diumenge, 15 de març del 2015

Els sentiments no es poden arrencar per decret



A casa, diumenge a la tarda, en aquell moment  que els amants de la terminologia anglosaxona defineixen com el “down” del cap de setmana, posant ordre a l’agenda pels dies que vindran, faig balanç del que acaba de quedar enrere; un cap de setmana atapeït d’activitats en el que ha estat el tret de sortida d’un any en que Calella tindrà l’honor de ser capital de la sardana.

Tantes activitats juntes, de tant alta qualitat i de tant enorme compromís, d’il·lusió col·lectiva, d’orgull de ciutat... De recordar, amb especial emoció per part dels més grans, els 88 anys d’aplec pairal de Catalunya, els 65 anys d’Agrupació Sardanista de Calella... Tanta història acumulada que defineix l’ADN de la nostra ciutat... Emocions que fan necessari, recomanable i, indiscutiblement agradable, repassar mentalment cadascuna de les vivències viscudes al llarg d’aquestes ultimes hores.



Aquest cap de setmana, Calella ha viscut la posada de llarg de la seva designació com a “Capital de la Sardana 2015”. Aquest ha estat el moment de recuperar de la memòria col·lectiva aquella “Lliçó Magistral de la Sardana” que l’escriptor calellenc Francesc Grau i Viader va llegir en l’acte de proclamació de Calella com a “Ciutat Pubilla de la Sardana”, l’any 1996. Un text que, 18 anys després, resta més vigent que mai.

Explicava que, anys enrere, el mestre Vicenç Bou, convidat a l’aplec de Calella per una família amiga, contemplant des de les grades aquella munió de gent amb les mans agafades i els braços alçats, va comparar aquella imatge amb la de l’engranatge d’un rellotge gegantí que oscil·lava al ritme de la música amb un vaivé perfectament sincronitzat.



Quan els milers de dansaires es van adonar de la seva presencia, li van dedicar una llarga ovació a la qual el mestre va respondre saludant vivament emocionat.

Aquella experiència li va valer, al mestre Vicenç Bou, per retenir a la seva memòria un record inesborrable que, poc després, prendria forma de sardana amb “Record de Calella”, una peça que ha esdevingut un autèntic himne per a la ciutat i que des d’aleshores forma part del programa de l’Aplec de Calella per ser interpretada, en conjunt, per totes les cobles.



Eren temps en que el país necessitava crear nous símbols identitaris per suplir els que li eren prohibits, en que cridar “visca el Barça” significava més del que deia i en que una sardana ocupava el lloc que el nostre himne s’havia vist obligat a deixar buit.

En una expressió d’aquelles que fan que el nostre cort s’acceleri i bategui més fort, en Francesc Grau parlava d’una lluita perduda –a la llarga- per part de l’estament oficial, perquè “els sentiments no es poden arrencar per decret quan han arrelat al cor del poble”.

I així és com, anys després, aquelles paraules reprenen com mai el seu sentit. I en aquest context d’orgull de nació, Calella, aquest cap de setmana, ha esdevingut “Capital de la Sardana 2015”. Com qui rep el relleu en una cursa que no ha acabat i que ens exigeix córrer a l’sping, ara, més que mai.