dimarts, 27 de maig del 2014

El procés continua; ni un pas enrere!



El 25M ja és història. Els ciutadans hem exercit el nostre dret a vot i com en totes les convocatòries electorals, les hores que han seguit a la publicació dels resultats han estat farcides de comentaris i valoracions en diaris, ràdios i televisions per part de líders polítics, analistes i contertulians.

Aquest cop, però, ha estat sensiblement diferent. És evident que les coses estan canviant. Canvia l’actitud dels electors i es multipliquen les opcions polítiques, i les valoracions de manual a l’estil “hem entès el missatge” o “no ens hem sabut explicar prou be” han deixat pas l’absència de la nit electoral d’aquells que es creien guanyadors per golejada i propostes als guanyadors –per part dels perdedors- per què canviïn els seus plantejaments.

Llegir aquests resultats electorals en clau de guanyadors i perdedors seria un exercici pobre. Els resultats que han abocat aquestes eleccions desenvolupades en un context summament particular obliguen a fer un anàlisi ampli i precís si en volem tenir una visió clara.

És evident que Convergència i Unió no ha guanyat aquestes eleccions. De fet, a Catalunya, totes les eleccions al Parlament Europeu celebrades des de l’ingrés d’Espanya a la Unió Europea les ha guanyat el PSC. Només en una ocasió (1994) CiU va ser la força guanyadora. És evident doncs qui –realment- ha perdut aquestes eleccions.

El govern desgasta, especialment en moments crítics com els que hem viscut aquests darrers anys. El partit al govern de França s’ha enfonsat. El partit al govern al Regne Unit s’ha enfonsat. A Catalunya, el partit al govern no només ha mantingut el nombre de vots sinó que l’ha augmentat en més de 110.000. No seria just dir que el partit al govern a Catalunya ha perdut aquestes eleccions.

El procés sobiranista que viu Catalunya és viscut de forma diferent per els ciutadans que estan a favor de la independència, els que hi estan en contra i els qui simplement demanen poder votar. Correspon als responsables polítics saber explicar amb claredat el procés pel qual passa el país, fer-ne un anàlisi acurat i millorar allò que no fem prou be per evitar, a tota costa, que la indefinició sobiranista esdevingui motiu de desafecció. Amb tot, a la vista dels resultats, ningú pot negar que els partits que donen suport al dret a decidir no hagin sortit reforçats.

Afirmar que el resultat d’aquestes eleccions ha afeblit el president de Catalunya és d’una mala fe manifesta. El president Mas té les eines que té, i no en són masses. Liderar aquest procés no és fàcil, per les raons que tots sabem o ens imaginem, però ningú pot negar la tasca que s’està portant a terme des del govern i els bons resultats obtinguts, especialment en l’àmbit de la internacionalització.

ERC ha guanyat aquestes eleccions a Catalunya. És evident que jugaven en un terreny adobat. Com és evident que, malgrat el seu suport parlamentari a CiU, el fet de no formar part del govern, de no baixar al camp a jugar el partit, els ha permès arribar al 25 de maig amb la samarreta neta de fang i suor i sense despentinar-se. Ara toca arremangar-se. És hora de redefinir el paper de tots els partits que donen suport al dret a decidir i, especialment, d’ERC, que no pot restar permanentment animant l’equip de CiU des de la banqueta. Cal baixar al camp i jugar.

Mentre aquesta redefinició no es produeixi, cal que mantinguem l’optimisme com a país i ens quedem amb els aspectes positius que ens ha deixat aquest 25M.

Europa ha vist com els catalans donem suport a aquells que aposten pel referèndum, s’ha visibilitzat que entre la societat catalana existeix un gran majoria que exigeix poder decidir democràticament el futur de Catalunya i hem donat un bon exemple d’europeisme amb un elevat índex de participació.


I l'última de les valoracions que cal que fem és, per a mi, la més important. Tal i com va dir el president Mas la mateixa nit electoral, “a la vista d’aquests resultats, el procés continua; ni un pas enrere”.

