dilluns, 1 setembre de 2014

#icebucketchallenge; l’ELA també parla català

Ara fa dos anys, a en Pete Frates, un popular jugador de beisbol universitari de 29 anys, li van diagnosticar Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). En Pete va voler deixar el testimoni gràfic de la seva experiència en un vídeo penjat al seu lloc web. Entre altres coses deia; “Dins meu, la meva ment està tant clara com sempre, o fins i tot mes. Quan estàs assegut i no et pots moure, quan et passes tot el dia observant, t’adones de cada petita cosa. La meva memòria ha millorat i m’adono de coses que abans em passaven per alt”. Aquestes paraules no poden deixar indiferent qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat.

Un cop més, els més joves ens van donar una lliçó. La Plaça Copley de Boston va reunir 200 persones que van decidir llençar-se una galleda d’aigua gelada al damunt per cridar l’atenció sobre aquesta malaltia sense tractament ni cura i recollir diners per a la seva investigació. Aquests 200 joves van gravar la seva gesta en un vídeo que posteriorment van “penjar” a la xarxa, convertint-se en un fenomen viral i fent que persones de tot el mon, famoses i anònimes, repetissin el gest. Cada persona que es gravava en vídeo llençant-se una galleda d’aigua gelada al damunt, es comprometia a donar 10€ a una entitat que treballés en la lluita contra l’ELA. A l’hora, nominava tres persones més que havien de repetir la gesta en menys de 24 hores i, si no ho feien, el donatiu pujava a 100€. La cadena havia començat.

En un món dominat per les males notícies, resulta increïblement complaent descobrir com les tot poderoses xarxes socials es poden convertir en una autopista per on fer circular la solidaritat. Als EEUU s’han arribat a recaptar 90M€ destinats a associacions i entitats dedicades a la investigació i a la lluita contra l’ELA. Però l’ELA també parla català.

Es calcula que a Catalunya hi ha 400 famílies afectades per un cas d’ELA. D’aquestes, 350 reben el suport i l’ajut de la Fundació Miquel Valls, amb seu a Calella, i única a tot el territori català dedicada a la lluita contra l’ELA.

No cal dir que qualsevol donatiu destinat a investigar sobre aquesta malaltia sense tractament ni cura és sempre benvingut, vagi on vagi destinat. Però no podem passar per alt que a Catalunya hi ha gent que dedica bona part del seu temps a treballar per acompanyar els afectats per l’ELA i les seves famílies en el farregós camí on els ha portat el destí. Gràcies al que s’ha batejat com a Ice Bucket Challenge, la fundació amb seu a Calella ja ha rebut 18.000€. Ara, no ens podem aturar. Tingueu-ho present quan us decidiu a fer el gest. Jo, ja l’he fet.




Podeu fer els donatius a la Fundació Miquel Valls als següents comptes bancaris:

La Caixa:                    2100 3422 16 2210103820
Catalunya Caixa:       2013 3288 90 0200041929
BBVA:                         0182 1615 22 0201676803

dijous, 7 agost de 2014

Veritats, mentides i enquestes

Puntual a la seva cita mensual, aquesta setmana hem conegut les dades del baròmetre de juliol del Centre d’Estudis Sociològics (CIS). És aquell estudi que fa que durant unes hores, periodistes, contertulians i polítics llegim i rellegim, del dret, del revés i de costat cadascuna de les xifres que aboca l’exercici demoscòpic.

Aquesta vegada el protagonista de la “festa” ha estat la formació de Pablo Iglésias. Molts han aprofitat per establir comparatives amb la sorpresa de Syriza, a Grècia, o el ressò mediàtic de Beppe Grillo, a Itàlia. Embolica que fa fort. I entre tanta xifra mai falta qui intenta simplificar l’estudi confeccionant una mena de ranking que fa ballar, amunt i avall, les posicions de “podi”. Una mena de “Gran Hermano” en que alguns reben la nominació per “abandonar la casa” i el nouvingut cau especialment en gràcia a l’audiència convertint-se en l’atracció principal del programa.

Malament aniríem si penséssim que les enquestes son dipositaries de la veritat més absoluta, com malament anirem si pensem que tots els ciutadans vivim la vida a ritme de “Telenotícies”. No podem oblidar que la ciutadania es mou a cop de percepcions, i aquestes les generen –en bona manera- els propis titulars de premsa. És a dir, que aquesta setmana hem estat un cop més testimonis de com els mitjans analitzen el resultat del que, en bona mesura, molts d’ells han provocat.

