dimarts, 10 de setembre de 2019

Que tingueu una bona Diada




Ja fa temps que la Diada no serveix tant per recordar els fatídics dies del 1714, com per mirar endavant a la recerca d’una Catalunya –com va dir el president Macià- políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa. La societat catalana ha experimentat un canvi d’actitud que l’ha fet madurar en poc temps com no ho havia fet en dècades.

Amb encerts, però també amb errors, els catalans hem sabut trobar la manera de dir al món que no renunciem a la nostra plena sobirania. Ens hi dona dret el “Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics” proclamat per les Nacions Unides l’any 1976 i ratificat per 168 estats –entre els quals l’espanyol-. Un document on en el seu primer article diu s’hi pot llegir: “Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”.

El nostre pacifisme ha topat amb l’immobilisme d’un Estat que respon amb ignorància les nostres peticions de diàleg, mostrant-nos la seva cara més fosca quan empren represàlies contra aquells que exerceixen el dret a la representació política. I ho fa en nom d’una llei interpretada a conveniència, com qui gosa legislar sobre els sentiments de les persones... Tant temps com fa que vàrem girar full, i alguns s’entesten a seguir llegint la mateixa pagina.

Ara fa uns anys que Catalunya, impulsada per milers de ciutadans anònims, va iniciar un camí que no te tornada. Però no podrem seguir avançant per aquest camí que ens ha de portar a la plena sobirania si ens neguem al diàleg i ens deixem encaixonar per la política de blocs que distingeix entre “bons i dolents”.

A la societat civil li pertoca seguir empenyent. A la classe política li toca seguir escoltant. I a tots ens correspon preservar el seny que ens ha permès conservar la nostra identitat social, lingüística i cultural malgrat els reiterats intents d’esborrar-nos de la història.

Vull acabar recordant Pere Calders, a qui enguany el Correllengua rendeix homenatge, quan va dir; “No penso escoltar-me cap mes líder que, en parlar-me d’un obstacle, no m’ensenyi al mateix temps la manera de saltar-lo”.

dilluns, 2 de setembre de 2019

La política del NO es consolida en la "taula de la confiança" d’ERC, Comuns i CUP


-->


Aquest dilluns, el Ple municipal ha donat llum verda a l’aprovació inicial de la modificació puntal del POUM que ha de permetre implantar un edifici multifuncional de dues plantes d’aparcament, una planta d’us comercial i tres plantes destinades a equipaments públics, on actualment hi ha l’aparcament “Hospital 2”, una iniciativa que també permetrà recuperar i preservar el patrimoni cultural que representa el conjunt de  restes arqueològiques existents a la zona.

Com qui mira el dit quan li assenyalen la Lluna, alguns grups de l’oposició semblen tenir poca memòria a l’hora de portar les seves critiques més enllà de la legitima gestió fiscalitzadora de l’acció de govern.

Només cal mirar enrere i recordar com l’any 2011 -governant l’actual líder de grup de Calella en Comú, Josep Mª Juhé, amb els seus socis d’Esquerra Republicana de Catalunya- els terrenys afectats per aquesta iniciativa eren un descampat posseït per males herbes, tanques tombades, un gran esvoranc ple de terra, restes arqueològiques a la intempèrie, clavegueram trencat i animals de tota mena, generant un aspecte propi d’un abocador incontrolat.

Una de les primeres iniciatives adoptades pel meu equip de govern, va ser buscar l’acord amb els propietaris d’aquell espai (si, aquell espai ÉS PROPIETAT PRIVADA, I NO MUNICIPAL) per convertir aquell descampat/abocador en un aparcament de 123 places a l’entorn de l’Hospital Sant Jaume.

Finalitzat el contracte entre l’Ajuntament i els propietaris d’aquest espai, aquests en poden disposar lliurement. Impedir-ho, seria més propi d’altres règims. Amb tot, la bona entesa ha permès arribar a un acord per aconseguir que aquest espai continuï beneficiant als ciutadans de Calella.

Es construiran dues plantes d’aparcament amb 144 places d’ús públic que seran gestionades per Gestvia en regim de lloguer, preservant l’opció a compra de la segona, supòsit en el qual es descomptarien del preu les imports pagats en concepte de lloguer.

I el més important; s’ha acordat la cessió gratuïta, a l’Ajuntament de Calella, del dret a vol de tres plantes de 2.800m2. de sostre que podran ser destinades a equipaments sanitaris o educatius. 2.800m2, que -cal recordar- hem posat a disposició de CatSalut com a possible solució de les mancances i dèficits de l’Hospital.

Tots aquests aspectes varen ser compromesos mitjançant un conveni signat per l’Ajuntament, els propietaris de l’espai i el representant legal d’Aldi, el 26 d’agost passat.

Treballar per a una ciutat de les oportunitats ha estat, sempre, una de les prioritats del govern que presideixo, i aquesta n’és una de molt bona, el retorn de la qual es deixarà notar en l’àmbit social (possible ampliació de l’Hospital), cultural (recuperació restes arqueològiques) i ciutadana (144 aparcaments d’ús públic), i ens assegura una bona inversió per Calella.