dimecres, 3 d’abril de 2019

40 anys d’ajuntaments democràtics


-->
Acte de commemoració dels 40 anys d’ajuntaments democràtics celebrat a Calella el 30 de març


Avui els municipis democràtics compleixen 40 anys d’història, 40 anys en els que tots plegats, dones i homes, es van posar al servei dels ciutadans i que han continuat la seva tasca amb l’objectiu de construir projectes col·lectius , des dels valors i des de la transformació social i amb la complicitat del ric teixit associatiu de la Ciutat per transformar-los i convertir-los en la Calella d’avui.
L’any 1979, en prendre possessió el primer govern democràtic,  Calella tenia 10.599 habitants; quaranta anys mes tard, quasi hem doblat la població i ja hem superat els 19.000. Amb una petjada humana de gairebé 2.000.000 de pernoctacions a l’any.  Gent nascuda a Calella, o gent que hem vingut de fora, de les rodalies ( com jo mateixa nascuda a Barcelona ), o altres de ben lluny. Fins i tot d’altres països.
Aquesta és la nostra força com a comunitat. D’aquesta població, actualment prop d’un 18%  són d’origen estranger; estrangers de tota mena, persones amb capacitat econòmica o persones que han vingut per la necessitat de buscar un futur  econòmic a la nostra ciutat, amb voluntat de formar-ne part.  Tots plegats som Calella.
I al capdavall això no és res més que el que ha estat sempre el nostre país:  gresol de cultures i civilitzacions de tota mena que al llarg de la història, l’han forjat i enriquit, des del respecte, el compromís i la solidaritat.
Celebrem quaranta anys de democràcia. La forma més antiga per la que homes i dones van decidir governar-se quan van esdevenir lliures.
La democràcia és llibertat, perquè neix de la llibertat mateixa. La democràcia es justícia, perquè sense la justícia no hi ha llibertat possible.
Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) el reconegudíssim escriptor britànic, digué: “No pots fer una revolució per tenir la democràcia. Has de tenir la democràcia per fer una revolució.”
I això és el que han esdevingut aquests 40 anys. Progrés i millores en tots  els ordres. 40 anys que han estat una revolta permanent de somnis.
Els primers ajuntaments també foren la porta d’entrada dels joves a la política. Joves plens d’il·lusió, joves amb ganes de revoltes de clavells, de lliurar-se de la política gris i arcaica, de la política de la por i de la repressió.
En el primer govern, l’any 1979, dos joves amb menys de 30 anys, com en   Jaume Planas, en Josep Puig, donaven testimoni  de que els joves reclamaven un lloc en el govern de la ciutat, en la decisió de les coses que ens passen cada dia. Malauradament, aquest petit percentatge no sempre ha tingut continuïtat, i caldria repensar tots junts com hem de fer per involucrar-los més en la participació pública a la nostra ciutat.
En canvi, els ajuntaments, la participació en la vida pública local, han propiciat un de les portes d’accés a un dels progressos més significatius, el de la igualtat de gènere, malgrat estiguem lluny encara d’aconseguir la normalitat desitjada.
Preneu nota de les següents dades, que són prou significatives.
No fou fins al segon mandat, el 1983,  que hi hagué la primera dona en un ajuntament a Calella, la Dolors Rovira. Una única dona en un lloc d’homes, amb normes fetes per  homes i pensades per homes; ella va saber trencar un món en el que una dona era una raresa.
Alguna coses començaven a passar. Molt lentament.
La primera dona policia, l’Encarna Flores, entrà en la policia local el 1984.
L’any següent, el 1985  per primera vegada, accedia al càrrec de secretaria de l’Ajuntament, un càrrec reservat als homes des de que va néixer la ciutat fa més de 650 anys, la Mercè Mena, una noia jove burgalesa que al primer ple ja ens parlava en català, i que encara està entre nosaltres.
En el mandat següent, el 1987, també només hi hagué una dona, la Glòria Claramunt, que fou la primera dona en participar en el govern, amb una responsabilitat de gestió;  una doble circumstància aquesta, única dona i amb responsabilitats,  que es tornà a reproduir l’any 1991, amb la Montserrat Casaus, quan aquesta repetí mandat.
A cada mandat la participació de les dones fou així, un percentatge petit, una presència escadussera, fins que l’any 2011, per primer cop, de les 17 persones que composen l’ajuntament, 8 eren dones, i una d’elles alcaldessa, circumstància que també es va reproduir en el mandat següent, i en l’actual, al que a més d’alcaldessa tenim  una cap de l’oposició, la Cristina Gómez, i un total de sis dones.
Però les revoltes no s’aturen, ni cal aturar-les, fins aconseguir la plena normalitat. Que una dona no hagi de demostrar més que un home per accedir en condicions iguals al mateix lloc, a la mateixa responsabilitat. I perquè no? que s’esdevingui allò que no ha succeït fins ara, que en ple municipal, amb la mateixa normalitat hi hagi un major nombre de dones.
Vull aprofitar també per agrair als 4 alcaldes que em van precedir :
En Ramon Bagó , malauradament ja no hi és , però sempre romandrà –entre nosaltres- el seu esperit lluitador, empresari i promotor turístic.
Joaquim Rey, Alcalde fortament arrelat a les entitats de la nostra Ciutat i amb una gran dosi d’humanisme.
Josep Basart, Professor, i lluitador també pels drets dels seus conciutadans i els del País.
Josep M. Juhé, Fundador entitat ecologista, molt vinculat a l’acció mediambiental.
A tots ells , moltes gràcies, per ajudar a la transformació de la nostra Ciutat i per la millora de la qualitat democràtica.
Daniel Innerarity en el seu darrer llibre “Política per perplexos diu “ El panorama actual és molt diferent : les condicions incertes del treball, els desconcert que produeix la volatilitat dels canvis , la dificultat de distingir entre informació i rumorologia, la naturalesa dels nous conflictes, que com el terrorisme, representa un amenaça difosa i això produeix irritació  L’actual paisatge polític s’ha omplert d’una decepció generalitzada  que ja no es refereix a quelcom concret , sinó a una situació en general . “
I perquè faig referència al llibre d’aquest Catedràtic i professor de la Universitat de sorbona , no per traslladar cap pessimisme ans el contrari per conscienciar i reivindicar de nou l’enorme importància dels pobles, viles i ciutats que constituïm l’autèntica musculatura del País, per dir també en un dia com avui que no ens deixem arrossegar per un pessimisme que sembla que sigui el signe dels temps. La fortalesa de les Comunitats ( m’agrada molt aquesta paraula ) és la capacitat de generar confiança a molts nivells . La cadena / cadenes de confiança és el nervi autèntic de la prosperitat i d’un futur esperançador.
Vull recordar l’1 d’Octubre (exemple d’esperança i de cadena de confiança) , aquí sou gent de diferents sensibilitats ideològiques , però deixeu-me que reivindiqui aquell dia com la mostra de la força d’un poble, la seva gent que de manera serena, pacífica , va construir un pagina de la nostra Història – em refereixo també a la nostra Ciutat i,  que tant magníficament va recollir amb el Documental 1 d’octubre l’Ernest Vila.
M’agradaria creure que més enllà de moments incerts, confusos que ens explica i detalla amb molt d’encert el Daniel Innerarity , tots nosaltres i els nostres fills i nets han de seguir posant la seva llavor per seguir construint  una  Ciutat d’oportunitats, justa , pròspera, sostenible i sobretot humana i amb el mateix esperit que sense cap mena de dubte van guiar els esforços i treball dels alcaldes Bagó, Rey, Basart i Juhé i els seus equips.
Aquestes futures generacions hauran de lluitar per aconseguir una societat profundament democràtica, a on el dret a la sobirania plena o d’autodeterminació no sigui prohibit sota l’excusa d’una gàbia anomenada Constitució.
Theodore Roosevelt  el gran  polític nord-americà del segle XIX  digué: “Una gran democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser o gran o democràcia.”
Permeteu-me que acabi amb les darreres paraules del text del Manuel Forcano que teniu a les vostres mans i que diu :
Soc el que vol sentir la teva veu, escoltar els precs, saber el teu nom, dir-te amic, amiga, veí, veïna conciutadà. SOC EL TEU AJUNTAMENT.  
Moltes gràcies a tots per la vostra aportació al progrés i benestar de la nostra Ciutat.

