diumenge, 16 de juny de 2019

Discurs d’investidura; Calella, 15 de juny de 2019



Avui és un dia molt especial per a mi en ser escollida, de nou, alcaldessa de Calella. És un grandíssim honor; sovint he manifestat que no hi ha tasca més digna en la vida política que servir a la gent del teu poble, de la teva ciutat.
En primer lloc, vull agrair al poble de Calella que ens hagi donat de nou la seva confiança per seguir treballant pet bé de la nostra població i ciutadania.
Aquesta és la última vegada que em presento i, per això, el significat és  molt i molt especial per mi. Vull agrair al meu marit el seu suport incondicional i la seva intel·ligència sempre a l’ombra, i a la meva filla, gendre i petits de casa, la seva comprensió per tanta absència. He tingut l’honor i privilegi de guanyar les eleccions en totes les conteses electorals a les que m’he presentat, malgrat que no sempre he pogut exercir la responsabilitat de l’Alcaldia.
Han estat anys plens de compromís, primer des de l’oposició i després des del govern municipal, en circumstàncies i moments política i econòmicament molt difícils.
Permeteu-me que faci un curt i breu repàs de la feina feta, malgrat el context econòmic tan difícil:
·       Nova Escola El Far (més de 20 anys de reivindicació)
·       Hostal Vell recuperat ( 30 anys sense cap ús. S’inaugurarà el proper mes de Setembre)
·       una Fàbrica Llobet transformada en Complex Educatiu (1000 persones al dia entren per formar-se)
·       Noves guinguetes, referents a tot Catalunya
·       Sala Mozart: d’un espai privat a equipament públic cultural
·       2011- Endeutament 67%  /  2019- Endeutament 49.15%
·       Entre l’any 2011 fins ara : 1774 persones han trobat feina fixa (Servei Local d’Ocupació)
·       Hem evitat 128 desnonaments  (sense fer soroll)
·       Transparència  2011: 39%  -  2019: 96%
·       Hem aconseguit que, any rere any, vinguessin esdeveniments internacionals, els quals ens han donat l’oportunitat de ser aparador mundial (Ironman, Screamin’, Canta al Mar...)
He volgut mencionar només unes quantes dades per constatar que hem treballat per a tothom i que hem estat gent de paraula amb els compromisos contrets amb la nostra ciutadania. Però aquesta feina també és gràcies a totes les persones que m’han acompanyat aquests darrers anys: Xavier Pedemonte, Montse Cordon,  Jordi Sitjà, Núria Parella, Lorena Sánchez, Margarita Valls, Albert Torrent, Marc Buch.  També vull agrair la feina i sintonia personal dels regidors Josep Torres i Cindy Rando. A tots i a totes moltes gràcies.
Si en alguna cosa hem fallat és responsabilitat meva, i us en demano disculpes.
I com afrontem els nous temps?
Amb la mateixa il·lusió i compromís de sempre, amb els valors de la socialdemocràcia que identifica clarament garantir l’estat del benestar i el progrés econòmic. Les persones, sempre al centre de les nostres decisions, que ens permetin seguir avançant amb pas ferm com a una ciutat d’oportunitats, acollidora i solidària quan escaigui.
No farem política de confrontació sistemàtica sinó que farem política constructiva, política de propostes en positiu, com així ho hem demostrat al llarg d’aquests anys. Jo personalment i humilment ofereixo unitat, consens, com he fet sempre, perquè per damunt de tot, guanyi l’interès de Calella.
Parlava abans de Compromís. Aquest compromís el reafirmo amb més intensitat, si escau, vol dir un compromís amb els nostres valors: compromís amb la convivència, compromís amb la responsabilitat, compromís amb el diàleg. L’acció política necessita diàleg i pacte, el compromís d’escoltar i atendre. Fins el 74% dels acords del Ple han esta avalats amb amplíssima majoria; ho poso com a exemple del tarannà sempre dialogant per part nostra.
El compromís, òbviament, ve acompanyat d’esforç, dedicació, tenacitat i il·lusió, però també és cert que els temps actuals ens demanen fermesa institucional per fer front a grans reptes, no únicament locals sinó globals, que també ens afecten. Estarem amatents.
Són temps especialment difícils on la immediatesa dels esdeveniments, explicats de vegades mitjançant xarxes socials de manera molt simplificada i amb no prou rigor, ens obliga a estar molt vigilants perquè els relats que s’acabin imposant no comportin una desinformació que generi escepticisme o desafecció en el difícil treball de construir comunitat.
Daniel Innerarity, en el seu darrer llibre “Política per Perplexos” diu “ El panorama actual és molt diferent: les condicions incertes del treball, el desconcerts que produeix la volatilitat dels canvis, la dificultat de distingir entre informació i rumorologia, la naturalesa dels nous conflictes. L’actual paisatge polític s’ha omplert d’una desconfiança generalitzada que ja no es refereix a quelcom concret, sinó a una situació en general.”
I perquè faig referència al llibre d’aquest Catedràtic i professor de la Universitat de Sorbona? No pas per traslladar cap pessimisme, ans el contrari, per conscienciar i reivindicar de nou l’enorme importància dels pobles, viles i ciutats que constituïm l’autèntica musculatura del País;  per dir també en un dia com avui, que no ens deixem arrossegar per una desconfiança, o per la política de blocs, o per dogmatisme i populisme, que sembla que siguin el signe dels temps. La fortalesa de les Comunitats (m’agrada molt aquesta paraula) és la capacitat de generar confiança a molts nivells. La cadena / cadenes de confiança és el nervi autèntic de la prosperitat  d’un futur esperançador.
I tenim el millor per seguir treballant en aquest futur esperançador que sou tots vosaltres, calellencs i calellenques. Sou una part essencial d’aquesta cadena de confiança que ens dóna l’autoestima, sempre necessària, per garantir el progrés social i econòmic de la nostra Ciutat. 
Deia Eleanor Roosevelt que “El Futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis“; jo hi crec fermament en aquesta afirmació.
Permeteu-me però que acabi amb unes paraules de Salvador Espriu que defineixen molt bé el nostre esperit : “Ens mantindrem fidels per sempre més a servei d’aquest poble”.
Moltes gràcies.

