dimecres, 21 de maig de 2014

Aquest diumenge, el vot, per als qui donen la cara


Des de fa un bon grapat de mesos, ser català i afrontar una nova jornada a cop de titular resulta, molts dies, una tasca més aviat poc grata.
Afortunadament, aquest dimarts he tingut una grata sorpresa quan he llegit el volum de peticions de vot registrat a les oficines de Correus. A Catalunya, les peticions per poder votar per correu en aquestes eleccions europees han augmentat un 45% mentre que al conjunt de l’Estat espanyol han disminuït un 4,5%. Per alguns poden ser simples xifres, però estic segura que per a la majoria es tracta d’una dada summament positiva.
Amb tota seguretat, els experts en demoscòpia atribuiran aquestes dades a l’interès que genera entre els catalans el procés sobiranista que vivim. I segurament tenen raó. Però hi ha una altra dada, tant o més important, que no hem de perdre de vista.
L’eslògan que encapçalava la manifestació de la Diada del 2012 –Catalunya, nou Estat d’Europa- no era una simple frase; era l’expressió de la voluntat d’un poble que porta Europa al seu ADN des de fa 1.200 anys. No és un invent de quatre eixelebrats per distreure l’atenció. Europa és el nostre espai natural.
Hem sortit al carrer de forma festiva a demanar que ens deixin votar. El Parlament ha recollit el clam del poble de Catalunya i l’ha portat fins al les Corts Generals. Cada petició ha rebut un “no” per resposta per part del govern de l’Estat. I els catalans seguim defensant el nostre dret a decidir de forma pacifica i utilitzant les nostres institucions. Europa ens mira i ens admira. I aquest 25 de maig ens miraran amb més atenció encara. Aquest diumenge, el vot dels catalans serà un vot de reafirmació europea i un pas ferm per voler formar part, amb veu pròpia, d’aquest projecte comú.
Pocs es podien imaginar que en tant poc temps hauríem avançat tant. Sense dubte és un mèrit de la societat civil catalana que s’ha mobilitzat per demanar als seus governants, amb veu clara i ben alta, que ens deixin decidir el nostre futur. Que ens deixin decidir quin tipus de relació volem mantenir amb l’Estat espanyol i amb les institucions internacionals.
No és una tasca fàcil per aquells qui governen. Liderar un procés com aquest és summament complex, no per manca de suport dels ciutadans –que és evident- sinó per les actituds d’aquells que ofereixen el seu suport al president Mas mentre per sota de la taula fan anar la calculadora per comprovar com van les enquestes.
És de justícia que diumenge que ve anem a votar conscients de qui és qui en aquest escenari. Sabent diferenciar entre aquells que “fan” i aquells que diuen que “faran”. És l’hora de demostrar a Europa que els catalans donem ple suport a la gestió del govern de Catalunya, a aquells que donen la cara, i que deleguem la nostra confiança en l’eurodiputat Ramon Tremosa perquè sigui la veu dels catalans al Parlament Europeu. És de justícia.

Els catalans volem votar, i ara ho podem fer. No perdem aquesta oportunitat.