dilluns, 24 de juny del 2013

Pasapalabra!




Els caps pensants de Moncloa semblen decidits a no donar treva a aquells que reclamem el dret decidir quin és el model organitzatiu més convenient per al nostre territori.

Quan encara no havíem paït la proposta de buidatge de competències dels municipis que proposa la Llei de Bases de Règim Local impulsada per l’incansable Montoro, els creadors d’eufemismes com “indemnització en diferit” per referir-se a un ex treballador que encara cobra de l’empresa, “programa d’assistència bancaria” per referir-se al rescat de la banca, “mobilitat exterior” per posar nom a l’exili dels joves a la recerca de feina o “recàrrec temporal de solidaritat” per justificar una pujada de l’IRPF, ens presenten la seva última creació; “proposta de reforma de les administracions públiques” –entenguis de les administracions autonòmiques massa aficionades a l’autodeterminació-.

Soraya Saenz de Santamaria aprofita les exigències de la ciutadania que reclama austeritat als governs per explicar que amb aquestes mesures estalviarem més de 37.000M€ fins al 2015 suprimint “serveis duplicats” entre el govern central i les comunitats autònomes prescindint, es clar, dels de les comunitats. I que hi ha dels ministeris espanyols buits de competències? “Pasapalabra!”.

A aquestes alçades és difícil tenir dubtes sobre què més enllà de l’objectiu d’estalvi hi ha la intenció de continuar aplicant aquelles mesures de recentralització tant ben vistes per expresidents que reclamen “lligar curt” als que amenacen amb marxar convençuts de que “Estado solo hay uno, y a ti te encontre en la calle”.

Que la centralització no suposa necessàriament augmentar els nivells d’eficiència és tan obvi com que actituds com aquesta busquen afegir pressió al procés de negociació de l’objectiu de dèficit de les comunitats amb la presumpte bona voluntat de qui adverteix que això només és una recomanació, si, però d’aquelles que el cowboy feia en mig del carrer, davant del seu oponent, quan deia allò de “jo de tu no ho faria, foraster…”

Aquells que no ens expliquem com el Tribunal Constitucional pot suspendre una “declaració” -de sobirania- se’ns gira feina. Ara també haurem d’esbrinar com el Consell de Ministres pot aprovar un “informe”.

Això és el que va fer divendres passat el Consell de Ministres, aprovar un informe que conté més de 200 mesures destinades a suprimir el que consideren serveis duplicats; Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Servei de Meteorologia de Catalunya i –caram- el Centre d’Estudis d’Opinió, aquell que amb els seus treballs determina que tres de cada quatre catalans estan a favor de la celebració d’un referèndum per el dret a decidir. Ja hem arribat al cap de carrer.

divendres, 14 de juny del 2013

Alegria, que és Festa Major!



Les festes majors s’han arribat a integrar tant en el nostre catàleg de festes populars i tradicionals que massa sovint no els donem la importància que realment es mereixen, més encara, des que vam encunyar el terme de “Festa Major petita”.

Aquest cap de setmana Calella celebra la seva petita gran Festa Major en honor als nostres patrons; Sant Quirze i Santa Julita. És la nostre Festa Major petita, però és precisament en les coses petites on diuen que hi trobem les coses importants.

I, ara més que mai, la cultura, la nostre cultura, és important. Aquella cultura que alguns s’entesten a utilitzar com a arma llancívola intentant convertir-la en motiu de confrontació més que d’unió.

Val la pena. Val molt la pena que aquests dies trobem el moment de gaudir de la festa. Tenim més motius que mai. Per retrobar-nos a l’aire lliure ara que l’estiu, per fi, es fa notar. Per sopar al carrer i conversar, per compartir i per discrepar, per saber-nos tots part d’un poble, amb virtuts i amb defectes, amb diferencies i amb coincidències, però un únic poble.

