posar de manifest aquesta insensibilitat social d’un Govern que es defineix d’esquerres i no està al costat dels ciutadans, 6’38% és una barbaritat, doncs majoritàriament les rodalies les agafen homes i dones treballadors .

Aquest increment desproporcionat dels preus per al 2009 no ajuda a les famílies ni a fidelitzar els usuaris d’aquests serveis.

Li vaig demanar que aparqués el seu full de ruta de preus pels transports públics, aprovat fa un parell d’any quan encara no havia aquesta crisi tant forta, però les maneres de fer, les maneres de dir com sempre, amb aquell autisme polític del que creu que la paraula corregir, és sinònim de feblesa o debilitat en política.

Quina diferència amb la compareixença que varen tenir la Presidenta d’AENA, Encarnación Vivanco i el Secretari d’Estat de Transports, per valorar i jutjar les actuacions per part del Ministeri de Fomento davant la nevada del 9 de gener.

Tot i que en un principi utilitzaven el típic recurs de l’eufemisme polític (Reforçar, Impulsar, Dinamitzar,etc) van acabar acceptant a petició meva que havien d’admetre que dir Corretgir en lloc de reforçar els mecanismes i protocols, comportava fer una autocrítica que de ben segur els ciutadans ho agrairien i en canvi ells guanyaven en credibilitat en la resta d’explicacions que varen fer.

Per això vaig insistir que demanar disculpes, en determinats episodis, sense fer autocrítica, no era suficient. Dir Corregir en lloc de Reforçar.

No es tracta d’eufemismes, es tracta d’actituds polítiques, en realitat la diferència és entendre que hom sempre pot millorar la seva acció i conseqüentment les seves decisions que coma governant un s’imposa davant els ciutadans.

Maneres de fer, maneres de dir. Mentre que la Ministra de Fomento, sistemàticament s’autoprotegeix amb autisme polític indescriptible davant els seus adversaris polítics, el seu propi staff, gent molt més oberta i professional que , amb educació i bones formes intenten fer-se entendre que la seva feina és feixuga, però que tenen voluntat de fer-la millor.

Maneres de fer.........maneres de dir.

divendres, 13 de febrer de 2009

HA MORT TONI FARRÉS

Toni Farrés, alcalde de Sabadell per majoria absoluta durant 20 anys, formar part destacada i n’és l’exemple d’aquell exercit de ciutadans, vinculats als moviments democràtics antifranquistes que de la nit al dia és varen trobar al capdavant d’una institució municipal.

Va haver de canviar la seva vida. D’advocat laboralista en una comarca industrial a Alcalde. De professional a gestor públic. Un dia en una conferència, no soc capaç de recordar-ne ni l’any ni l’espai, vaig constatar que en Toni Farrés tenia la seva ciutat al cap. Sabia les escoles que necessitaria cada un dels barris de Sabadell al cap de 5 i de 10 anys. I els consultoris mèdics, i els pavellons esportius. Va ser dels alcaldes amb més capacitat de planificació de ciutat

Va ser també un polític fidel al país. Es va distanciar de l’esquerra en general (PSC i PSUC) acceptant des del primer dia, la figura del President Pujol com a màxima autoritat de Catalunya. I sempre va actuar d’acord amb aquest principi.

Aquesta independència, aquesta capacitat crítica, també cap els seus (Ex-dirigent d’Iniciativa) és segurament un dels seus grans valors i dels que actualment anem cada dia més mancats.

En Toni Farrés no anava a cop d’argumentari, a cop de consigna dictada en un despatx dels aparells del partit. Era una persona que argumentava, pensava, discutia, aplaudia i criticava segons la seva consciència.

Un exemple per a molta gent. Catalunya es queda una mica més orfe de persones de la talla política i gran catalanista com ell.

dimarts, 10 de febrer de 2009

QUAN LA VOLUNTAT DE CONSENS POLÍTIC ÉS PUR TEATRE

Que els temps presents són prou difícils i que cal que TOTS ajudem el possible , això és prou evident . Però que succeeix quan de manera reiterada es demana que el grup majoritari al parlament de Catalunya estigui al costat del govern i es reclama Unitat i Esforços plegats i aquest – CIU- proposa un seguit de propostes per ajudar a tirar endavant l’economia catalana???

