diumenge, 29 de març del 2015

Mallot de líder per Calella



Un any més -i ja en van quatre- Calella ha estat l’escenari de l’inici i final de la primera etapa de la centenària Volta Ciclista a Catalunya.

Puc dir, amb total rotunditat, que portar a Calella un esdeveniment d’aquestes característiques ha estat un dels èxits destacats de la gestió municipal d’aquests darrers quatre anys. Vincular el nom de la nostra ciutat a “La Volta” és motiu de satisfacció per tots els que sabem veure més enllà de l’indiscutible valor esportiu de la prova.

“La Volta” ha estat, durant prop d’un segle, un element identitari indiscutible que ha permès a Catalunya definir un perfil propi dins del calendari internacional del ciclisme. Queden lluny els temps en que una recent estrenada televisió en color que ens parlava en castellà, feia entrar als menjadors de les cases aquelles espectaculars imatges del que en deien “la serpiente multicolor”.

Avui, aquella munió de ciclistes d’elit vinguts de tot el món, es concentren a Calella per començar el seu recorregut per les comarques de Catalunya. “La Volta” ens ajuda a donar sentit a l’aposta de Calella per la marca “Turisme Esportiu” i contribueix fermament a projectar la nostra imatge al món, gràcies a la cobertura informativa que en fan 120 mitjans de comunicació internacionals que porten les imatges de Calella a 150 països en 21 idiomes. Un ressò que cap estratègia publicitària, que es pugui pagar amb diners, ens podrien donar.

Seguir comptant amb la confiança de l’organització de “La Volta” per ser el punt d’inici de la “ronda catalana” és, en si mateix, un bon motiu per sentir-nos satisfets com a poble. Però no podem passar per alt el compromís dels actors econòmics locals i de la ciutadania en general, que fan que avui puguem parlar d’un èxit organitzatiu indiscutible.

Calella te el compromís de seguir essent el punt d’inici de la Volta Ciclista a Catalunya fins a l’any 2017 i, personalment, em comprometo a seguir treballant perquè la nostra ciutat continuï “vestint” el mallot de líder, essent l’escenari de la primera etapa de “La Volta” més enllà d’aquesta data.

diumenge, 15 de març del 2015

Els sentiments no es poden arrencar per decret



A casa, diumenge a la tarda, en aquell moment  que els amants de la terminologia anglosaxona defineixen com el “down” del cap de setmana, posant ordre a l’agenda pels dies que vindran, faig balanç del que acaba de quedar enrere; un cap de setmana atapeït d’activitats en el que ha estat el tret de sortida d’un any en que Calella tindrà l’honor de ser capital de la sardana.

Tantes activitats juntes, de tant alta qualitat i de tant enorme compromís, d’il·lusió col·lectiva, d’orgull de ciutat... De recordar, amb especial emoció per part dels més grans, els 88 anys d’aplec pairal de Catalunya, els 65 anys d’Agrupació Sardanista de Calella... Tanta història acumulada que defineix l’ADN de la nostra ciutat... Emocions que fan necessari, recomanable i, indiscutiblement agradable, repassar mentalment cadascuna de les vivències viscudes al llarg d’aquestes ultimes hores.



Aquest cap de setmana, Calella ha viscut la posada de llarg de la seva designació com a “Capital de la Sardana 2015”. Aquest ha estat el moment de recuperar de la memòria col·lectiva aquella “Lliçó Magistral de la Sardana” que l’escriptor calellenc Francesc Grau i Viader va llegir en l’acte de proclamació de Calella com a “Ciutat Pubilla de la Sardana”, l’any 1996. Un text que, 18 anys després, resta més vigent que mai.

Explicava que, anys enrere, el mestre Vicenç Bou, convidat a l’aplec de Calella per una família amiga, contemplant des de les grades aquella munió de gent amb les mans agafades i els braços alçats, va comparar aquella imatge amb la de l’engranatge d’un rellotge gegantí que oscil·lava al ritme de la música amb un vaivé perfectament sincronitzat.



Quan els milers de dansaires es van adonar de la seva presencia, li van dedicar una llarga ovació a la qual el mestre va respondre saludant vivament emocionat.

Aquella experiència li va valer, al mestre Vicenç Bou, per retenir a la seva memòria un record inesborrable que, poc després, prendria forma de sardana amb “Record de Calella”, una peça que ha esdevingut un autèntic himne per a la ciutat i que des d’aleshores forma part del programa de l’Aplec de Calella per ser interpretada, en conjunt, per totes les cobles.



Eren temps en que el país necessitava crear nous símbols identitaris per suplir els que li eren prohibits, en que cridar “visca el Barça” significava més del que deia i en que una sardana ocupava el lloc que el nostre himne s’havia vist obligat a deixar buit.

En una expressió d’aquelles que fan que el nostre cort s’acceleri i bategui més fort, en Francesc Grau parlava d’una lluita perduda –a la llarga- per part de l’estament oficial, perquè “els sentiments no es poden arrencar per decret quan han arrelat al cor del poble”.

I així és com, anys després, aquelles paraules reprenen com mai el seu sentit. I en aquest context d’orgull de nació, Calella, aquest cap de setmana, ha esdevingut “Capital de la Sardana 2015”. Com qui rep el relleu en una cursa que no ha acabat i que ens exigeix córrer a l’sping, ara, més que mai.

diumenge, 1 de març del 2015

Objectiu: 27S



Des que el president Mas va anunciar la convocatòria d’eleccions catalanes el 27 de setembre han proliferat tota mena d’elucubracions, més o menys interessades, en funció del seu origen.

En el top 10 de la política ficció hi hem trobat des d’aquells que busquen guanyar les eleccions catalanes a les municipals fins als que creuen que convocar eleccions el setembre ens sotmet a una llarga i esgotadora campanya electoral amb la que el Govern vol dissimular la seva inactivitat, passant pels qui opinen que tot aquest enrenou respon a una maniobra per refredar les aspiracions sobiranistes.

Ja diuen que, “per a gustos, els colors”. Jo prefereixo aquell que diu, “el moviment es demostra caminant”. I així és com el president Mas s’ha calçat públicament les xiruques, s’ha carregat la motxilla a l’esquena, i ha anunciat quin camí recorrerà el Govern per arribar al setembre amb els deures fets i amb condicions de rebre l’encàrrec definitiu de la ciutadania que reclama un nou model de país, “preparats per si arriba una desconnexió legal amb la resta de l’Estat”.

Alguns en diran full de ruta, d’altres declaració d’intencions, però ningú pot negar que el President ha assumit, públicament i solemne, el compromís de seguir avançant en tots els fronts que li pertoquen a un govern sense deixar de gestionar el mandat recollit a les urnes l’any 2012.

Mantenir el rumb ferm en mig de la tempesta a l’hora que es prepara la tripulació per l’arribada a port és possible. És possible governar i seguir posant els fonaments de les estructures d’un nou Estat. És possible reduir les llistes d’espera a la sanitat mentre es reforça l’acció exterior. És possible nomenar comissionats per a la Transició Nacional i per a la Transparència a l’hora que s’evita que les persones més vulnerables es quedin sense serveis basics. És possible seguir construint la Hisenda pròpia i dissenyar una Seguretat Social catalana a l’hora que es treballa per reduir l’atur i millorar el sistema educatiu.

Però això només és possible amb les mànigues arremangades i amb ganes d’acabar la feina a temps. Veurem quants s’arremanguen i quants s’ho miren des de la barrera. Al cap i a la fi, a qui toca posar a cadascú al seu lloc és als ciutadans i ciutadanes de Catalunya que han estat convocats el 27 de setembre, a les urnes.