dijous, 7 de març de 2019

#SomDones




Que només hagi passat poc més d’un segle de les primeres mobilitzacions en favor de la igualtat de la dona vers l’home, grinyola. Que algunes de les mares de la nostra generació encara veiessin com al seu document d’identitat constés com a ofici “sus labores”, provoca un alt nivell de perplexitat. Que a ple segle XXI hi hagi moviments que pretenguin aturar qualsevol avenç que suposi l’equiparació entre homes i dones i gosin posar en dubte la violència de gènere, no te nom. Que un partit polític pugui portar al seu programa electoral la proposta de derogar la Llei de Violència de Gènere i, tot i així, aconsegueixi 12 diputats en un parlament autonòmic i les enquestes el situïn al Congreso de los Diputados, ens diu que alguna cosa no funciona a la nostra societat, suposadament, avançada.

L'última macro enquesta sobre la violència de gènere realitzada pel Ministerio de Sanidad i Igualdad indica que el 12,5% de les dones majors de 16 anys han sofert violència masclista alguna vegada en la seva vida. Mostra que el 2,7% de les dones majors de 16 anys han sofert violència en l'últim any. I només el 28,6% va presentar denúncia.

Amb tot, el 77,6% de les dones víctimes de la violència masclista han aconseguit sortir-se’n i el 45% han acudit a algun servei d'ajuda mèdica, social o legal.

És important perdre la por. I no és menys important seguir treballant per capgirar algunes dades que encara son del tot inadmissibles.

El 93% de les excedències per tenir cura dels fills, les agafen les dones. De mitjana, una dona cobra un 16% menys que un home per fer la mateixa feina. I només un 20% de les dones accedeixen a les cúpules empresarials.

I en un any d’eleccions, no podem perdre de vista el paper secundari que, en moltes ocasions, es dona a les dones a les llistes electorals.

Només el 35,54% dels electes són dones. Només el 19% d’alcaldies estan encapçalades per dones. És necessari treballar conjuntament per aconseguir uns municipis més paritaris on el feminisme superi la seva fase reivindicativa per convertir-se en una actitud vital.

Per això, a Calella no ens hem volgut conformar amb una jornada de reivindicació feminista i hem volgut dedicar tot un més a conèixer més a fons la realitat de la dona. Ho hem fet des de l’Ajuntament i en estreta col·laboració amb l’Associació de Dones de Calella, Oncolliga, l’Associació per a la Promoció de la Dona Treballadora, Calella Marxa, l'Associació Cultura i Arrels, el Col·lectiu de Dones Africanes de l'Alt Maresme i la Comunitat Feminista. Un intens calendari d’activitats destinades a impulsar la igualtat de gènere entre els ciutadans.

Hi ha qüestions en les que tornar enrere pot ser demolidor per a les societats, i retrocedir en el camí lent i pedregós que hem fet les dones al llarg de dècades de lluita desigual, n’és una. No ens aturarem, som així, som dones!