dilluns, 3 de juny de 2013

Ni tempestes d’ultramar, ni corsaris de “Gènova”


Els esdeveniments fruit del procés cap a la transició nacional que va endegar el poble de Catalunya amb la manifestació de l’11 de setembre de 2012 se succeeixen amb tanta rapidesa que és fàcil perdre’s entre noticies, declaracions, contradeclaracions i espionatge del nivell d’”Anacleto Agente Secreto”.

La informació corre ràpid gràcies a la potencia de les xarxes socials en que és la pròpia ciutadania qui marca el “tempo” de la història. Cada vegada les notícies tenen una vida més curta i l’una se solapa amb l’altra. Aquest mateix cap de setmana, en només unes hores, hem sentit al President Mariano Rajoy dir que Catalunya és massa petita per plantejar-se un futur en solitari dins d’Europa i al President Mas recordant-li que alguns dels països europeus que mantenen un millor estat del benestar malgrat les circumstancies actuals son els més petits a l’hora que des del “Centre for European Policy Studies”, el principal “thing tank” de Brussel·les, proposava que es nomenés un mediador internacional entre Madrid i Barcelona.

Passen només unes hores en que una notícia en deixa una altre de desfasada. I no seria bo que aquesta velocitat de vertigen restés importància a fets com el succeït dimecres passat al Parlament de Catalunya, aquell que representa a tots els catalans, els que aposten per la independència i als que no, quan es va decidir continuar amb la tramitació de la “Llei de Consultes Populars” després que una amplia majoria formada pels diputats de CiU, ERC, PSC, ICV-EuiA i CUP rebutgessin les esmenes a la totalitat presentades per PP i C’s. 104 diputats a favor i 28 en contra.

Una llei de consultes populars no referendàries pròpia de Catalunya permetrà a la ciutadania opinar sobre moltes qüestions del dia a dia que l’afecten directament, però també permetrà que el poble de Catalunya pugui expressar-se i decidir lliurement i democràticament el seu futur com a nació.

La confiança en els polítics no passa per les seves millors hores, però resulta enormement gratificant veure com els parlaments funcionen i els seus parlamentaris treballen per complir els mandats dels ciutadans. I això no ho aturaran ni les tempestes d’ultramar ni els corsaris de “Gènova”.

Seguim navegant.