Quedar-nos amb l’anàlisi superficial de qui millora i qui empitjora resultats i buscar la forma d’atribuir-ho a la gestió dels diferents partits polítics, seria propi d’una actitud curta de mires. Com si no, es pot explicar que el govern del Partit Popular continuï essent la força amb més possibilitats de guanyar unes eleccions, superant en 9 punts al PSOE?

Per entendre els resultats d’un baròmetre que dona podi al partit d’Iglesias cal anar fins a la pregunta número 7 del qüestionari; Quin és, segons el seu parer, el principal problema que existeix actualment a Espanya? I aquí el podi el formen, per aquest ordre, l’atur, la corrupció i els polítics.

És evident que alguna cosa no estem fent be. Que l’atur sigui el que més preocupa és, a banda d’una evidencia, la prova de que aquells que han de vetllar per reduir les cues a les oficines d’ocupació no se’n acaben de sortir. Possiblement una mostra més d’allò que en diuen “síndrome Moncloa”. La dificultat per entendre el que passa més enllà de les parets del despatx.

La segona i la tercera preocupació dels espanyols, la corrupció i els polítics, sembla que es puguin englobar en un mateix bloc. És evident que una porta a l’altra. I aquí és on cal que fem un exercici de responsabilitat tots plegats.

Els casos de corrupció, a vista de titular, sempre son extremadament magnificats. No oblidem que el percentatge de polítics relacionats amb algun cas de corrupció no arriba a l’1%! I no només això. El percentatge de polítics que arriben a ser encausats i detinguts es queda en el 0,15%!

Aquestes xifres no justifiquen res. Tot el contrari. Un sol cas demostrat de corrupció per part de qui ha merescut la confiança dels ciutadans en unes eleccions és condemnable i perseguible fins a les ultimes conseqüències. Però és feina de tots, polítics, periodistes i ciutadans, donar el valor real a les coses, no deixar-nos influenciar pels titulars, i treballar per recuperar la confiança mútua. Només així podrem evitar entrar en una dinàmica que faci saltar pels aires el que tots plegats hem construït, no sense esforç, durant els darrers 39 anys.

Per cert, segons l’últim baròmetre del CIS, els nacionalismes preocupen a un 0,7 dels enquestats.

dijous, 31 juliol de 2014

Declaració de l’Alcaldessa i els regidors i les regidores de CDC de Calella

L’alcaldessa i regidors/regidores de CDC de l’ajuntament de Calella i arran del comunicat que va fer el President Pujol el passat divendres 25 de juliol, volem manifestar la nostra profunda tristesa i desolació per les seves declaracions.

Créixer democràticament amb el President Pujol ha estat per a nosaltres quelcom més que una ideologia, ha estat un referent en molts sentits i és per això que consternació és la paraula que defineix millor el nostre estat d’ànim.

Costa d’entendre que una persona que va ser empresonada i torturada i va estar sotmesa a un Consell de Guerra pels seus ideals en èpoques tant difícils, com va ser la dictadura, pugui acabar actuant de manera tan poc exemplar. Són molts pocs anys de democràcia al nostre país i per això els referents democràtics – com a País Jove en aquest aspecte- van directament lligats a persones que varen lluitar per una societat més lliure i més justa, i per nosaltres ell era un dels principals.

Tenim el cor trencat i ens venen al cap moltes persones de Calella  que sempre  li varen fer costat en la recuperació social i la construcció del País, persones que també com nosaltres tenen ara un dolor immens al conèixer el comunicat.

La nostra exigència democràtica i moral ens obliga a dir a la ciutadania de Calella que malgrat aquest cop tan dur, no defallirem en les nostres responsabilitats ni en la nostra vocació de servir a la gent. Seguirem treballant amb la mateixa claredat, transparència i il·lusió que el primer dia.

Catalunya  està vivint  moments delicats i alhora molt esperançadors i tenim la certesa plena que el nostre país és la fortalesa del conjunt de pobles i ciutats que el componen i que, ara més que mai, cal anar endavant per enfortir, també des de Calella, el conjunt del País.

Amb profunda tristesa.

Montserrat Candini, Xavier Pedemonte, Albert Torrent, Núria Parella, Xavier Arnijas i Lorena Sánchez


Calella, 31 de juliol del 2014