Pasapalabra!

Els caps pensants de Moncloa semblen decidits a no donar treva a aquells que reclamem el dret decidir quin és el model organitzatiu més convenient per al nostre territori.

Quan encara no havíem paït la proposta de buidatge de competències dels municipis que proposa la Llei de Bases de Règim Local impulsada per l’incansable Montoro, els creadors d’eufemismes com “indemnització en diferit” per referir-se a un ex treballador que encara cobra de l’empresa, “programa d’assistència bancaria” per referir-se al rescat de la banca, “mobilitat exterior” per posar nom a l’exili dels joves a la recerca de feina o “recàrrec temporal de solidaritat” per justificar una pujada de l’IRPF, ens presenten la seva última creació; “proposta de reforma de les administracions públiques” –entenguis de les administracions autonòmiques massa aficionades a l’autodeterminació-.

Soraya Saenz de Santamaria aprofita les exigències de la ciutadania que reclama austeritat als governs per explicar que amb aquestes mesures estalviarem més de 37.000M€ fins al 2015 suprimint “serveis duplicats” entre el govern central i les comunitats autònomes prescindint, es clar, dels de les comunitats. I que hi ha dels ministeris espanyols buits de competències? “Pasapalabra!”.

A aquestes alçades és difícil tenir dubtes sobre què més enllà de l’objectiu d’estalvi hi ha la intenció de continuar aplicant aquelles mesures de recentralització tant ben vistes per expresidents que reclamen “lligar curt” als que amenacen amb marxar convençuts de que “Estado solo hay uno, y a ti te encontre en la calle”.

Que la centralització no suposa necessàriament augmentar els nivells d’eficiència és tan obvi com que actituds com aquesta busquen afegir pressió al procés de negociació de l’objectiu de dèficit de les comunitats amb la presumpte bona voluntat de qui adverteix que això només és una recomanació, si, però d’aquelles que el cowboy feia en mig del carrer, davant del seu oponent, quan deia allò de “jo de tu no ho faria, foraster…”

Aquells que no ens expliquem com el Tribunal Constitucional pot suspendre una “declaració” -de sobirania- se’ns gira feina. Ara també haurem d’esbrinar com el Consell de Ministres pot aprovar un “informe”.

Això és el que va fer divendres passat el Consell de Ministres, aprovar un informe que conté més de 200 mesures destinades a suprimir el que consideren serveis duplicats; Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Servei de Meteorologia de Catalunya i –caram- el Centre d’Estudis d’Opinió, aquell que amb els seus treballs determina que tres de cada quatre catalans estan a favor de la celebració d’un referèndum per el dret a decidir. Ja hem arribat al cap de carrer.