dijous, 7 de març de 2019

#SomDones




Que només hagi passat poc més d’un segle de les primeres mobilitzacions en favor de la igualtat de la dona vers l’home, grinyola. Que algunes de les mares de la nostra generació encara veiessin com al seu document d’identitat constés com a ofici “sus labores”, provoca un alt nivell de perplexitat. Que a ple segle XXI hi hagi moviments que pretenguin aturar qualsevol avenç que suposi l’equiparació entre homes i dones i gosin posar en dubte la violència de gènere, no te nom. Que un partit polític pugui portar al seu programa electoral la proposta de derogar la Llei de Violència de Gènere i, tot i així, aconsegueixi 12 diputats en un parlament autonòmic i les enquestes el situïn al Congreso de los Diputados, ens diu que alguna cosa no funciona a la nostra societat, suposadament, avançada.

L'última macro enquesta sobre la violència de gènere realitzada pel Ministerio de Sanidad i Igualdad indica que el 12,5% de les dones majors de 16 anys han sofert violència masclista alguna vegada en la seva vida. Mostra que el 2,7% de les dones majors de 16 anys han sofert violència en l'últim any. I només el 28,6% va presentar denúncia.

Amb tot, el 77,6% de les dones víctimes de la violència masclista han aconseguit sortir-se’n i el 45% han acudit a algun servei d'ajuda mèdica, social o legal.

És important perdre la por. I no és menys important seguir treballant per capgirar algunes dades que encara son del tot inadmissibles.

El 93% de les excedències per tenir cura dels fills, les agafen les dones. De mitjana, una dona cobra un 16% menys que un home per fer la mateixa feina. I només un 20% de les dones accedeixen a les cúpules empresarials.

I en un any d’eleccions, no podem perdre de vista el paper secundari que, en moltes ocasions, es dona a les dones a les llistes electorals.

Només el 35,54% dels electes són dones. Només el 19% d’alcaldies estan encapçalades per dones. És necessari treballar conjuntament per aconseguir uns municipis més paritaris on el feminisme superi la seva fase reivindicativa per convertir-se en una actitud vital.

Per això, a Calella no ens hem volgut conformar amb una jornada de reivindicació feminista i hem volgut dedicar tot un més a conèixer més a fons la realitat de la dona. Ho hem fet des de l’Ajuntament i en estreta col·laboració amb l’Associació de Dones de Calella, Oncolliga, l’Associació per a la Promoció de la Dona Treballadora, Calella Marxa, l'Associació Cultura i Arrels, el Col·lectiu de Dones Africanes de l'Alt Maresme i la Comunitat Feminista. Un intens calendari d’activitats destinades a impulsar la igualtat de gènere entre els ciutadans.

Hi ha qüestions en les que tornar enrere pot ser demolidor per a les societats, i retrocedir en el camí lent i pedregós que hem fet les dones al llarg de dècades de lluita desigual, n’és una. No ens aturarem, som així, som dones!