Malauradament hem de seguir parlant de la crisi, ja sabíem que això aniria per llarg però les xifres que van sorgint dia rera dia, de pujada record de l’atur . Aquest va augmentant 198.838 el darrer mes , un 6’35% més i en un any s’ha arribat a més d’un milió de persones.Actualment hi ha un 50’7% més d’aturats que fa un any i l’Estat Espanyol gasta en prestacions un 62’9% més. Catalunya és a on ha crescut més 32.525 aquest últim mes.
En el cas de l’Estat i a Catalunya cal afegir-hi una situació de crisi política per manca de capacitat per impulsar mesures contra la crisi econòmica.
El govern de Catalunya està absent. No pren la iniciativa. S’amaga. Nul.la capacitat d’influència per demanar recursos al govern de l’Estat. 4 exemples :
1.- No donar la cara : Hem demanat des de CIU que el govern doni comptes trimestralment de l’evolució de la situació i de la efectivitat de les mesures implementades , però s’hi nega.
2.- Manca d’efectivitat de les mesures per garantir liquiditat: Des de desembre l’Institut Català de Finances disposa de diners per donar més liquiditat a les empreses, però encara no hi ha els mecanismes per fer-ho efectiu.
3.- Dimissions.- Emili Valdero, Secretari General de Comerç i Turisme. Sector clau de l’economia catalana.
4.- Augment preus serveis bàsics regulats: tarifes del transport públic augment de 4’75% de mitjana. T-10 un 6’9%. Bitllets de rodalies i Mitja distància Renfe : 6’2% i 5% respectivament (Estat). Peatges:mitjana del 4’6% al 6% . Rebut de l’aigua : 7% Llum (Estat) 3’5%.
Tan greu com haver negat la crisi és ara fer veure que no hi ha marge de maniobra perquè és global.
Cal revisar amb urgència els pressupostos per al 2009 si volem que siguin útils davant la crisi.
Ens en sortirem més o menys ràpid de l’actual crisi en funció del lideratge, de les decisions que es prenguin i de les mesures que s’impulsin .
I davant d’això que cal fer ???
Garantir liquiditat, productivitat, confiança social, i sobretot lideratge polític per poder empènyer propostes i idees per fer front a la crisi.
El significat (etimològic) de la paraula crisi vol dir canvi, transformació. És a dir, oportunitat. Catalunya té uns actius específics com la indústria, la forta presència de PIMES i autònoms, els sectors més obert a l’exterior que ens ha de permetre sortir-nos-en.
Insisteixo lideratge polític, absent en aquests moments tant importants i greus.