dilluns, 28 de setembre del 2009

QUI TRENCA LA CONSTITUCIÓ?

Fa uns dies en un dinar per temes vinculats a la família, un amic – conegut, capità de la benemèrita, ens posava en dubte diversos valors. “La llengua oficial de l’estat és el castellà”, em deia, i jo li afegia tal i com diu la constitució, “sense perjudici de les llengües pròpies dels territoris....”

Vaig haver-li de repetir diverses vegades el mateix, davant del seu repetitiu i potser interessat oblit. D’altres tòpics varen sortir a la conversa, com per exemple que un estat amb 20 governs no és viable, etc.

Aquestes argumentacions estan en el dia a dia del debat polític de Madrid. Aquests arguments són una agressió a la nostre línia de flotació de la constitució espanyola. Per les persones nacionalistes com jo, els nostres lligams amb l’estat passant de manera exclusiva per el més estricte respecte a tots aquests valors. Els valors de la lletra i l’esperit de la constitució.

A partir de l’any 1992, amb la primera no majoria absoluta del PSOE, el partit Popular va començar a atacar aquesta línia. Desprès amb la victòria en minoria del PP, aquestes amenaces es varen ralantitzar fins a l’any 99 en que obté majoria absoluta. Son els anys d’atacs constants a les competències de la Generalitat. Ara cultura. Ara ensenyament amb un nou pla d’estudis, ara alló altre. Les victòries del PSOE, no han variat aquestes agressions a la nostra petita sobirania. La llei de la dependència, polítiques de vivenda, la tercera hora del castellà, fins i tot temes de sanitat. Qui ha trencat doncs l’esperit de la constitució? Des de Catalunya es va respondre amb més radicalitat amb uns bons resultats electorals per part d’ERC.

Avui a la vanguardia m’he sentit encara més consternada com una persona de la trajectòria de Kepa Aulestia parli de la “minoria de arrastre” per referir-se a com s’ha volgut trencar des de Catalunya amb la consulta popular d’Arenys de Munt el marc estatutari. Ara resulta que serem els catalans els que em trencat el pacte constitucional. Quina barra !!!!

Mai m’he destacat per tenir actituds radicals en temes nacionals, però cada dia es fa més difícil acceptar, crec que per molts catalans, aquesta segona o tercera lectura de la constitució, que ens situa, essent molt optimistes amb les mateixes competències que podria tenir una Diputació, però lluny de les aspiracions d’autogovern.

El pitjor de tot seria, que els catalans que agradi o no, varem ser capdavanters en la lluita per la democràcia, un dia pensem que ens varem equivocar. I que més que democràcia i constitució el nostre problema era el de la sobirania com a poble. I això, amb aquestes actituds cada dia hi ha més catalans, no se si pocs o molts, però cada dia més que ho viuen així.

Quina és “la minoria d’arrastre” a Espanya, senyor Aulestia?

dimarts, 22 de setembre del 2009

II Premi Blocs de Maresme

Diari Maresme, amb motiu de la celebració del seu tercer aniversari, ha organitzat el "II Premi Blocs del Maresme".
Hi ha quatre premis repartits en les mateixes categories que té el diari: Societat, Política, Cultura i Esports. De cada categoria, hi ha cinc finalistes escollits per membres d'aquest mitjà de comunicació i un jurat creat expressament per aquesta convocatòria. Del 21 de setembre a l'1 d’octubre, tothom que ho vulgui, (un vot per IP) pot votar, un sol cop, un bloc de cada categoria.
En la categoria de Política com a finalista es troba aquest bloc, el meu bloc, vull agraïr a Diari Maresme la creació d'aquests premis i a tots els membres del jurat el seu reconeixement a la dedicació que suposa mantenir un bloc viu, i també desitjar molta sort als altres finalistes.
Si voleu podeu votar pel meu bloc en aquest link: votar

GRÀCIES!

dilluns, 14 de setembre del 2009

CONSULTA POPULAR A ARENYS: QUE NO ENS POSIN AIGUA AL VI!

La consulta popular d’Arenys de Munt té el valor que té. Una consulta oberta, democràtica, popular, on tothom s’ha pogut expressar de manera lliure.

La participació dels veïns d’Arenys certament no ha estat del tot espectacular, com tampoc ho va ser d’espectacular d’altres consultes i per això, si no podem cantar cap victòria, que tampoc ningú ens vulgui endossar una derrota.

El resultat dels que hi ha participat ha estat però abassegador a favor de la independència del nostre país (96,4%). I aquí cal fer la lectura correcte. Si amb el referèndum de l’estatut, les forces que el vàrem recolzar no podíem acceptar que ningú ens sumes els no i les abstencions per desqualificar la “nostra carta magna”, que ara ningú faci el mateix. Que no ens facin trampes !!

Aquesta consulta ha obtingut uns 100 i escaig vots més favorables que no pas l’Estatut. Que ningú, ningú faci trampes. Estic convençuda que no tots son vots contraposats. Molta gent que va votar a favor de l’Estatut ara ho ha fet a favor de la independència. El que queda clar, crec, és que una part del nostre poble, si vota en llibertat, no té por d’assolir els màxims nivells de sobirania i autogovern. És més, ho desitja sincerament.

El percentatge de participació que no enganyi ningú. Han votat els que han volgut votar. Si la comissió organitzadora no hagués volgut deixar votar els menors de 18 anys ni els que no tenen la nacionalitat administrativa per votar, els percentatges de participació haguessin estat encara més importants.

Com a reflexions finals. Els partits polítics hem de fer una reflexió serena sobre els moviments de la societat civil. Una part de la societat civil està prenent la iniciativa a TOTS els partits nacionals. A tots. Partits que en aquests moments no estem donant resposta a les legítimes aspiracions de una part important i significativa del nostre poble.

El que ha passat a Arenys representa una part de l’expressió de Catalunya. No de tota. Però que ningú menystingui el que ha passat. La caverna espanyola, la de dretes i la d’esquerres també la del senyor Montilla ja s’afanyen a dir que el nacionalisme sobiranista a Catalunya és una minoria i que això d’Arenys és una agressió al poble català no nacionalista.

A Espanya no entenen res de res. O entenen massa.?