Doncs aleshores el que passa és que surt el President Montilla , dient que encara no ha vist cap proposta i que espera les propostes quan aquestes han estat lliurades fa forces dies.

Quan es converteix la retòrica política en pur teatre o cinisme?
  • Quan el tripartit demana Consens , i en realitat practiquen Autisme.
  • Quan es reclama Unitat, i en realitat practiquen Partidisme.
  • Quan fan veure que estenen la ma i en realitat practiquen sectarisme ideològic, negant tota proposta.
No importa la greu situació econòmica del País, el que importa és abatre com sigui el principal partit polític del Parlament , amb recursos tan poc eficaços pel País però tan interessats sobretot pel PSC. D’aquí què els principals estratègues (Zaragoza, Iceta, Ferran) aboquin les seves energies úniques i exclusivament a fer veure la radicalitat de CDC en lloc de llegir les propostes polítiques que presentem. Si el President Montilla no s’ho llegeix , almenys que els del carrer Nicaragua ,seu del PSC es dediquin una part del seu temps en clau de País i no tant de Partit, encara que només sigui perquè estem en crisi.

Adjunto la carta que l’Artur Mas va adreçar al President Montilla i les diferents propostes lliurades.

Cliqueu sobre la imatge per a llegir-la amb més resolució

dimarts, 3 de febrer de 2009

CRISI, CRISI .............I CRISI

Malauradament hem de seguir parlant de la crisi, ja sabíem que això aniria per llarg però les xifres que van sorgint dia rera dia, de pujada record de l’atur . Aquest va augmentant 198.838 el darrer mes , un 6’35% més i en un any s’ha arribat a més d’un milió de persones.
Actualment hi ha un 50’7% més d’aturats que fa un any i l’Estat Espanyol gasta en prestacions un 62’9% més. Catalunya és a on ha crescut més 32.525 aquest últim mes.

En el cas de l’Estat i a Catalunya cal afegir-hi una situació de crisi política per manca de capacitat per impulsar mesures contra la crisi econòmica.

El govern de Catalunya està absent. No pren la iniciativa. S’amaga. Nul.la capacitat d’influència per demanar recursos al govern de l’Estat. 4 exemples :

1.- No donar la cara : Hem demanat des de CIU que el govern doni comptes trimestralment de l’evolució de la situació i de la efectivitat de les mesures implementades , però s’hi nega.

2.- Manca d’efectivitat de les mesures per garantir liquiditat: Des de desembre l’Institut Català de Finances disposa de diners per donar més liquiditat a les empreses, però encara no hi ha els mecanismes per fer-ho efectiu.

3.- Dimissions.- Emili Valdero, Secretari General de Comerç i Turisme. Sector clau de l’economia catalana.

4.- Augment preus serveis bàsics regulats: tarifes del transport públic augment de 4’75% de mitjana. T-10 un 6’9%. Bitllets de rodalies i Mitja distància Renfe : 6’2% i 5% respectivament (Estat). Peatges:mitjana del 4’6% al 6% . Rebut de l’aigua : 7% Llum (Estat) 3’5%.

Tan greu com haver negat la crisi és ara fer veure que no hi ha marge de maniobra perquè és global.

Cal revisar amb urgència els pressupostos per al 2009 si volem que siguin útils davant la crisi.

Ens en sortirem més o menys ràpid de l’actual crisi en funció del lideratge, de les decisions que es prenguin i de les mesures que s’impulsin .
I davant d’això que cal fer ???
Garantir liquiditat, productivitat, confiança social, i sobretot lideratge polític per poder empènyer propostes i idees per fer front a la crisi.

El significat (etimològic) de la paraula crisi vol dir canvi, transformació. És a dir, oportunitat. Catalunya té uns actius específics com la indústria, la forta presència de PIMES i autònoms, els sectors més obert a l’exterior que ens ha de permetre sortir-nos-en.

Insisteixo lideratge polític, absent en aquests moments tant importants i greus.