diumenge, 22 febrer de 2015

Conèixer el país per governar



La tasca d'oposició de CiU al Senat dóna els seus fruits. Des del Govern espanyol mai no han entès el nostre país i mai no han volgut comprendre la força que ha tingut, té i tindrà l'associacionisme a Catalunya en tots els seus vessants.

Per això, és una fita important per a les petites entitats sense afany de lucre el compromís que vam arrencar-li al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per eximir-les del pagament de l'Impost de Societats.

Fins el 2014 n'havien estat exemptes del seu pagament aquelles entitats que no superessin uns ingressos de 100.000 euros anuals. Però amb la reforma fiscal impulsada per Montoro, en nom del Govern espanyol, totes havien de pagar l'Impost de Societats.

Així, es collava les entitats i en molts casos es posava en perill la seva sostenibilitat i el seu futur, en un atac a la gran tasca de cohesió social que fan al nostre territori. S'han vist afectades associacions de veïns, associacions culturals, AMPA, clubs esportius, confraries, esplais i associacions de gent gran, entre moltes d'altres.

La decisió del Govern espanyol ha generat inquietud i un malestar innecessari a tot el teixit associatiu del país. Darrere d'aquestes entitats hi ha milers de persones que se'n beneficien dia a dia.

Catalunya és un país ric en associacionisme, que ha servit, en molts casos, també per vertebrar una idea molt concreta de nació. Per això aquesta norma suposava un cop molt dur, sobretot per qüestions socials. Amb aquest compromís, fet públic per Montoro a l'hemicicle a la petició del senador de CiU Ferran Bel ara fa una setmana, es tornarà a una situació similar a l'anterior.


Si bé l'exempció s'aplicarà quan els ingressos totals no superin els 50.000 euros anuals –abans n'eren 100.000- i quan les seves rendes no exemptes quedin sempre subjectes a retenció i no superin els 1.000 euros, es tracta d'un pas important. Amb aquest compromís que hem aconseguit, de ben segur, que donarem molta tranquil·litat a moltes persones i moltes associacions, perquè coneixem el país i entenem els ciutadans.

diumenge, 15 febrer de 2015

Quan anàvem a “aprendre de lletra”



Un dels records d’infantesa que, per temps que passi, sempre troben un lloc a la nostra memòria, son aquells anys en que anàvem a “aprendre de lletra”. Temps en blanc i negre, de “pupitres” estrets i mestres vocacionals que ens cridaven pel cognom.

Allà hi vàrem fer amistats d’arrel fonda que encara perduren, que fan que ens busquem al Facebook i organitzem aquells sopars d’ex alumnes en que no podem evitar observar –amb més o menys discreció- la vida escrita en forma d’arrugues a la nostra pell i l’experiència que ha vestit de blanc als nostres cabells.

La vida ens ha fet professionals, amables, educats, pares i mares i, de vegades, els millors avis que hem sabut ser. I tot això te els fonaments a l’escola on anàvem a “aprendre de lletra”.

Es quan aquests records tornen al nostre pensament que prenem consciencia de la importància de donar als joves d’ara un entorn digne on puguin construir uns sòlids fonaments per les seves vides. Pensaments que em van acompanyar quan, ara fa uns dies, tècnics del Departament d’Ensenyament van venir a l’Ajuntament de Calella a presentar-nos el projecte de la futura Escola Dr. Carles Salicrú.

Classes de disseny modern, de sostres alts i inclinats, grans finestrals, vidre que permet l’entrada de llum natural i, el més important, espai per fins a 400 alumnes, una trentena més dels 370 que ara conviuen en un centre dissenyat fa 41 anys per acollir-ne 150.

Un centre que, a diferencia de l’actual, s’ubicarà a prop del casc urbà, fent possible que molts pares i mares que ara deixen els seus fills a la parada de l’autobús, els puguin acompanyar fins a la porta de l’escola i puguin, fins i tot, saludar i donar el bon dia als mestres que, amb paciència de sant, s’encarreguen de convertir els nens en adolescents.