Tant si sou calellencs com si decidiu visitar-nos aquests dies, podreu gaudir d’espectacles de circ que faran somriure als més menuts, una trobada de bestiari que ens recordarà les arrels del poble català, teatre per gaudir de l’espectacle, música per no oblidar que també sabem ballar, la Festa de l’Esport per demostrar que estem en forma, geganters i grallers que, aquest any, ens han fet capital, concurs de pintura rapida per treure l’artista que portem dins, cercavila de trabucaires per no adormir-nos...

Hi ha moments que conviden a obrir aquella porta moltes vegades tancada i oblidada, que guarda les coses bones que quasi no recordem que existeixen. Coses petites que, quan les aprens a apreciar, esdevenen grans. Aquest cap de setmana és idoni per obrir la porta de les coses petites i gaudir-les tots plegats. Se’ns obre la porta de la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita, la Festa Major “petita” de Calella. Fem-la gran!

Consulteu el programa a calella.cat i seguiu la festa a twitter amb el hashtag #fmcalella13 i compartiu els vostres moments a Instagram.

Que tingueu una bona Festa Major.

dilluns, 10 de juny del 2013

Entre veritats, mentides... i enquestes


Divendres passat molts de nosaltres vam fer el primer cafè amb poc sucre i moltes dades. El Periódico publicava el resultat d’un treball realitzat per GESOP on es mostrava quin seria el resultat possible si avui se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya. Va ser com una mena de primera entrega d’una col·lecció per fascicles que hores després ens mostraria quin és el suport que els catalans donaríem a un referèndum per decidir el nostre futur com a país.

Les d’aquest cap de setmana han estat hores intenses en que hem assistit, un cop més, al ritual que comporta la publicació d’aquest tipus de documents; eufòria continguda dels que en surten ben parats, prudència resignada dels que surten perjudicats i indiferència beneïda dels que veuen que es queden com estan. Una mena de “dejavú” que, en el millor dels casos, serveix per facilitar la feina a articulistes i analistes polítics que tenen clar sobre que toca d’escriure.

Convé que no perdem el “món” de vista. Recordem que els experts defineixen l’enquesta com un mètode per saber coses que d’una altra manera no podríem saber. Tant senzill com això. Com també ens recomanen que tinguem present diverses qüestions, com que una enquesta no és una bola de vidre que ens permet visionar el futur, sinó la fotografia d’un moment determinat i que son els mitjans de comunicació qui amb el tractament de la informació defineixen la llum, el contrast, el color, els tons i la profunditat d’aquesta fotografia. Dibuixen un panorama del qual les persones tendim a voler-ne formar part. I aquí és on apareix el que es coneix com “espiral del silenci”; la por pròpia de la més primitiva condició humana de quedar-se fora del “grup”. I a això hi hem de sumar el fet que el nostre país es troba entre els que més menteixen a les enquestes. No cal que us recordi els resultats que els mags de la demoscòpia preveien a les eleccions del 25N, i quins van ser els resultats finals.

És evident que qualsevol formació política te com a objectiu guanyar unes eleccions o, en el pitjor dels casos, millorar els resultats de les anteriors. Però se que molts estareu d’acord amb mi en que, avui per avui, si hi ha una cosa més important que el resultat d’unes eleccions, és que el Parlament de Catalunya sumi les majories necessàries per donar legitimitat les decisions que prengui.

Segons la darrera enquesta de GESOP, les formacions que defensem el dret a decidir sumariem dos terços de la Cambra catalana. I no només això, si ens hem de creure el que diu aquesta enquesta, el 75% dels catalans desitgem que se celebri un referèndum per decidir el nostre futur com a país i, a més, la majoria defensa que aquest referèndum es faci, fins i tot, sense el permís del govern de Madrid.

