dijous, 26 de gener del 2017

Omplint “cafeteries”



Com se sol dir en l’argot 2.0, hem passat pantalla. Hem deixat enrere la pantalla del dret a l’autodeterminació per obrir la del dret a decidir. És per això que, ara més que mai, és necessari explicar, explicar i explicar qui som, d’on venim i on volem arribar.

Aquest dimarts, el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller d’Exteriors Romeva, van ser a Parlament Europeo per explicar, en nom del Govern de Catalunya, allò que en diuen “el procés”.

Van anar a explicar que Europa no pot tancar els ulls a aquesta realitat. Quan arribi el dia del referèndum, amb l’Estat espanyol en contra, Europa haurà de decidir quina és la seva postura, i és impensable que no es posi del costat de la democràcia. Lluny de mirar cap a una altra banda, Europa ha de ser part de la solució, per coherència amb els valors i els principis democràtics que la inspiren. És fàcil entendre que, fins avui, Europa s’hagi volgut mantenir al marge del que molts consideren un problema intern, com és necessari informar a les instancies europees que, més d’hora que tard, hauran d’assumir que no son aliens a aquesta qüestió.

Els contraris a aquest procés democràtic han intentat desprestigiar, per terra, mar i aire, l’acte organitzat pel govern català al Parlament Europeu, titllant-lo de “trobada de bar” on no assistiria cap líder europeu destacat. No han entès –o no han volgut que s’entengui- que dimarts no era el dia de trobades oficials amb líders europeus. Aquestes trobades, a dia d’avui, ni tant sols s’han demanat. Hi haurà temps per a tot.

El que no volen veure és que la segona sala en capacitat del Parlament Europeu –allò que van definir com una cafeteria-  es va omplir de persones interessades amb el que està passant a Catalunya, entre les que hi havia una trentena d’eurodiputats i una cinquantena de representants d’altres regions i estats d’Europa com Hongria, Suècia, Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Lituània, Eslovènia o Portugal, desafiant les pressions de la diplomàcia espanyola.

No hi va haver diplomàtics de primer nivell, es cert. Els ambaixadors estaven a la recepció d’any nou convocats pel flamant president de l’Europarlament, Antonio Tajani (del Partit Popular Europeu). Però això no va impedir que a la sala s’hi poguessin veure diversos representants de diferents ambaixades. S’ha de dir tot.

Ens hem hagut de sentir que fèiem el ridícul, el mateix dia que Rajoy revivia un d’aquells moments només comparables al de “y la europea?” valorant, en públic, la conferencia europea del govern català dues hores abans que es produís i es queixava de la inexistència del castellà als webs de la Generalitat, idioma que hi és present des de l’any 2000.

Primer ens van ignorar, després se’n van riure, més tard ens han atacat, i ara hem omplert la “cafeteria”. Catalunya guanya.

dijous, 12 de gener del 2017

Operació diàleg o Operació Catalunya?



Les festes de Nadal van marxar tan de pressa com van arribar. Al compàs de les dotze campanades que separen un any de l’altre, mentre evitàvem ennuegar-nos amb el raïm que ens ha de portar sort, molts repassàvem, mentalment aquells bon propòsits pel nou any, incloent aquells que sabem que no complirem. Que no anem al gimnàs més que per pagar la matricula i estrenar les malles noves, no te més conseqüències que la humana enrabiada amb la bascula la pròxima vegada que ens pesem. Altra cosa son els compromisos que, suposadament, assumeixen aquells que ens governen des de Moncloa.

La totpoderosa Soraya Saenz de Santamaria, a qui els reis han portat un despatx a Barcelona perquè pugui venir més sovint a visitar la colònia, activa l’”Operació Diàleg” oblidant desactivar l’”Operació Catalunya” de la que presumien els intocables Daniel de Alfonso i Jorge Fernàndez Diaz.

Pocs dies després d’enviar el ministre a recordar a la Generalitat que es tregui del cap el possible traspàs de les infraestructures ferroviàries de l’Estat a Catalunya, ella mateixa, en persona, venia a Barcelona per reunir-se amb el vicepresident Oriol Junqueras durant dues hores que podien donar molt de si, però tot plegat es va resumir a un “no us autoritzarem el referèndum” i, “si voleu parlar de més coses, feu venir el president Puigdemont a la Conferència de presidents autonòmics en representació de la comunitat autònoma que sou i sereu”.

I mentre la maquinaria de comunicació del Partit Popular continua llençant per terra, mar i aire el missatge de l’”Operació diàleg”, quan amb prou feines la Soraya havia arribat a Madrid, coneixíem que la fiscalia demanava nou anys d’inhabilitació per a en Francesc Homs per haver participat en l’organització d’aquell referèndum que ells mateixos van considerar “de costellada” i que es proposava una nova querella per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, aquesta vegada per permetre que es tramités i es votés el nou full de ruta aprovat el 6 d’octubre passat durant el Debat de Política General, i en que es preveu fer un referèndum aquest any. I com que per poc no s’hi posen, hi inclouen Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, els tres primers de Junts pel Sí i l’últim de Catalunya Si que es Pot, tots ells membres de la Mesa.

Ni em sorprèn ni em desanima. Ja sabem quin pa hi donen. Però sap greu que, davant d’aquest panorama, encara hi ha qui es preocupa més de saber quin serà el candidat del Partit Demòcrata a les pròximes eleccions quan, el que importa de veritat, és si aquestes eleccions seran autonòmiques o seran les primeres del nou Estat català.