dimecres, 3 d’abril de 2019

40 anys d’ajuntaments democràtics


-->
Acte de commemoració dels 40 anys d’ajuntaments democràtics celebrat a Calella el 30 de març


Avui els municipis democràtics compleixen 40 anys d’història, 40 anys en els que tots plegats, dones i homes, es van posar al servei dels ciutadans i que han continuat la seva tasca amb l’objectiu de construir projectes col·lectius , des dels valors i des de la transformació social i amb la complicitat del ric teixit associatiu de la Ciutat per transformar-los i convertir-los en la Calella d’avui.
L’any 1979, en prendre possessió el primer govern democràtic,  Calella tenia 10.599 habitants; quaranta anys mes tard, quasi hem doblat la població i ja hem superat els 19.000. Amb una petjada humana de gairebé 2.000.000 de pernoctacions a l’any.  Gent nascuda a Calella, o gent que hem vingut de fora, de les rodalies ( com jo mateixa nascuda a Barcelona ), o altres de ben lluny. Fins i tot d’altres països.
Aquesta és la nostra força com a comunitat. D’aquesta població, actualment prop d’un 18%  són d’origen estranger; estrangers de tota mena, persones amb capacitat econòmica o persones que han vingut per la necessitat de buscar un futur  econòmic a la nostra ciutat, amb voluntat de formar-ne part.  Tots plegats som Calella.
I al capdavall això no és res més que el que ha estat sempre el nostre país:  gresol de cultures i civilitzacions de tota mena que al llarg de la història, l’han forjat i enriquit, des del respecte, el compromís i la solidaritat.
Celebrem quaranta anys de democràcia. La forma més antiga per la que homes i dones van decidir governar-se quan van esdevenir lliures.
La democràcia és llibertat, perquè neix de la llibertat mateixa. La democràcia es justícia, perquè sense la justícia no hi ha llibertat possible.
Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) el reconegudíssim escriptor britànic, digué: “No pots fer una revolució per tenir la democràcia. Has de tenir la democràcia per fer una revolució.”
I això és el que han esdevingut aquests 40 anys. Progrés i millores en tots  els ordres. 40 anys que han estat una revolta permanent de somnis.
Els primers ajuntaments també foren la porta d’entrada dels joves a la política. Joves plens d’il·lusió, joves amb ganes de revoltes de clavells, de lliurar-se de la política gris i arcaica, de la política de la por i de la repressió.
En el primer govern, l’any 1979, dos joves amb menys de 30 anys, com en   Jaume Planas, en Josep Puig, donaven testimoni  de que els joves reclamaven un lloc en el govern de la ciutat, en la decisió de les coses que ens passen cada dia. Malauradament, aquest petit percentatge no sempre ha tingut continuïtat, i caldria repensar tots junts com hem de fer per involucrar-los més en la participació pública a la nostra ciutat.
En canvi, els ajuntaments, la participació en la vida pública local, han propiciat un de les portes d’accés a un dels progressos més significatius, el de la igualtat de gènere, malgrat estiguem lluny encara d’aconseguir la normalitat desitjada.
Preneu nota de les següents dades, que són prou significatives.
No fou fins al segon mandat, el 1983,  que hi hagué la primera dona en un ajuntament a Calella, la Dolors Rovira. Una única dona en un lloc d’homes, amb normes fetes per  homes i pensades per homes; ella va saber trencar un món en el que una dona era una raresa.
Alguna coses començaven a passar. Molt lentament.
La primera dona policia, l’Encarna Flores, entrà en la policia local el 1984.
L’any següent, el 1985  per primera vegada, accedia al càrrec de secretaria de l’Ajuntament, un càrrec reservat als homes des de que va néixer la ciutat fa més de 650 anys, la Mercè Mena, una noia jove burgalesa que al primer ple ja ens parlava en català, i que encara està entre nosaltres.
En el mandat següent, el 1987, també només hi hagué una dona, la Glòria Claramunt, que fou la primera dona en participar en el govern, amb una responsabilitat de gestió;  una doble circumstància aquesta, única dona i amb responsabilitats,  que es tornà a reproduir l’any 1991, amb la Montserrat Casaus, quan aquesta repetí mandat.