El mes que ve sabrem que en diu de tot plegat el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i, si hem de fer cas a la rumorologia, aviat un altre gran mitjà de comunicació de Barcelona publicarà la seva enquesta. No ens atabalem. En un context com el que vivim és lògic que els ciutadans es reposicionin. Sabem que aquest procés ens pot fer guanyar simpatitzants, com som conscients que en podem perdre. Però, per damunt de tot, la gent de CiU estem decidits a seguir endavant en aquest camí que no te tornada enrere. Estem segurs que si el procés pel dret a decidir acaba be, els ciutadans ho sabran valorar.

Tampoc podem obviar que governar en temps difícils provoca un desgast important. A les últimes eleccions catalanes CiU va perdre molts diputats, però Catalunya es va convertir en l’únic país d’Europa on, en plena crisi econòmica, els ciutadans van renovar la confiança en el partit al govern, i això diu molt dels catalans. Son temps que obliguen a prendre decisions complexes que no sempre son ben enteses. Son temps en que, ser a l’oposició, és un avantatge. No és casual que les ofertes d’entrada al govern que hem fet reiteradament des de CiU hagin estat rebutjades sistemàticament. Ara, on s’està més còmode, és a l’oposició.

No ens aturarem. No ens cansarem d’oferir a les forces polítiques que donen suport al dret a decidir que s’incorporin al govern perquè ajudin, des de dins, a tirar endavant el procés cap a la transició nacional. No és moment de fer partidisme. Ens trobem davant d’un moment històric que pot tardar molts anys a tornar-se a repetir. Tots plegats cometríem un greu error si analitzéssim les enquestes des dels interessos de partit. Des de CiU seguirem actuant amb visió de país i treballant per aconseguir una gran majoria social al voltant del dret a decidir.

A tots plegats ens convé un toc “Shakespearià” i recordar que “res és veritat ni és mentida, tot depèn del vidre amb que es mira”.

dilluns, 3 de juny del 2013

Ni tempestes d’ultramar, ni corsaris de “Gènova”


Els esdeveniments fruit del procés cap a la transició nacional que va endegar el poble de Catalunya amb la manifestació de l’11 de setembre de 2012 se succeeixen amb tanta rapidesa que és fàcil perdre’s entre noticies, declaracions, contradeclaracions i espionatge del nivell d’”Anacleto Agente Secreto”.

La informació corre ràpid gràcies a la potencia de les xarxes socials en que és la pròpia ciutadania qui marca el “tempo” de la història. Cada vegada les notícies tenen una vida més curta i l’una se solapa amb l’altra. Aquest mateix cap de setmana, en només unes hores, hem sentit al President Mariano Rajoy dir que Catalunya és massa petita per plantejar-se un futur en solitari dins d’Europa i al President Mas recordant-li que alguns dels països europeus que mantenen un millor estat del benestar malgrat les circumstancies actuals son els més petits a l’hora que des del “Centre for European Policy Studies”, el principal “thing tank” de Brussel·les, proposava que es nomenés un mediador internacional entre Madrid i Barcelona.

Passen només unes hores en que una notícia en deixa una altre de desfasada. I no seria bo que aquesta velocitat de vertigen restés importància a fets com el succeït dimecres passat al Parlament de Catalunya, aquell que representa a tots els catalans, els que aposten per la independència i als que no, quan es va decidir continuar amb la tramitació de la “Llei de Consultes Populars” després que una amplia majoria formada pels diputats de CiU, ERC, PSC, ICV-EuiA i CUP rebutgessin les esmenes a la totalitat presentades per PP i C’s. 104 diputats a favor i 28 en contra.

Una llei de consultes populars no referendàries pròpia de Catalunya permetrà a la ciutadania opinar sobre moltes qüestions del dia a dia que l’afecten directament, però també permetrà que el poble de Catalunya pugui expressar-se i decidir lliurement i democràticament el seu futur com a nació.

La confiança en els polítics no passa per les seves millors hores, però resulta enormement gratificant veure com els parlaments funcionen i els seus parlamentaris treballen per complir els mandats dels ciutadans. I això no ho aturaran ni les tempestes d’ultramar ni els corsaris de “Gènova”.

Seguim navegant.