No és un edifici, és un projecte de vida que molt aviat serà una realitat; la nova escola Dr. Carles Salicrú. És una d’aquelles coses que, d’aquí a un temps, donaran sentit a aquests anys que he tingut la fortuna de dedicar a aquesta ciutat.

dimecres, 4 febrer de 2015

Convertir “actius immobiliaris” en llars, és possible




La crisi que castiga la nostra societat des de fa ja massa anys ens ha mostrat la seva cruesa en diversitat de cares. Però estic segura que coincidireu amb mi en que una de les més dures és la que ens mostra famílies senceres expulsades de les seves llars, en molts casos, per una mala jugada de la vida.

Tots tenim alguna imatge al cap que ens ha colpit fins a extrems inexplicables. Persones que gaudien d’una vida “normal” i que, de la nit al dia, es veuen obligades a agafar les seves pertinences i abandonar la llar on han crescut, sovint, diverses generacions.

La Constitució ens garanteix el dret a un habitatge digne, un dret que s’esvaeix com el fum quan el pitjor dels mals moments truca a la porta.

Voler combatre aquest drama social amb les eines de que disposen els ajuntaments ens pot recordar aquella lluita contra molins de vent tot i que, personalment, prefereixo comparar-la amb la lluita entre David i Goliat. Perquè és amb enginy i destresa com l’administració més propera al ciutadà planta cara, des de l’àmbit local, a un problema que esdevé global.

A Calella ens hi hem posat de valent i, treballant colze a colze amb entitats com la Fundació Habitat Solidari, impulsada per Càrites, hem sabut fer equip per donar un cop de ma a aquells que més ho necessiten.

Avui, estem gestionant 39 habitatges de lloguer social vinculats a la Borsa de Inclusió del Govern de Catalunya amb qui, a més, el 2014 hem gestionat el lloguer de 3 habitatges fent de intermediaris  entre propietaris i llogaters, confeccionant els contractes i tramitant les possibles ajudes.

Des de la Borsa de Mediació local també s’han tramitat 132 ajuts al lloguer (82 per renovació d’antics perceptors i 50 per a nous perceptors) i 62 Ajuts d’urgència especial per a 56 persones aturades i 6 per ajuts a persones que no poden fer front als seus deutes.   

Des de l’Àrea de Política Social de l’Ajuntament treballen per fer el seguiment de les necessitats de lloguer social i estan en alerta constant davant de possibles accions a realitzar. L’any 2014 han ates fins a 16 demandes d’ajut per situacions de risc de desnonament d eles quals 10 han estat resoltes i la resta estan en tràmit. S’han gestionat ajuts per a persones amb dificultats per pagar, puntualment, el lloguer dels seus habitatges.

En col·laboració amb la Fundació Habitat, hem negociat acords amb propietaris d’habitatges en mal estat de conservació i sense cèdula d’habitabilitat per aconseguir gestionar i finançar la reforma d’aquests immobles a canvi d’obtenir un preu de lloguer social per allotjar famílies necessitades. L’any que hem deixat enrere, hem reformat i posat a lloguer social dos habitatges. Gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i a un conveni signat amb la Corporació de Salut del Maresme i La Selva, hem pogut disposar d’un habitatge que també ha estat incorporat a la bossa d’immobles de lloguer social. I l’Àrea de Territori de l’Ajuntament de Calella s’ha personat en tres causes judicials tramitades per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat per tal d’aconseguir posar en regim de lloguer social, habitatges de persones que han mort intestades.

Hem vetllat per ajudar als joves a accedir a una vivenda i ens hem submergit en el complex entramat legal en que es troben aquells pisos propietat d’entitats bancaries que l’esclat de la bombolla immobiliària ha deixat acabats i desocupats per trobar formules que permetin omplir de vida aquestes vivendes buides. No és una tasca fàcil. La col·laboració, moltes vegades, és pràcticament inexistent, però no ens rendim, i ja hem aconseguit alguns fruits positius.

Resta molta feina per fer, no ens quedarem aquí. Afrontem aquest 2015 amb determinació per seguir convertint “actius immobiliaris, en llars.