diumenge, 19 de març de 2017

Democràcia en deconstrucció



Hi ha coses que, no per esperades, son menys impactants. Tots imaginàvem la condemna d’inhabilitació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dictaria contra Mas, Ortega i Rigau, només ens faltava saber de quan temps seria aquesta inhabilitació.

El dilluns 13 de març de 2017 serà recordat com una diada negre. En un acte sense precedents, la justícia espanyola condemnava la democràcia. Si, sobre el paper, la condemna era per Mas, Ortega i Rigau, però a ningú se li escapa que el que es va condemnar el 13 de març, va ser la democràcia exercida el 9N per més de dos milions de catalans. Ja ho vegeu, al final, la consulta no va ser tant “de costellada”, com ens va voler fer creure Mariano Rajoy.

I passava la mateixa setmana que el Parlament britànic debatia una moció contra la condemna de Mas, i al Parlament belga s’escoltava que aquest judici supera l’ordre nacional i requereix un posicionament europeu. I passava mesos després que els parlaments de Finlàndia, Estònia i Suïssa impulsessin comissions parlamentaries per debatre sobre Catalunya i el procés independentista.

Condemnaven Mas, Ortega i Rigau la mateixa setmana que la Comissió de Venècia -òrgan consultiu del Consell d'Europa- digues a l'Estat espanyol que hauria de reconsiderar la reforma que permet al Tribunal Constitucional (TC) sancionar i suspendre càrrecs públics, pensada pel procés independentista, un informe que després hem sabut que el govern del Partit Popular va intentar modificar. La mateixa setmana en que el president sortint del TC, Francisco Pérez de los Cobos, reconegués que l’òrgan que ha presidit fins ara, és incapaç de solucionar el conflicte amb Catalunya i admetés que cal diàleg polític.

Tot, la mateixa setmana que la “delegada” per Moncloa per gestionar “el problema catalan”, Soraya Saenz de Santamaria, continuava basant el seu diàleg en el silenci i en mirar cap a una altra banda i Rajoy... “Bueno, no, hombre…”

Faig meves les paraules pronunciades per la Irene Rigau, quan va dir que estem assistint a una democràcia en “deconstrucció”.

dijous, 9 de març de 2017

Més enllà del turisme de sol i platja

Foto: Fede Cedó, La Vanguardia

Una de les converses més interessants que hom pot tenir en una ciutat turística és aquella en la que els seus veïns expliquen entre bromes i passió com van viure l’arribada i l’evolució d’aquest fenomen que amb els anys s’ha convertit en el principal motor econòmic de Catalunya. Llargues converses que recorden com els avis van posar en marxa un negoci, quasi sense saber-ho, com els fills van veure en aquest negoci una forma de “guanyar-se les garrofes” i com els nets, amb molta més preparació acadèmica, han convertit aquests negocis en referent mundial de la industria del turisme i la restauració.

Vells conceptes com el de “Turisme vacacional” han deixat pas a noves marques com les de “Turisme Esportiu”, “Turisme Familiar” o “Turisme de Salut”, en una categorització a la recerca de l’excel·lència.

Seguir essent referent en un sector tant competitiu, després de més de mig segle, no és una tasca fàcil. Competim amb destinacions molt potents sense perdre de vista el nostre objectiu de captar i mantenir un turisme de qualitat. I, un any més, ho hem aconseguit.

El 2016 Calella va registrar 1.835.537 pernoctacions, un 5,36 % més que el 2015. Prop del 80% d’aquestes pernoctacions han estat de persones vingudes de fora de l’Estat, la qual cosa demostra la bona projecció internacional de la ciutat.

Alemanya ha liderat el ranking de mercats emissors, amb 347.524 pernoctacions, mentre que el turisme provinent de l’Estat espanyol ocupa el segon lloc, amb 304.462 pernoctacions. Els segueixen  Regne Unit i Rússia, amb 238.902 i 196.995 pernoctacions respectivament.

Res es com era, ni res es com serà. El nostre món, és el món. Mirar-se al melic no és una opció. Mirar el món de portes endins no ens farà avançar. N’hi ha prou amb una visita al Museu del Turisme de Calella per adonar-se de com han canviat les coses de d’aquells anys en que els primers turistes van arribar quasi per casualitat.

La Volta Ciclista a Catalunya és a punt de tornar a “aterrar” a Calella, la Setmana Santa és a tocar. Vindrà una nova Ironman, un nou Screamin’ Festival i el Festival Canta al Mar, i tancarem l’estiu amb la Fira, una nova Ironman i l’Oktoberfest. Tenim les eines, tenim les persones, tenim les empreses i tenim una ciutat que te molt més que sol i platja.

Aviat començarà una nova temporada. Estem a punt.