dimecres, 21 de gener del 2015

Plantant cara a l’atur



Ja fa setmanes que sentim parlar de recuperació. Diuen, aquells que hi entenen, que la crisi enfila la recta final. Tots estem expectants a veure quan aquest efecte es notarà al dia a dia de les persones “normals”. Mentre això no passi, les xifres d’atur continuen provocant calfreds a tot aquell que troba el valor per dedicar-hi uns minuts.

Catalunya: 575.948 aturats. Barcelona: 422.935, Maresme: 36.133, Calella:1.587.

És important no oblidar que darrere d’aquestes xifres, hi ha persones. Només hi ha una cosa pitjor que comprovar aquests números; acostumar-se a la seva fredor.

Sempre he cregut que la millor política social que aquella que és capaç de generar llocs de treball.

Aquesta setmana hem sabut que la Diputació de Barcelona, a través del Programa complementari de foment de l’ocupació local, permetrà a l’Ajuntament de Calella destinar 376.816€ a fomentar l’ocupació de persones aturades i l’activitat econòmica del municipi. Això ens hauria de permetre contractar, en una primera fase, una trentena de persones que començarien a treballar a principis del mes de març.

No és una solució definitiva. Però representa una empenta, una oportunitat per a homes i dones de totes les edats que necessiten demostrar la seva vàlua i els seus coneixements. Una mena de bàlsam que ajuda a superar la xacra que representa l’atur, el costat més fosc de la crisi, capaç de convertir en vulnerable qualsevol persona; qualsevol.

dilluns, 19 de gener del 2015

Cultura de l'acord


El poble de Catalunya anhela la seva llibertat per governar-se a sí mateix, com a país, com a nació. Per aquest motiu és tan necessari recórrer el camí d’aquest procés polític, malgrat els obstacles. La transició nacional ha d’estar compromesa amb la feina ben feta, un factor pel qual Catalunya sempre ha destacat, per això era tan important assolir un acord polític per celebrar les eleccions el 27 de setembre.
Hem de mirar cap endavant, perquè a Catalunya ens aplega més el que tenim per davant que no pas per darrera. Tenim un passat de què sentir-nos orgullosos, però ara toca mirar cap endavant, per nosaltres i per deixar a les generacions futures un gran país. No podem permetre que alguns diguin que la convocatòria d'eleccions del proper 27 de setembre és un engany. Això no és cert. El veritable engany és la intolerància i la intransigència en el diàleg amb què ens hem trobat en els darrers anys.
Hem de tirar endavant, com sempre ho ha fet aquest país, perquè ens han dit que no per tots els mitjans. I des de l’acord i fent servir els instruments que tenim al nostre abast farem possible que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya decideixin sobre el seu futur. Defensarem el camí que ens hem fixat per als propers mesos perquè ens permetrà anar més lluny. Hem hagut d’escollir el camí de les eleccions per assolir la via de la llibertat a causa de les grans carències democràtiques i els entrebancs que Catalunya ha hagut d’afrontar. En altres circumstàncies no hauríem hagut de fer-ho a través d’unes eleccions. Amb un referèndum hagués quedat prou clar.
La por a la democràcia d’alguns no ens farà enrerea nosaltres que estem a favor de la cultura de l’acord, del diàleg, dels valors democràtics i de la capacitat d’entendre’ns. Així és com es fa gran un país, parlant, discutint, afrontant les discrepàncies de manera democràtica i civilitzada per permetre que el poble català pugui decidir amb llibertat el seu futur.
És cert que en les darreres setmanes s'havia afeblit i esquerdat el clima de consens, però s’ha pogut refer el pacte d'unitat, que va tenir el punt culminant el 9-N, per portar aquest procés fins a la victòria, fins a guanyar.
A més, amb aquest pacte, de ben segur que ERC avalarà els pressupostos, perquè no tindria massa sentit que s'hagués arribat a un clima d'acord general i els comptes quedessin penjats. I aquest clima d'acord s'estendrà també a les eleccions municipals, perquè es prioritzaran, per part dels dos partits els pactes postelectorals entre CiU i ERC, ampliant-ho a altres formacions que es vulguin afegir i que comparteixin el mateix full de ruta. Ens demostrem així, un cop més, que som un poble d’acords i pactes quan cal avançar plegats per dotar-nos d’un país millor, d’un futur millor.