dijous, 13 de setembre de 2018

De fabrica tèxtil del segle XX al complex educatiu del segle XXI



Escric aquestes línies al final d’un dia tant intens com satisfactori. Després d’anys de gestions, hem inaugurat la nova escola El Far, una ocasió única en que hem comptat amb la presencia del President Torra i el conseller Bargalló.

No puc amagar la satisfacció de veure convertida en realitat una llarga reivindicació de la ciutat des del 1974, quan va obrir les portes el que havia de ser una escola provisional, a l’espera d’una construcció més gran i definitiva.
Ens hem de remuntar al 2011per trobar les primeres gestions per aconseguir aquesta nova escola. Des d’aleshores s’ha treballat colze a colze amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, des que n’era consellera la benvolguda Irene Rigau.

L'any 2013 vàrem signar un conveni amb Ensenyament que ens permetia convertir la Fàbrica Llobet-Guri en un complex educatiu que acolliria l'antiga escola Salicrú, l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), el CFP Francesc Grau i Viader, el Centre Obert El Pins i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Els fruits d’aquest acord no van tardar en arribar i aquell mateix any obria les portes l’EOI.

Ningú posa en dubte que aquesta antiga fabrica tèxtil, referent durant els anys del gènere de punt, ha esdevingut un símbol de la capacitat de treball i perseverança dels calellencs, a l’hora que ha representat la capacitat d’aquesta ciutat de reinventar-se

L’escola El Far ha obert les portes després d’un llarg procés pel que han passat diferents direccions i AMPA’s. L’entrega de la comunitat educativa ha estat clau a l’hora de convertir els desavantatges en reptes fins a aconseguir que l’escola en surti beneficiada i enfortida, potenciant la innovació i la modernitat en cada projecte.

A les acaballes del curs 2017/18 vàrem fer el pas definitiu per convertir en realitat aquest projecte; buscar un nom que definís l’esperit i el tarannà dinàmic, integrador modern i guia de l’educació dels nostres fills: El Far.

Vull agrair aquests anys de compromís i perseverança a les AMPA’s, que us heu sabut mobilitzar exigint allò que és just. Als diferents equips directius que ha tingut l'escola i, en especial, als dos últims, encapçalats per en Javier Madrid i l'Anna Codina, respectivament. I agrair la paciència als passats, presents i futur alumnes de l’escola que han estat, son i seran la llavor d’un futur ple de canvis.

Per últim, i no per menys important, vull agrair el treball i la dedicació de la regidora Núria Parella, sense el compromís de la qual aquest projecte hauria estat molt més difícil de realitzar.



Els qui tenim la responsabilitat de fer una ciutat millor hem complert amb el nostre compromís. L'escola és vostra. Vosaltres en sou la seva riquesa. Alumnes, pares i mares, mestres... Seguiu-nos sorprenent, des d’aquesta nova escola, amb iniciatives com els padrins i fillols de lectura, els carnavals, els vostres fantàstics poemes i cançons per Sant Jordi, els panellets, el concert de Nadal, els balls dels mestres, la sopa i el pollastre dels dijous que fan la Lucy i la Montse i l'Àngels que sempre ens rep amb tan bona cara a l'AMPA.

Ara toca seguir treballant, junts, com sempre...

Però l’escola El Far no ha estat la única cosa que hem inaugurat avui. També hem descobert la placa que dona nom a la Plaça Muriel Casals. Perquè la Muriel es mereix ser recordada sempre. I quina millor manera de ser recordada que escrivint el seu nom al costat de l’escola on creixeran i es formaran les noves generacions de calellencs?

Gràcies, Muriel...

dilluns, 10 de setembre de 2018

O llibertat, o llibertat; bona Diada a tothom!




Ens trobem una vegada més a les vigílies de la Diada Nacional de Catalunya i en aquest sentit voldria transmetre-us unes  reflexions. 

La primera llei promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya l'any 1980 va declarar l’11 de setembre Diada Nacional de Catalunya, amb el propòsit de commemorar la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714. En el seu text preliminar es fa esment al dolorós record de la pèrdua de les llibertats i a una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, que suposava també l'esperança d'un total recobrament nacional.

Els homes i dones que formaven el primer Parlament d’aquella -encara avui- dèbil democràcia, no es podien imaginar que, 38 anys després, Catalunya viuria escenes de violència més pròpies de l’època que deixaven enrere que de la que acabaven d’encetar, i que el Govern legítim de Catalunya seria empresonat o portat a l’exili.

Els lamentables esdeveniments viscuts aquests últims mesos han implicat un punt i a part en la història de Catalunya. Partim de la legitimitat que ens dóna la resistència pacífica exercida l’1 d’octubre de 2017, en què milers de ciutadans vam ser còmplices d’exercir la democràcia.

Tres segles després del Decret de Nova Planta, Catalunya viu moments en què la llibertat d’expressió està amenaçada per aquells que promouen la retirada de llaços grocs, els mateixos que ignoren els símbols franquistes. Exigeixen llibertat d’expressió aquells que eviten que l’exerceixin els qui no pensen com ells.

Els dies que vindran han de servir per reivindicar-nos com el poble radicalment democràtic que hem demostrat ser. No ens fa por la democràcia perquè, cada vegada que s’han posat urnes, hem guanyat.

A tots ens pertoca mantenir alt el termòmetre de la mobilització, reivindicant els nostres drets com ho hem fet sempre, de forma cívica, contundentment pacífica i “tossudament alçats”; plantant cara als qui voldrien retrocedir quatre dècades enllà, fent costat als qui defensen el mandat de les urnes i, sobretot, fent sentir el nostre escalf als qui paguen amb la seva llibertat la defensa de la democràcia. Només són culpables d’exercir-la i els hem de fer saber que el seu sacrifici no és estèril.

Faig meves les paraules de Pompeu Fabra pronunciades pel president Torra a la conferencia del TNC; “Només tindrem allò que nosaltres sapiguem guanyar”.

O llibertat, o llibertat.

Visca Catalunya!