Toni Farrés, alcalde de Sabadell per majoria absoluta durant 20 anys, formar part destacada i n’és l’exemple d’aquell exercit de ciutadans, vinculats als moviments democràtics antifranquistes que de la nit al dia és varen trobar al capdavant d’una institució municipal.Va haver de canviar la seva vida. D’advocat laboralista en una comarca industrial a Alcalde. De professional a gestor públic. Un dia en una conferència, no soc capaç de recordar-ne ni l’any ni l’espai, vaig constatar que en Toni Farrés tenia la seva ciutat al cap. Sabia les escoles que necessitaria cada un dels barris de Sabadell al cap de 5 i de 10 anys. I els consultoris mèdics, i els pavellons esportius. Va ser dels alcaldes amb més capacitat de planificació de ciutat
Va ser també un polític fidel al país. Es va distanciar de l’esquerra en general (PSC i PSUC) acceptant des del primer dia, la figura del President Pujol com a màxima autoritat de Catalunya. I sempre va actuar d’acord amb aquest principi.
Aquesta independència, aquesta capacitat crítica, també cap els seus (Ex-dirigent d’Iniciativa) és segurament un dels seus grans valors i dels que actualment anem cada dia més mancats.
En Toni Farrés no anava a cop d’argumentari, a cop de consigna dictada en un despatx dels aparells del partit. Era una persona que argumentava, pensava, discutia, aplaudia i criticava segons la seva consciència.
Un exemple per a molta gent. Catalunya es queda una mica més orfe de persones de la talla política i gran catalanista com ell.