A cada mandat la participació de les dones fou així, un percentatge petit, una presència escadussera, fins que l’any 2011, per primer cop, de les 17 persones que composen l’ajuntament, 8 eren dones, i una d’elles alcaldessa, circumstància que també es va reproduir en el mandat següent, i en l’actual, al que a més d’alcaldessa tenim  una cap de l’oposició, la Cristina Gómez, i un total de sis dones.
Però les revoltes no s’aturen, ni cal aturar-les, fins aconseguir la plena normalitat. Que una dona no hagi de demostrar més que un home per accedir en condicions iguals al mateix lloc, a la mateixa responsabilitat. I perquè no? que s’esdevingui allò que no ha succeït fins ara, que en ple municipal, amb la mateixa normalitat hi hagi un major nombre de dones.
Vull aprofitar també per agrair als 4 alcaldes que em van precedir :
En Ramon Bagó , malauradament ja no hi és , però sempre romandrà –entre nosaltres- el seu esperit lluitador, empresari i promotor turístic.
Joaquim Rey, Alcalde fortament arrelat a les entitats de la nostra Ciutat i amb una gran dosi d’humanisme.
Josep Basart, Professor, i lluitador també pels drets dels seus conciutadans i els del País.
Josep M. Juhé, Fundador entitat ecologista, molt vinculat a l’acció mediambiental.
A tots ells , moltes gràcies, per ajudar a la transformació de la nostra Ciutat i per la millora de la qualitat democràtica.
Daniel Innerarity en el seu darrer llibre “Política per perplexos diu “ El panorama actual és molt diferent : les condicions incertes del treball, els desconcert que produeix la volatilitat dels canvis , la dificultat de distingir entre informació i rumorologia, la naturalesa dels nous conflictes, que com el terrorisme, representa un amenaça difosa i això produeix irritació  L’actual paisatge polític s’ha omplert d’una decepció generalitzada  que ja no es refereix a quelcom concret , sinó a una situació en general . “
I perquè faig referència al llibre d’aquest Catedràtic i professor de la Universitat de sorbona , no per traslladar cap pessimisme ans el contrari per conscienciar i reivindicar de nou l’enorme importància dels pobles, viles i ciutats que constituïm l’autèntica musculatura del País, per dir també en un dia com avui que no ens deixem arrossegar per un pessimisme que sembla que sigui el signe dels temps. La fortalesa de les Comunitats ( m’agrada molt aquesta paraula ) és la capacitat de generar confiança a molts nivells . La cadena / cadenes de confiança és el nervi autèntic de la prosperitat i d’un futur esperançador.
Vull recordar l’1 d’Octubre (exemple d’esperança i de cadena de confiança) , aquí sou gent de diferents sensibilitats ideològiques , però deixeu-me que reivindiqui aquell dia com la mostra de la força d’un poble, la seva gent que de manera serena, pacífica , va construir un pagina de la nostra Història – em refereixo també a la nostra Ciutat i,  que tant magníficament va recollir amb el Documental 1 d’octubre l’Ernest Vila.
M’agradaria creure que més enllà de moments incerts, confusos que ens explica i detalla amb molt d’encert el Daniel Innerarity , tots nosaltres i els nostres fills i nets han de seguir posant la seva llavor per seguir construint  una  Ciutat d’oportunitats, justa , pròspera, sostenible i sobretot humana i amb el mateix esperit que sense cap mena de dubte van guiar els esforços i treball dels alcaldes Bagó, Rey, Basart i Juhé i els seus equips.
Aquestes futures generacions hauran de lluitar per aconseguir una societat profundament democràtica, a on el dret a la sobirania plena o d’autodeterminació no sigui prohibit sota l’excusa d’una gàbia anomenada Constitució.
Theodore Roosevelt  el gran  polític nord-americà del segle XIX  digué: “Una gran democràcia ha de progressar o aviat deixarà de ser o gran o democràcia.”
Permeteu-me que acabi amb les darreres paraules del text del Manuel Forcano que teniu a les vostres mans i que diu :
Soc el que vol sentir la teva veu, escoltar els precs, saber el teu nom, dir-te amic, amiga, veí, veïna conciutadà. SOC EL TEU AJUNTAMENT.  
Moltes gràcies a tots per la vostra aportació al progrés i benestar de la nostra Ciutat.