dijous, 26 de gener de 2017

Omplint “cafeteries”



Com se sol dir en l’argot 2.0, hem passat pantalla. Hem deixat enrere la pantalla del dret a l’autodeterminació per obrir la del dret a decidir. És per això que, ara més que mai, és necessari explicar, explicar i explicar qui som, d’on venim i on volem arribar.

Aquest dimarts, el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i el conseller d’Exteriors Romeva, van ser a Parlament Europeo per explicar, en nom del Govern de Catalunya, allò que en diuen “el procés”.

Van anar a explicar que Europa no pot tancar els ulls a aquesta realitat. Quan arribi el dia del referèndum, amb l’Estat espanyol en contra, Europa haurà de decidir quina és la seva postura, i és impensable que no es posi del costat de la democràcia. Lluny de mirar cap a una altra banda, Europa ha de ser part de la solució, per coherència amb els valors i els principis democràtics que la inspiren. És fàcil entendre que, fins avui, Europa s’hagi volgut mantenir al marge del que molts consideren un problema intern, com és necessari informar a les instancies europees que, més d’hora que tard, hauran d’assumir que no son aliens a aquesta qüestió.

Els contraris a aquest procés democràtic han intentat desprestigiar, per terra, mar i aire, l’acte organitzat pel govern català al Parlament Europeu, titllant-lo de “trobada de bar” on no assistiria cap líder europeu destacat. No han entès –o no han volgut que s’entengui- que dimarts no era el dia de trobades oficials amb líders europeus. Aquestes trobades, a dia d’avui, ni tant sols s’han demanat. Hi haurà temps per a tot.

El que no volen veure és que la segona sala en capacitat del Parlament Europeu –allò que van definir com una cafeteria-  es va omplir de persones interessades amb el que està passant a Catalunya, entre les que hi havia una trentena d’eurodiputats i una cinquantena de representants d’altres regions i estats d’Europa com Hongria, Suècia, Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Lituània, Eslovènia o Portugal, desafiant les pressions de la diplomàcia espanyola.

No hi va haver diplomàtics de primer nivell, es cert. Els ambaixadors estaven a la recepció d’any nou convocats pel flamant president de l’Europarlament, Antonio Tajani (del Partit Popular Europeu). Però això no va impedir que a la sala s’hi poguessin veure diversos representants de diferents ambaixades. S’ha de dir tot.

Ens hem hagut de sentir que fèiem el ridícul, el mateix dia que Rajoy revivia un d’aquells moments només comparables al de “y la europea?” valorant, en públic, la conferencia europea del govern català dues hores abans que es produís i es queixava de la inexistència del castellà als webs de la Generalitat, idioma que hi és present des de l’any 2000.

Primer ens van ignorar, després se’n van riure, més tard ens han atacat, i ara hem omplert la “cafeteria”. Catalunya guanya.