dijous, 4 de maig de 2017

Pressupostos de "mal pagador"


Aquesta setmana s’ha fet el debat sobre les esmenes a la totalitat dels Pressupostos Generals de l’Estat que, en l’any de les promeses de pluja de milions feta per Rajoy, destinen 1.149,59ME a Catalunya, 30 milions menys que l’any passat. Us sembla greu? Doncs heu de saber que -tal com ha recordat a la seva magistral intervenció en Ferran Bel- aquests pressupostos ni tant sols recullen les inversions pendents d'executar de l'any passat.

Ha estat un debat que el Partit Popular ha afrontat amb certa tranquil·litat, sabent que comptava amb el suport del PNB, que ofereix tranquil·litat a canvi de tranquil·litat; “jo et voto els pressupostos i tu t’oblides del meu sistema de finançament durant 15 anys” (tu si que sabes).

I diu Andrea Levi que la Generalitat hauria de prendre exemple del PNB i buscar inversions pressupostaries per Catalunya. Per cert, imagino que haurà llegit la quantitat de missatges amb que molts alcaldes del Partit Demòcrata, a través de Twitter, li hem recordat les esmenes presentades per reclamar inversions pels nostres municipis.

El mateix dia que a Madrid es començaven a debatre els pressupostos, hores després que la diplomàcia espanyola fes l’enèsim ridícul enviant al consol a Florida -en qualitat de convidat de pedra- a una reunió entre el vicepresident Junqueras i l’alcalde de Miami on no havia estat convidat, els capricis de l’actualitat han volgut que s’anunciés que el Centre Intermodal de Logística (Cilsa) invertirà fins a 200 milions d’euros per construir fins a 450.000 metres quadrats de noves naus, que serviran per culminar el desenvolupament del 100 % del sòl disponible a la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Barcelona, el mateix port que continua esperant el Corredor del Mediterrani per millorar la seva connexió amb el món, el mateix que ha signat un acord amb el port de Miami per potenciar els creuers i el transit de mercaderies, un conveni en que el consol espanyol a Florida va intentar que hi figurés el “Regne d’Espanya”… No ho va aconseguir.

Mentre el govern del Partit Popular amenaça per terra, mar i aire en fer caure sobre Catalunya totes les plagues bíbliques en cas d’independència, i mobilitza la diplomàcia allà on hi hagi un representant del Govern de Catalunya per demostrar qui és “l’amo del tros”, hem sabut que la Generalitat ha captat, el 2016, el nombre més elevat de projectes d'inversió estrangera de tota la sèrie històrica. 68 projectes d'inversió estrangera (un 17,2% més que l'any anterior) que han suposat una inversió de 352 milions d'euros (un 10,1% més) i han creat 2.870 llocs de treball (un 48,5% més). 

Des del 2011 Catalunya ha rebut 14.532 milions d’euros d’inversió estrangera, amb 601 projectes d’inversió d’empreses estrangeres, que han suposat la creació de 38.385 llocs de treball directes. I tot això, Catalunya, ho ha aconseguit amb una ma lligada a l’esquena.

Estigui tranquil·la, senyora Levi. Ens hem acostumat a no comptar massa amb el govern espanyol a l’hora de buscar inversions. Potser, si el govern de l’Estat ens pagués allò que encara ens deu, contribuiria a millorar la nostra confiança.

Ah! Després que el febrer, Amazon anunciés que el centre logístic del Prat del Llobregat començarà a funcionar el proper 4 d'octubre, la companyia ha anunciat la quarta inversió a Catalunya en menys d’un any. Un centre de suport a les pimes que operen a través del seu marketplace i que contractarà 500 persones.

dimecres, 5 d’abril de 2017

“Sí” a un millor país; “Sí” a la democràcia



Fa ben pocs dies, el 30 de març, coneixíem els resultats de la primera onada del 2017 del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Si, una enquesta. Allò que sempre, sempre genera debats i opinions contraposades. Que si no ho encerten mai, que si només marquen una tendència, que si ho mires del dret et diu una cosa i si ho fas del revés en diu una altra... Es evident que l’àmbit de la demoscòpia és ple d’experts de la reinterpretació, l’anàlisi i la dissecció dels resultats d’una enquesta en funció de quins siguin els interessos de cadascú. Mai falta qui es dedica a calcular les possibles sumes que podrien sorgir d’unes possibles eleccions. Que si aquest en trauria més, que si l’altra faria el “sorpasso”, que si la majoria independentista es desmunta...

Mireu, cadascú pot fer els càlculs com bonament pugui o sàpiga, però en aquest CEO hi ha algunes dades que, les miris com les miris, no permeten reinterpretacions t’hi posis com t’hi posis. Per exemple; el 73% de la població de Catalunya vol votar. Ras i curt. I que tres de cada quatre catalans vulgui votar, és tant com dir que molts electors del Partit Popular i de Ciutadans, unionistes declarats, també volen poder votar.

No em puc imaginar una Europa on, en un petit espai del seu territori, es prohibeixi el més elemental gest democràtic; votar.

No havien passat quatre dies de la publicació d’aquestes dades que, la direcció del Partit Demòcrata em va encarregar la tasca de liderar la campanya pel “Sí” del referèndum que el Govern de Catalunya convocarà en breu. Si, la campanya pel “Sí”. En el “referèndum o referèndum” que demanem, tothom es podrà expressar amb un si o amb un no  la independència de Catalunya. Però al Partit Demòcrata tenim clar, de fa temps, que només hi ha una opció possible. Si a la independència, Si a optar pel nostre propi camí, Si a abandonar l’Estat de l’”Operación Cataluña”, de l’España amb Ñ geminada i de les promeses d’inversions que es desmunten al cap d’una setmana quan el govern espanyol presenta uns pressupostos on es redueix –encara més- la partida d’inversions per a Catalunya. Si a deixar enrere per sempre un Estat que intenta guanyar als tribunals allò que no pot guanyar a les urnes utilitzant la fiscalia que tot ho afina.

Assumeixo amb honor, il·lusió, respecte i responsabilitat aquesta tasca encomanada pel Partit Demòcrata, la tasca de construir un “Sí” incontestable a un millor país.