dimecres, 21 de maig del 2014

Aquest diumenge, el vot, per als qui donen la cara


Des de fa un bon grapat de mesos, ser català i afrontar una nova jornada a cop de titular resulta, molts dies, una tasca més aviat poc grata.
Afortunadament, aquest dimarts he tingut una grata sorpresa quan he llegit el volum de peticions de vot registrat a les oficines de Correus. A Catalunya, les peticions per poder votar per correu en aquestes eleccions europees han augmentat un 45% mentre que al conjunt de l’Estat espanyol han disminuït un 4,5%. Per alguns poden ser simples xifres, però estic segura que per a la majoria es tracta d’una dada summament positiva.
Amb tota seguretat, els experts en demoscòpia atribuiran aquestes dades a l’interès que genera entre els catalans el procés sobiranista que vivim. I segurament tenen raó. Però hi ha una altra dada, tant o més important, que no hem de perdre de vista.
L’eslògan que encapçalava la manifestació de la Diada del 2012 –Catalunya, nou Estat d’Europa- no era una simple frase; era l’expressió de la voluntat d’un poble que porta Europa al seu ADN des de fa 1.200 anys. No és un invent de quatre eixelebrats per distreure l’atenció. Europa és el nostre espai natural.
Hem sortit al carrer de forma festiva a demanar que ens deixin votar. El Parlament ha recollit el clam del poble de Catalunya i l’ha portat fins al les Corts Generals. Cada petició ha rebut un “no” per resposta per part del govern de l’Estat. I els catalans seguim defensant el nostre dret a decidir de forma pacifica i utilitzant les nostres institucions. Europa ens mira i ens admira. I aquest 25 de maig ens miraran amb més atenció encara. Aquest diumenge, el vot dels catalans serà un vot de reafirmació europea i un pas ferm per voler formar part, amb veu pròpia, d’aquest projecte comú.
Pocs es podien imaginar que en tant poc temps hauríem avançat tant. Sense dubte és un mèrit de la societat civil catalana que s’ha mobilitzat per demanar als seus governants, amb veu clara i ben alta, que ens deixin decidir el nostre futur. Que ens deixin decidir quin tipus de relació volem mantenir amb l’Estat espanyol i amb les institucions internacionals.
No és una tasca fàcil per aquells qui governen. Liderar un procés com aquest és summament complex, no per manca de suport dels ciutadans –que és evident- sinó per les actituds d’aquells que ofereixen el seu suport al president Mas mentre per sota de la taula fan anar la calculadora per comprovar com van les enquestes.
És de justícia que diumenge que ve anem a votar conscients de qui és qui en aquest escenari. Sabent diferenciar entre aquells que “fan” i aquells que diuen que “faran”. És l’hora de demostrar a Europa que els catalans donem ple suport a la gestió del govern de Catalunya, a aquells que donen la cara, i que deleguem la nostra confiança en l’eurodiputat Ramon Tremosa perquè sigui la veu dels catalans al Parlament Europeu. És de justícia.

Els catalans volem votar, i ara ho podem fer. No perdem aquesta oportunitat.

dijous, 15 de maig del 2014

Ramon Tremosa; la garantia de la feina feta



Avança la campanya per a les eleccions europees entre enquestes i declaracions que dia rere dia confirmen que l’eix esquerra/dreta cedeix el protagonisme a l’eix de pertinença en un camí que ens porta, un cop més, a una polarització extrema entre aquells que defensem el dret a decidir i els qui basen la seva acció en els presumptes avantatges de seguir junts.

Dotar-nos d’una veu forta i clara al si de les institucions europees ha de ser el principal objectiu d’aquells que veiem en aquestes eleccions una oportunitat única de deixar-nos sentir. Tal i com va dir el president Mas en el míting d’inici de campanya, ara cal demostrar que no només sabem omplir els carrers, sinó que també sabem omplir les urnes. Que això és, precisament, el que reclamem, poder omplir les urnes, ara, per perfilar la nostra presencia a Europa i, més endavant, per definir quin tipus de relació volem mantenir amb l’Estat espanyol.

Tot sembla indicar que, aquesta vegada, la minsa participació de la ciutadania en unes eleccions europees trencarà la seva tendència a la baixa, al menys a Catalunya. I això no és un fet casual. Tothom sabrà interpretar de forma molt positiva la implicació dels catalans en unes eleccions europees. Aquestes eleccions han de servir per demostrar als països membres de la Unió Europea que Catalunya te la voluntat i la decisió de poder parlar, de tu a tu, amb qualsevol estat membre, sense intermediaris.

Tenim molt a rebre d’Europa, si, però també tenim molt a oferir. Amb tots els entrebancs que hem de superar en el nostre dia a dia, Catalunya lidera la creació d’ocupació en aquest tram final de la crisi econòmica, compta amb un clúster industrial que ha contribuït decisivament a fer que l’any 2013 hagi estat un any record per a la internacionalització de l’economia catalana, tant en l’àmbit de l’atracció d’Inversions com en el de les exportacions.

Alguns, interessadament, us voldran fer creure que l’ofec que pateix Catalunya es conseqüència dels objectius de dèficit imposats per la Unió Europea. No us deixeu enganyar. És el govern de l’Estat qui, a l’hora de repartir entre les administracions autonòmiques i locals aquests objectius de dèficit, ho ha fet aplicant un repartiment injust i desproporcionat, i no ha estat capaç de traslladar a les autonomies i als ajuntaments la flexibilitat que, per la seva banda, ha ofert la comissió europea als estats membres. Un greu acte de deslleialtat institucional que no fa altra cosa que limitar la nostre capacitat de superar aquesta crisi.

Volem que se sàpiga. Volem que els representants de Catalunya al Parlament Europeu vetllin pels interessos dels catalans. I això només ho podrem fer si el dia 25 de maig donem el nostre vot a qui ha demostrat ser capaç de defensar Catalunya a Europa; en Ramon Tremosa.


És l’hora de fer costat al partit del govern de Catalunya, també, a les institucions europees.

divendres, 9 de maig del 2014

Ramon Tremosa; treballant per als catalans, des d’Europa



Un any més hem vist com produïa allò que alguns anomenen la “festa de la democràcia”. Coincidint amb la mitjanit d’aquest divendres s’ha donat el tret de sortida a una nova campanya electoral. Durant quinze dies tornarem a sentir promeses a dojo, especialment d’aquells que saben que no tindran l’oportunitat de complir-les.

Entrem de ple en la campanya del que alguns ens han fet creure que son unes eleccions de tercera recolzant el seu discurs en la històrica baixa participació que registren les eleccions al Parlament Europeu. Una participació que tot indica que aquesta vegada augmentarà sensiblement a Catalunya. I això no és casual. Ja fa temps que els catalans no perdem cap oportunitat per fer sentir la nostra veu al món i, aquesta, és una ocasió com en tindrem poques, per fer-nos sentir a Europa.

Es cert que Brussel·les esta més lluny que Barcelona o que Madrid, però no és menys cert que el que allà es decideix, ens toca igual de prop –si no més- que el que es decideix a Barcelona o a Madrid. La mítica frase que diu que “la política, si no la fas, te la fan”, pren una especial rellevància quan parlem de política europea. I si això és així, que ho fa que molts encara es preguntin que hi van a fer els nostres polítics a Europa?

Com a totes les cases, per a tot hi ha de tot. Des dels que agafen l’avió amb destinació a Brussel·les amb aquella actitud de “posa-me-la aquí que no tinc butxaques”, fins als que necessitarien dies de 48 hores per acabar-se la feina. Precisament en aquest darrer grup –i jo en puc donar fe- hi trobem el candidat de Convergència i Unió al Parlament Europeu, en Ramon Tremosa.

No ens pot passar per alt que, mentre alguns es presenten a aquestes eleccions amb les mans plenes de promeses, en Tremosa hi arriba amb les mans plenes de feina feta. Massa vegades, la distancia entre Catalunya i Bèlgica fa que no ens arribi amb prou claredat la tasca que hi fan persones com en Ramon Tremosa. Encara son molts els qui no saben que en Ramon forma part de la Comissió del Transport que va donar llum verda al Corredor del Mediterrani i on van ser aprovades totes les seves esmenes per connectar-hi els ports de Tarragona i Barcelona, i que forma part de la Comissió d’Economia on ha estat ponent en diversos informes, com el de Política de la Competència, on es van criticar les males practiques de l’Estat espanyol en el rescat de Bankia.

Només cal fer un cop d’ull al vídeo que us adjunto en aquest post per adonar-nos de la immensitat de les xifres que han marcat els darrers cinc anys d’en Ramon Tremosa com a eurodiputat.

En cinc anys ha recorregut més de 500.000 quilometres, ha fet 1.081 preguntes parlamentaries, 7è de 766 diputats. Ha esmenat 278 directives europees, 6è. de 766 diputats. I ha signat 353 mocions de resolució, 7è de 766 diputats.

El que no ha fet en Ramon Tremosa al Parlament Europeu és passar desapercebut. Aquestes xifres no deixen espai per al dubte. Han estat cinc anys de treballar intensament per als catalans des d’Europa. I això, be val tenir-ho present quan escollim el nostre vot.

Aquesta vegada, amb en Ramon Tremosa, ens guanyarem Europa.


Si voleu saber més, us convido a visitar el seu espai web: http://tremosa.cat